Montolivet (barri de València): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Llocs d'interès: correcció |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 33:
|web = ''[http://www.ayto-valencia.es Ajuntament de València]''
}}
'''Montolivet''' és un barri de [[València]], pertanyent al districte de [[Quatre Carreres]]. El barri es troba al sud-est de la ciutat i limita al nord amb [[Gran Via (barri de València)| Gran Via]], a l'est amb [[Penya-roja (barri de València)|Penya-Roja]], al sud amb [[Na Rovella]] i a l'oest amb [[Russafa]] i [[en Corts]]. En l'actualitat és una zona en expansió. La seua població en [[2009]] era de 20.515 habitants.<ref>{{
L'Avinguda de la Plata separa el barri de Montolivet del barri de [[La Fonteta de Sant Lluís]]. Aquesta avinguda comença en [[Avinguda d'Ausiàs March (València)|Ausiàs March]] i acaba en la Plaça de Montolivet. Travessa vies importants com el carrer General Urrutia i connecta amb el carrer Zapadores i l'avinguda Doctor Waksman. Aquesta zona està en la part sud-est de la ciutat de València. Montolivet es troba entre els carrers [[Avinguda de Peris i Valero|Peris i Valero]], Alcalde Reig, Avinguda de la Plata i Zapadores.
Línia 46:
== Història ==
Es té constància que almenys en el [[segle XV]] ja hi havia un ermita dedicada a la Mare de Déu de Mont Olivet.<ref name=ruzafa36>{{
{{cita|Un veí de Russafa, Pedro Aleixandre, després de ser derrotat en l'exèrcit de croats en el qual militava per terres de [[Palestina]], va caure presoner romanent en esclavitud dels musulmans. Va aconseguir escapar Aleixandre i en la fugida, a través de camins tan llunyans de la seua pàtria, va arribar extenuat fins a una olivera, sota el qual va descansar, aclamant-se a la protecció de la Santíssima Verge, mereixent el que se li aparegués una imatge de la Mare de Déu sobre la dita olivera. Quedant-se adormit, i en despertar el següent dia va descobrir amb immensa alegria i sorpresa que es trobava en les hortes de la seua Russafa, devora l'olivera sobre el qual hi havia el quadre de la Verge que se li havia aparegut miraculosament. [...] Escampant-se després a Russafa la notícia d'aquesta aparició, i les autoritats, clergat i milers de persones van disposar la translació de la imatge al poble, en l'església parroquial, per vuit dies consecutius, es va festejar i va obsequiar a la Verge amb invocació de Monte Olivete. Passat aquest temps [...] va tornar la Santa Imatge a buscar el seu nínxol en l'olivera, per on van convenir tots en què allà en el mateix punt de la troballa era on havia de venerarse. En breu, amb els dons dels devots, s'alçà un casalici, en la construcció del qual es van assenyalar piadosament tots els veïns, i amb especialitat els pescadors del [[El Palmar|Palmar]] [...].{{
Independentment de la causa per la qual s'aixequés el temple, se sap que aquest s'hi ubicava al lloc on actualment se situa l'Església de a Mare de Déu de Mont-Olivet, que tenia annexa una habitació per a un ermità, i que eclesiàsticament pertanyia la [[Església de Sant Valeri|parròquia de Sant Valeri]] de [[Russafa]].<ref name=ruzafa36/> Pel que fa a la partida de Montolivet, històricament abastava un territori més extens que el de l'actual barri, estenent-se per la pràctica totalitat dels barris actuals de [[Na Rovella]] i de la [[Ciutat de les Arts i les Ciències (barri de València)|Ciutat de les Arts i les Ciències]] i per part del barri de [[La Punta]]. Per ell discorria la ''Carrera del Riu'', entre Russafa i [[Natzaret (barri de València)|Natzaret]], una de les quatre que van venir a conformar el districte de [[Quatre Carreres]].<ref name=ruzafa36/> Ja que era un paratge ampli i tranquil, es va establir en unes [[Barraca|barraques]] al costat de l'ermita una petita hostatgeria en què havien de romandre mariners i navegants procedents de països en els quals hi havia alguna epidèmia. Tanmateix, en [[1720]] es va decidir que aquest [[llatzeret]] estava situat massa a prop de la ciutat de [[València]] i es va efectuar el seu trasllat a la part dreta de la desembocadura del [[riu Túria]], on posteriorment va aparèixer el poblat de [[Natzaret (València)|Natzaret]].<ref name=ruzafa36/> En [[1767]] l'ermita amenaçava ruïna pel que el clergat de [[Russafa]] van decidir demolir i construir un nou temple de major prestància i grandària.<ref name=ruzafa36/> El [[25 d'octubre]] de [[1812]] durant la [[Guerra del Francés]], el general [[Rafael Maroto]] es va ocupar de la defensa d'aquesta plaça juntament amb la del [[Grau (València)|Grau]] i [[Torres de Quart|Quart]], de la línia de València. L'any [[1877]] Montolivet, juntament amb tot el territori de l'antic municipi de [[Russafa]], va passar a formar part del terme municipal de València. Ja en aquell temps la Carrera del Riu es va convertir en un popular lloc de passeig entre la capital i les platges de Natzaret,<ref name=ruzafa36/> com descriu Orellana en [[1924]]:
{{cita|Mont-Olivet, fora de la ciutat [...] és una de les sortides més benestants per un bell estona de solaç i recreació perquè presentant una amena i florida carrera de mitja hora de passeig, d'una banda el riu, d'altra banda la verdura de la campanya i horta, remata en un oval on hi ha una ermita de la que aquest passeig pren el nom per venerarse-hi una imatge de la Verge amb aquesta invocació de la ''Mare de Déu de Monte Olivete'', que vulgarment diem ''la Mare de Déu de Mont Olivet''.|''Valencia Antigua y Moderna''<ref>{{
Fins ben entrat el [[segle XX]] Montolivet era una zona de població dispersa, però des de la [[dècada de 1960]] s'ha vist integrat dins de l'entramat urbà de la ciutat. En [[1979]], es va enderrocar una bona part de l'antic caseriu durant la construcció de l'[[CV-500|autovia del Saler]], desapareixent la pràctica totalitat amb la construcció de les noves edificacions, que han ocupat totalment l'espai de l'[[horta]]..<ref name=ruzafa36/>
Línia 61:
* '''Església de la Mare de Déu de Mont-Olivet''': Es va edificar entre [[1767]] i [[1771]] en [[Neoclassicisme|estil neoclàssic]]. Consta d'una [[Nau (arquitectura)|nau]] amb [[Dibuix d'arquitectura#Planta|planta]] de creu llatina, tenint la [[façana]] flanquejada per dues torres bessones de base quadrada.<ref name=ruzafa36/> Al seu interior destaca la [[icona]] de la Mare de Déu de Mont-olivet, presidint l'altar major sobre una petita [[olivera]] que li serveix de peanya. En [[1826]] es van instal·lar a l'ermita els monjos de la [[Congregació de Sant Vicenç de Paül]], que van haver d'abandonar en [[1835]] a causa de les lleis de [[desamortització]]. Finalment, el [[15 de juliol]] de [[1941]] es va erigir en [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]] independent, per decret de l'[[arquebisbe de València]], [[Prudencio Melo]].<ref name=ruzafa36/>
* '''[[Museu Faller de València|Museu faller]]''': Està situat a l'antic convent de la Congregació de [[Sant Vicenç de Paül]] i conserva els [[Ninot faller|ninots]] premiats cada any.<ref>{{
== Referències ==
| |||