Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
===De Gaulle abandona el país===
{{inacabat|data=gener de 2018}}
El matí del 29 de maig, de Gaulle va ajornar la reunió del Consell de Ministres convocada per a aquell dia i va emportar-se secretament els seus documents personals del [[Palau de l'Elisi]]. Li va dir al seu gendre [[Alain de Boissieu]] que no volia donar als manifestants l'oportunitat d'atacar l'Eliseu ni que es vesés sang per tal de defensar-lo. De Gaulle va rebutjar la petició del [[Primer Ministre de França|Primer Ministre]] Pompidou de dissoldre l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]], ja que creia que el seu partit perdria les eleccions resultants. A les 11:00 a.m., va dir a Pompidou: "Jo sóc el passat, tu ets el futur; et dono suport".<ref name="jstor1600894">https{{Ref-publicació|cognom=Dogan|nom=Mattei|article=How Civil War Was Avoided in France|publicació=International Political Science Review / Revue internationale de science politique|url=http://www.jstor.org/stable/1600894|volum=5|exemplar=3|data=1984|pàgines=245–277}}</ref>
 
El govern va anunciar que de Gaulle era a la seva casa de camp [[Colombey-les-Deux-Églises]] i que tornaria l'endemà, per la qual cosa es van escampar els rumors que preparava el seu discurs de dimissió. No obstant això, l'helicòpter presidencial no va arribar a Colombey i de Gaulle no va dir a ningú del govern on seria i durant més de sis hores va romandre desaparegut. La situació va sorprendre als francesos,<ref name=jstor1600894/> fins i tot per al mateix Pompidou a qui se'l cita cridant "Ha fugit del país!".<ref>{{ref-llibre|cognom=Dogan|nom=edited by Mattei|títol=Political mistrust and the discrediting of politicians|lloc=Leiden|editorial=Brill|any=2005|isbn=9004145303.|edició=[Online-Ausg.].}}</ref>
 
===Música===
El cantautor anarquista [[Léo Ferré]] va escriure moltes cançons sobre el maig francès, entre elles "L'Été 68", "Paris je ne t'aime plus" (1970) o "Il n'y a plus rien" (1973). La cançó de [[Claude Nougaro]] "Paris Mai" (1969) també tracta sobre els fets, així com l'àlbum de [[Vangelis]] ''Fais que ton rêve soit plus long que la nuit'' o la cançó dels [[The Stone Roses|Stone Roses]] "Bye Bye Badman", del seu àlbum homònim. A la portada d'aquest darrer hi apareix la bandera francesa i diverses llimones (que s'utilitzaven per anul·lar els efectes del gas lacrimogen).<ref>{{Ref-web|url=http://www.john-squire.com/art/gallery_byebyebadman.html|títol=JOHN SQUIRE GALLERY by Paul Stevens (c) www.johnsquiregallery.co.uk - STONE ROSES ARTWORK|consulta=2018-01-04}}</ref>
 
===Literatura===
55.482

modificacions