Partit Integrista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 15:
Finalment signaren el «Manifest de Burgos» 11 periòdics catalans (dels 24 totals): ''Lo Crit de la Patria'', el ''Diario de Cataluña'', el ''Diario de Lérida'', ''Dogma y Razón'', ''El Eco de Queralt'', ''El Integrista'', ''Lo Mestre Titas'', ''El Norte Catalán'', el ''Semanario de Figueras'', el ''Semanario de La Bisbal'' i ''La Verdad''.<ref name="Burgos" /> Tots aquestes publicacions, a més del ''Semanario de Tortosa'', foren expulsades del carlisme.<ref>{{ref-llibre|cognom=Canal i Morell|nom=Jordi|títol=Banderas blancas, boinas rojas: una historia política del carlismo, 1876-1939|pàgines=82|editorial=Marcial Pons Historia|any=2006|isbn=84-96467-34-1|url=https://books.google.es/books?id=XmnJzyvqnxMC&pg=PA82#v=onepage&q&f=false}}</ref> Encara que al principi ''[[El Correo Catalán]]'', dirigit per [[Lluís Maria de Llauder i de Dalmases|Lluís Maria de Llauder]], havia format part del corrent integrista d'''[[El Siglo Futuro]]'', el 1888 va romandre lleial a Don Carles. Per a contrarrestar la influència d'<nowiki />''El Correo Catalán'', els integristes van fundar el ''[[Diario de Cataluña]]'', del qual va ser el primer director [[Jacint de Macià]].<ref name="Molas" />
 
Entre els integristes catalans, van destacar bona part dels qui havien format part de la [[Diputació de Catalunya|Diputació de Catalunya carlina]] durant la [[Tercera Guerra Carlina|Tercera Guerra]], com [[Joan Mestre i Tudela]] (qui n'havia estat president de facto), Joaquim de Rocafiguera, [[Jacint de Macià i Pujol|Jacint de Macià]] i [[Lluís de Cuenca i de Pessino]], qui esdevindria el primer president de la Junta integrista de Catalunya.<ref name="Ferrer">{{ref-llibre|cognom=Ferrer i Dalmau|nom=Melchor|títol=Historia del tradicionalismo español, Vol. XXVI|pàgines=74|lloc=Sevilla|editorial=Editorial Católica Española S.A.|any=1959|url=https://books.google.es/books?id=vwQqAQAAMAAJ&pg=PA74#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
Al novembre de 1888 els integristes van fundar a Barcelona el Círcol Sant Jordi, el qual, segons va manifestar [[Josep de Palau i d'Huguet]] al ''Diario de Cataluña'', es constituïa ''per a renyir les batalles del Senyor'', congregant tots els qui anhelaven ''combatre per la integritat i puresa de les tradicions pàtries'', que al Principat de Catalunya es trobava establerta en els ''[[Constitucions catalanes|venerats furs]]''. Segons Palau i d'Huguet, la defensa de ''les sàvies doctrines'' contingudes en els mateixos en seria la base de la seva propaganda, tot manifestant que el círcol integrista defensaria «la Unitat Catòlica amb sanció coercitiva, l'indomable i respectuós poder de les Corts Catalanes i les immunitats dels patricis».<ref>{{ref-llibre|cognom=Carrera i Pujal|nom=Jaume|títol=Historia política de Cataluña en el siglo XIX (De la restauración al desastre colonial)|pàgines=72|editorial=Bosch|any=1958}}</ref>
Línia 22:
 
El 1907 el vigatà Rocafiguera va esdevindre cap regional a Catalunya del Partit Integrista, el qual a [[Vic]], recolzat pels sectors ciutadans, civils i eclesiàstics més antiliberals, va tindre presència pública i regidors municipals.<ref name="Tornafoch">{{ref-llibre|cognom=Tornafoch|nom=Xavier|títol=Catalanisme, carlisme i republicanisme a Vic (1899-1909): modernització política i lluites socials|pàgines=74|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|any=2002|isbn=84-8415-420-3|url=https://books.google.es/books?id=2-4rzYTm5IQC&pg=PA74#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}