Passiflora incarnata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula d'ésser viu |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
| peu2 = Detall de la flor
}}
'''''Passiflora incarnata''''' és una [[planta enfiladissa]] de la família de les [[passifloràcies]] descoberta al [[Perú]] l'any [[1569]].<ref name="història">{{Citar Berdonces}}</ref> És originària dels [[Estats Units]] i [[Mèxic]] però actualment està molt estesa per l'Amèrica tropical i [[subtropical]], [[Brasil]], [[Perú]] i les [[Bahames]]. Malgrat que l'espècie oficinal no prové d'[[Europa]] és freqüent trobar-la en molts jardins anglesos o cultivar-la a qualsevol part de la [[conca mediterrània]].
==Etimologia==
La denominació de ''Passiflora'' o ''passionera'' es va establir a principis del [[segle XVII]]. El papa regnant d'aleshores, [[Pau V]], va pensar que la planta era una revelació divina de la passió de Crist, ja que aquesta presenta un cèrcol de filaments florals de color porpra, roig o violeta que recorden la corona d'espines de Jesús. Els tres [[Estigma|estigmes]] centrals representaven els tres claus que va suportar Jesús durant la crucifixió; en les cinc [[anteres]] dels [[estam]]s estaven representades les cinc llagues o ferides; l'halo de filaments porpra representaven la corona d'espines; els cinc [[pètal]]s i cinc [[sèpal]]s simbolitzaven els deu [[apòstol]]s (sense [[Judes Iscariot|Judes]] ni [[sant Pere|Pere]]) i finalment els circells representaven els fuets amb els quals es va flagel·lar el cos de Jesús.<ref name="història
El terme ''incarnata'' fa referència al color d'aquests filaments.
Línia 36:
=== Composició química===
* [[Flavonoide]]s (2,5%):Formen C- heteròsids de flavonols; tenen un doble enllaç en les posicions 2-3 i la unitat de sucre s'uneix per les posicions 6 o 8. Destaquen: vitexina (C- heteròsid amb [[glucosa]] unida a la posició 8 a l'apigenina), isovitexina, glucòsids de la luteolina (orientina, isoorientina i lucenina), saponarina, kampferol, queracetina, apigenina, crisina, neohesperidina, luteolina, schaftòsid i isoschaftòsid. La seva concentració en les fulles i flors oscil·la entre 1,5 i 2,1% depenent de l'època de recol·lecció.<ref name="
Els quatre flavonoides d'acció sedant són el quercetol, kaempferol, apigenol i luteolol. [[Alcaloide indòlic|Alcaloides indòlics]] (0,03- 0,1%): Provenen de la beta - carbolina, biogenèticament formats per la condensació d'un aldehid o cetoàcid amb la triptamina, producte de descarcoxilació del [[triptòfan]]. Destaquen: harmano (0,011%), també anomenat incorrectament passiflorina i constituït per un nucli d'indol i piridina; harmina (0,015%), harmol, harmanol i harmalina.<ref name="
Altres:
* [[Esterol]]s (10,1%): estigmasterol i sitoesterol.<ref name="
* [[Cumarina|Cumarines]]: escopoletina i umbeliferona (arrel). Responsables de l'acció relaxant del [[múscul]] llis i sedants.
* [[Glicòsid cianogenètic|Glicòsids cianogenètics]]: Compostos que en hidrolitzar-se produeixen àcid cianhídric. Destaca la [[passiflorina]].
Línia 56:
* És també un [[analgèsic]] i [[antiespasmòdic]]. Pot ser utilitzat en aquells processos dolorosos causats per situacions de [[nerviosisme]] o hiperexcitabilitat nerviosa com poden ser els dolors [[menstruació|menstruals]], [[cardíac]]s o [[recte|rectals]]. Tanmateix, i degut a aquestes propietats, pot ser de gran utilitat després de realitzar pràctiques esportives per l'acció relaxant de les ''cumanines'' sobre el múscul esquelètic llis. També és de gran ajut pels dolors d'esquena, [[lumbàlgia|lumbàlgies]], [[ciàtica]] i [[migranya|migranyes]].
* Té efectes [[sedant]]s.
* Té efectes [[hipotensors]], ja que disminueix la [[pressió arterial]] degut a una [[vasodilatació]] dels vasos perifèrics, així com una disminució del ritme cardíac. Té activitat [[antimicrobiana]]. Extractes de les parts aèries han demostrat accions [[antimiòtic|antimicòtiques]]<ref name="
===Usos medicinals provats===
Línia 64:
* [[Depressió clínica]]
Usos aprovats per el ''British Herbal Pharmacopeia'' i la ESCOP:<ref name="
* Trastorns del [[son]]
* [[Estrès]]
Línia 92:
Els indis americans utilitzaven l'arrel en forma de [[cataplasma]] per al tractament de cremades, ferides i inflamacions en general. Per altra banda, per a ells el fruit també tenia un gran valor econòmic, ja que era utilitzat com a moneda d'intercanvi amb altres pobles.
També va ser important pels [[eclèctic]]s del segle IX,<ref name="
El 1876 es van començar a realitzar els primers estudis en relació a la planta. Els hi va cridar l'atenció el seu potencial sedant i antiespasmòdic. A partir d'aquí va ser recomanat com a sedant no narcòtic i digestiu al ''New Orleans Medical Journal'' dels Estats Units.<ref name="
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] va ser utilitzat a Europa per pal·liar l'angoixa de la guerra. L'alcaloide [[harmina]], antigament conegut com a telepatina, (per la seva peculiar capacitat de produir en l'home un estat contemplatiu i de lleugera eufòria) va ser usat per la [[Gestapo]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] com a sèrum de la veritat.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Polya |nom=Gideon |títol=Biochemical Targets of Plant Bioactive Compounds |url=http://books.google.cat/books?id=Q20_AJ3wQOoC&pg=PA492&dq=Passiflora+incarnata+world+war+truth&hl=ca&sa=X&ei=04bbUqCcNMTD0QWBo4GwCg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Passiflora%20incarnata%20world%20war%20truth&f=false |llengua=anglès |editorial=CRC Press |data=2003 |pàgines=492 |isbn=0203013719}}</ref>
==Estatus legal==
''Passiflora incarnata'' està registrada en les [[farmacopea|farmacopees]] d'Alemanya, Bèlgica, Egipte, Espanya, Estats Units, França i Suïssa entre d'altres. Als Estats Units ''Passiflora incarnata'' figura com a suplement diatètic.<ref name="
== Referències ==
| |||