Revisió del 21:59, 8 jul 2017 modifica 95.23.53.216 (discussió) →‎Població Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 07:21, 3 gen 2018 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.775 edits Canvis menors, neteja, replaced: neerlandès → neerlandès, de I → d'I AWB Edició següent →
Línia 4: La '''Guaiana Francesa''' (en [[francès]] ''Guyane française'', i oficialment ''Guyane'') és una [[Regió d'ultramar\|col·lectivitat d'ultramar]] [[França\|francesa]] situat a la costa nord de l'[[Amèrica del Sud]]. És l'entitat política més petita del continent sud-americà ([[Surinam]] n'és l'estat independent més petit). Limita al nord amb l'[[oceà Atlàntic]], a l'est i al sud amb el [[Brasil]] i a l'oest amb [[Surinam]] (amb el qual es disputa una part de la frontera meridional). Es considera una [[regió ultraperifèrica]] de la [[Unió Europea]]. El territori té 86.504  km<sup>2</sup> i 185.000 habitants (segons l'estimació del [[2004]]), que viuen majoritàriament a la costa. La Guaiana és un país molt poc poblat, ocupat majoritàriament per una densa [[selva tropical]]. La capital és [[Caiena]]. == Orografia == El país fa part del massís de les Guaianes, on es destaca l'alçària del Tumuc-Humac (880 m) i el Mont Bellevue de d'Inini (850 m). També es destaquen el Massif Tabulaire (830 m) al sud, les Montagnes Françaises (623 m) a l'oest i les Muntanyes Kaw. El país és cobert al 88% per boscos selvàtics, i només hi ha 1.000 hectàrees aptes per al conreu, totes a la costa. Darrerament, però, s'ha adaptat bosc selvàtic per a plantacions experimentals. Els principals rius són l'Oyapock (amb els afluents Camopi i Yaroupi), Maroni (amb els afluents Maroniwir i Itany), Lawa, Mana, Approuague, Sinnamary i Amazones. Línia 27: Els ''Ndjuka'' (entre 6.000 i 10 000 persones) viuen als marges del Maroni, particularment a Saint-Laurent-du-Maroni, [[Apatou]] i [[Grand-Santi]], però també a Kourou i als voltants de Cayenne Els ''[[Saramaka]]'', són uns 8.000 (altre afirmen que només 500), i viuen a [[Saint-Laurent-du-Maroni]] i a [[Kourou]], i altres més al sud, als marges del riu Tampoc (un afluent del Maroni) o a l'est, als marges de l'Oyapock, que delimita la frontera de la Guaiana Francesa i del Brasil. * Uns 18.000 són [[~~Brasil\|brasilers~~brasil]]ers, principalment negres. * Uns 18.000 són europeus, principalment francesos, que viuen a Kourou i a barris de luxe de Cayenne. * Uns 5.000 [[~~Surinam\|surinamesos~~surinam]]esos que parlen el seu propi crioll de base lexical neerlandesa, molts refugiats del país veí quan les coses anaven mal dades. * Uns 7.000 [[Xina\|xinesos]], la majoria d'ells a Cayenne, originaris de Hong Kong, Taiwan i Malàisia. * Uns 2.000 [[Líban\|libanesos]], refugiats a Cayenne. Línia 37: els [[palikur]] (entre 600 i 1.000 individus) habiten al sud de la Guyane a Macouria fins a la desembocadura del riu Oyapok, vora el Brasil els [[wayana]] (uns 900 individus) viuen més al sud (Antécume-Pata, Elaé, Twenké) ** els [[teko]] (uns 400 individus) i els [[wayampi]] (400-600 individus) habiten el Sud guyanès, sobre la línia est-oest entre [[Maripasoula]] i [[Camopi]]. Pertanyen a les famílies lingüístiques [[arawak]] (els Arawak i els Palikour), [[caribe]] (els Kalinha i els Wayana) i [[tupi-guaraní]] (els emerillon i els wayampi). Tot i que llurs llengües tenen pocs parlants, la cultura ameríndia de Guaiana és força viva. La gran majoria viuen al sud del país, on mercè a l'abundància de boscos equatorials han pogut mantenir llurs tradicions amb prou feines influenciades per cultures al·lòctones. == Història == La costa de Guaiana va ser explorada per [[Cristòfor Colom]] en [[1498]]. El [[1503]] va començar el primer assentament francès a la zona de [[Caiena]]. El 1604, la colònia de Guaiana va prendre el nom de França Equatorial. La Guaiana serà una [[Colonització francesa d'Amèrica\|colònia francesa]] fins al [[19 de març]] de [[1946]], on va obtenir l'estatut dels departament d'ultramar.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Masson \|nom=Jean-Louis \|títol=Provinces, départements, régions: l'organisation administrative de la France d'hier à demain \|url= http://books.google.cat/books?id=pbspjvZst5UC&pg=PA559&dq=Guyane+1946+departement&hl=ca&sa=X&ei=3UZQT7OOFOOV0QX8t43jCw&ved=0CFcQ6AEwBw#v=onepage&q=Guyane%201946%20departement&f=false \|llengua=francès \| editorial=Fernand Lanore \|data=1984 \|pàgines=p.559 \|isbn=285157003X }}</ref> També va albergar una notable colònia penal fins al [[1951]]. El tancament de la presó es va obtenir després de la [[Primera Guerra Mundial]], després de la publicació de 27 articles per Albert Londres i sota l'impuls de [[Gaston Monnerville]]. EnEl [[1938]] s'hi envià el darrer comboi de "bagnards" (forçats), però no va ser fins al [[1945]] que l'Assemblea Constituent francesa va decidir repatriar els supervivents que ho desitjaven (molt pocs hi restaren). L'operació va durar vuit anys. Actualment és coneguda sobretot per la [[Port Espacial Europeu de Kourou\|base espacial de Kourou]], des d'on es fan els llançaments de l'[[Agència Espacial Europea]]. == ~~Personatges~~Persones il·lustres == * [[Henri Salvador]] (Cayenne, 1917 - París, 2008), cantant, compositor i guitarrista de jazz * [[Léon Gontran Damas]] (Caiena, 1912 - Washington DC, 1978), poeta i polític Línia 63: == Referències == {{referències}} ~~<references/>~~ {{Projectes germans\|French Guiana}}

Guaiana Francesa: diferència entre les revisions