Viquipèdia

Pere Ardiaca i Martí: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
ordre
#wikidata i retocs
Línia 1:
{{Infotaula de polític}}
'''Pere Ardiaca i Martí''' ([[Balaguer]], [[29 de juny]] de [[1909]] - [[Moscou]], [[5 de novembre]] de [[1986]]){{IniciBio}} va ser un lluitador antifeixista i polític dirigent del [[PSUC]] (i del [[PCE]]). Fou escollit diputat al [[Parlament de Catalunya]] en les primeres eleccions democràtiques després de la [[Dictadura franquista|dictadura]] en la legislatura 1980-1984.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 57</ref>▼
| nom = Pere Ardiaca i Martí
| data_naixement = {{data naixement|1909|6|20}}
| lloc_naixement = [[Balaguer]]
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1986|11|5|1909|6|20}}
| lloc_defuncio = [[Moscou]] {{bandera|URSS}}
| nacionalitat =
| imatge =
| peu =
| carrec2 = Diputat al [[Parlament de Catalunya]]
| escut_carrec2 = Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
| inici2 = [[23 de juliol]] de [[1980]]
| final2 = [[20 de març]] de [[1984]]
| predecessor2 = -
| successor2 = -
| a_etiqueta2 =President
| a_nom2 = [[Jordi Pujol i Soley]]
| conjuge =
| partit_politic = [[PSUC]]<br>[[Partit dels i les Comunistes de Catalunya|PCC]]
| ocupacio =
| religio =
| signatura =
| notes =
}}
▲'''Pere Ardiaca i Martí''' ([[Balaguer]], [[29 de juny]] de [[1909]] - [[Moscou]], [[5 de novembre]] de [[1986]]) va ser un lluitador antifeixista i polític dirigent del [[PSUC]] (i del [[PCE]]). Fou escollit diputat al [[Parlament de Catalunya]] en les primeres eleccions democràtiques després de la [[Dictadura franquista|dictadura]] en la legislatura 1980-1984.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 57</ref>
 
== Primers anys ==
VaFill tornarde acamperols, l'estatva espanyolcursar estudis al proclamar-se la [[IIseminari Repúblicade Espanyola|Repúblicala Seu d'Urgell]],<ref concretamentname="Diccionari"/> aperò no els conclogué. El [[Balaguer1926]], ones s'afiliàtraslladà ala [[BlocBarcelona]] Obrerper itreballar Camperol]]de (BOC).<refpintor name=Moreno/>de Elparets fins que el 1929 es veié obligat a emigrar a [[1933França]], abandonàja aquestaque formaciós'havia pernegat ingressara complir el servei militar. Allí ingressà al [[Partit Comunista de CatalunyaFrancès]] (PCCPCF), ona unla anylocalitat mésde tard[[Besiers]] ésiniciant nomenatla Secretariseva Políticmilitància comunista. FouMés apartattard d'aquestes càrrectraslladà després delsa [[fets del sis d'octubre]] de [[1934Nîmes]].<ref name=Moreno>{{ref-publicació|cognom=Martín RamosMoreno |nom=José LuísManuel |enllaçautor= |coautors= |article=PereEls primers Ardiacaanys, 19361909-19491936 |url=http://comunistes.cat/pdf/llibrepereardiaca.pdf |format= |llengua= |consulta= 11 agost 2011 |publicació=Pere Ardiaca. Materials per a una biografia |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= |pàgines=p.2814 |issn= |citació= |ref= }}</ref>▼
 
FillVa detornar camperols,a val'estat cursar estudisespanyol al [[seminari deproclamar-se la Seu[[II d'Urgell]]<refRepública name="Diccionari"/> però no els conclogué. El [[1926Espanyola|República]], es traslladàconcretament a [[BarcelonaBalaguer]], peron treballars'afilià de pintor de parets fins que, elal [[1929]],Bloc esObrer veiéi obligat a emigrar a [[FrançaCamperol]], ja(BOC).<ref quename=Moreno/> s'haviaEl negat1933 aabandonà compliraquesta elformació serveiper militar. Allí ingressàingressar al [[Partit Comunista Francèsde Catalunya]] (PCFPCC), aon laun localitatany demés [[Besiers]]tard iniciantés lanomenat sevaSecretari militància comunistaPolític. MésFou tardapartat esd'aquest traslladàcàrrec adesprés dels [[Nîmesfets del sis d'octubre]] de [[1934]].<ref name=Moreno>{{ref-publicació|cognom=MorenoMartín Ramos |nom=ManuelJosé Luís |enllaçautor= |coautors= |article=Els primersPere anysArdiaca, 1909-1936-1949 |url=http://comunistes.cat/pdf/llibrepereardiaca.pdf |format= |llengua= |consulta= 11 agost 2011 |publicació=Pere Ardiaca. Materials per a una biografia |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= |pàgines=p.1428 |issn= |citació= |ref= }}</ref>
 
El [[1936]] participa de la fundació del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] representant el PCC: passar a formar part del Comitè Executiu des dels seus inicis com a secretari de propaganda, essent nomenat director de la publicació corporativa "[[Treball (PSUC)|''Treball'']]".<ref name="Diccionari" /> Participa de la guerra com a responsable de Propaganda del Comissariat de l'[[Exèrcit Popular de la República|Exèrcit de l'Est]] des del [[1937]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Pons Prades |nom=Eduardo |cognom2=Centelles i Ossó |nom2=Agustí |enllaçautor2=Agustí Centelles i Ossó |títol=Años de muerte y de esperanza |llengua=castellà |editorial=Blume |data=1979 |pàgines=v.1, p.192 |isbn=8470311123 }}</ref>▼
▲Va tornar a l'estat espanyol al proclamar-se la [[II República Espanyola|República]], concretament a [[Balaguer]], on s'afilià al [[Bloc Obrer i Camperol]] (BOC).<ref name=Moreno/> El [[1933]] abandonà aquesta formació per ingressar al [[Partit Comunista de Catalunya]] (PCC), on un any més tard és nomenat Secretari Polític. Fou apartat d'aquest càrrec després dels [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Martín Ramos |nom=José Luís |enllaçautor= |coautors= |article=Pere Ardiaca, 1936-1949 |url=http://comunistes.cat/pdf/llibrepereardiaca.pdf |format= |llengua= |consulta= 11 agost 2011 |publicació=Pere Ardiaca. Materials per a una biografia |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= |pàgines=p.28 |issn= |citació= |ref= }}</ref>
 
▲El [[1936]] participa de la fundació del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] representant el PCC: passar a formar part del Comitè Executiu des dels seus inicis com a secretari de propaganda, essent nomenat director de la publicació corporativa "[[Treball (PSUC)|Treball]]".<ref name="Diccionari"/> Participa de la guerra com a responsable de Propaganda del Comissariat de l'[[Exèrcit Popular de la República|Exèrcit de l'Est]] des del [[1937]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Pons Prades |nom=Eduardo |cognom2=Centelles i Ossó |nom2=Agustí |enllaçautor2=Agustí Centelles i Ossó |títol=Años de muerte y de esperanza |llengua=castellà |editorial=Blume |data=1979 |pàgines=v.1, p.192 |isbn=8470311123 }}</ref>
 
== Exili i clandestinitat ==
 
En finalitzar la [[guerra civil espanyola]] comença un pelegrinatge cap a l'exili: primer a [[França]], d'allà a l'URSS, després a [[Santo Domingo]] i, més tard, a [[Cuba]]. El 1948 s'incorpora, a França, al Secretariat del PSUC, i el 1960 és escollit membre del Comitè Central. En aquest període es va enfrontar al secretari general [[Joan Comorera]].<ref name="Diccionari"/> En tornar a Barcelona, es va responsabilitzar altre cop de l'edició de "''Treball"'',<ref>{{ref-publicació|cognom=Pala |nom=Giaime |enllaçautor= |coautors= |article=Del trabajo de formación y propaganda a la militancia en el “interior” |url=http://comunistes.cat/pdf/llibrepereardiaca.pdf |format= |llengua= |consulta= 11 agost 2011 |publicació=Pere Ardiaca. Materials per a una biografia |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= |pàgines=p.65 |issn= |citació= |ref= }}</ref> aquest cop des de la clandestinitat, i va col·laborar en la fundació de la revista ''[[Nous Horitzons]]''.<ref name="Diccionari"/> El [[1962]] fou detingut juntament amb [[Antoni Gutiérrez Díaz]] i condemnat a 21 anys de presó, complint condemna fins al 1971.<ref name="Diccionari"/> Se li encarregà la representació del PSUC al [[Consell de Forces Polítiques de Catalunya]].<ref name="Diccionari"/>
 
== Escissió PSUC-PCC ==
 
Després de la mort de Franco, fou candidat del PSUC per la província de Lleida a les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], sense obtenir escó. En canvi, a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]], fou escollit diputat per la circumscripció de Lleida.<ref name="Diccionari"/>
Linha 43 ⟶ 19:
Ardiaca era, dintre del PSUC, el líder del sector "'''prosoviètic'''", el qual es trobava enfrontat al sector "[[eurocomunisme|eurocomunista]]", dominant tant en el PCE (amb [[Santiago Carrillo]]) com en el mateix PSUC (amb [[Antoni Gutiérrez Díaz]] com a secretari general). El gener de [[1981]] va tenir lloc el V Congrés del PSUC en el qual les tesis eurocomunistes van ser derrotades i els prosoviètics, en aliança amb els "leninistes" encapçalats per [[Francesc Frutos i Gras]], van copar el comitè central i l'executiu: El comitè central del PSUC va escollir president del partit el mateix Pere Ardiaca,<ref name="Diccionari"/> amb Frutos com a secretari general<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPANA/CATALUNA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUNA/COMUNISMO/PSUC/rechaza/eurocomunismo/definicion/ideologica/politica/elpepiesp/19810106elpepinac_5/Tes El PSUC rechaza el eurocomunismo como definición ideológica y política], ''[[El País]]'', 6 de gener de 1981.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/GUTIeRREZ_DIAZ/_ANTONI_/IC-V/FRUTOS/_FRANCISCO_/IU/ARDIACA/_PERE/CARRILLO/_SANTIAGO/SOLe_TURA/_JORDI_/elpepiesp/19810113elpepinac_2/Tes/ El nuevo Comité Ejecutivo del PSUC está formado exclusivamente por la tendencia leninista], ''[[El País]]'', 13 de gener de 1981.</ref> No obstant això, la pressió del PCE va fer que al maig, el comitè central del partit, a petició del comitè executiu, recuperés la definició d'"eurocomunista" del partit<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/comite/ejecutivo/PSUC/propone/conferencia/partido/aceptar/nuevo/termino/eurocomunismo/elpepiesp/19810517elpepinac_17/Tes El comité ejecutivo del PSUC propone una conferencia del partido para aceptar de nuevo el término "eurocomunismo"], ''[[El País]]'', 17 de maig de 1981.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/PSUC/aprueba/caracter/eurocomunista/politica/elpepiesp/19810519elpepinac_18/Tes El PSUC aprueba el carácter eurocomunista de su política], ''[[El País]]'', 19 de maig de 1981.</ref> amb l'oposició del sector prosoviètic. Davant aquests fets, Ardiaca es va negar a acceptar els termes de la resolució,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/FRUTOS/_FRANCISCO_/IU/ARDIACA/_PERE/ESPAnA/CATALUnA/PARTIDO_SOCIALISTA_UNIFICADO_DE_CATALUnA/presidente/PSUC/acepta/retorno/partido/eurocomunismo/elpepiesp/19810616elpepinac_14/Tes/ El presidente del PSUC no acepta el retorno de su partido al eurocomunismo], ''[[El País]]'', 16 de juny de 1981.</ref> i finalment fou destituït pel comitè central del PSUC el 4 de juliol. A l'agreujar-se la crisi, el comitè central va decidir convocar un congrés extraordinari, el qual era rebutjat pel sector prosoviètic que acusava als comitès executiu i central d'haver vulnerat "la política aprovada pel cinquè congrés" anterior. Arran de la publicació d'aquestes crítiques el comitè central va decidir sancionar, i en alguns casos expulsar del partit, els representants del sector prosoviètic acusant-los de "fraccionalistes": Pere Ardiaca fou un dels expulsats.
 
L'any següent, el [[1982]], liderava la fundació d'un nou [[Partit dels Comunistes de Catalunya]] (PCC) amb altres diputats expulsats del PSUC: [[Celestino Andrés Sánchez Ramos]], [[Juan Ramos Camarero]] i José Maria Corral,<ref>{{ref-web|url=http://www10.gencat.cat/pls/gov_eleccions/p14.consultar_candi_candi?v_tipus_eleccio=A&v_any_eleccio=1984&v_num_eleccio=1&v_codi_provincia=8&v_codi_partit=2 |títol=Partit dels Comunistes de Catalunya |consulta=22/8/2011 |obra=Les eleccions: Parlament de Catalunya 1984 |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> essent-ne el president fins a la seva mort, ocorreguda a [[Moscou]] el 5 de novembre de [[1986]].<ref name="Diccionari"/>
 
== Referències ==
Linha 54 ⟶ 30:
*[http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/a/r.htm Biografia de Pere Ardiaca] al [[Marxists Internet Archive]]
*[http://comunistes.cat/pdf/llibrepereardiaca.pdf Biografia de Pere Ardiaca] en la Fundació Pere Ardiaca
*[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004918 Entrada de ''Pere Ardiaca''] a l'[[Enciclopèdia Catalana]]
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Ardiaca I Marti, Pere}}
[[Categoria:Polítics balaguerins]]
[[Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya pel PSUC]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Ardiaca_i_Martí»