Nuuk: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 33:
== Història ==
L'indret té una llarga història de poblament. La zona al voltant de Nuuk va ser ocupada per primera vegada pels antics pobles pre-Inuit, [[Paleoesquimal|paleoesquimals]] de la [[cultura Saqqaq]] fins l'any 2200 aC, que vivien a la zona del ja abandonat poblat de [[Qoornoq]]. Posteriorment la zona va ser habitada durant molt de temps per la [[cultura Dorset]], al voltant de l'antic poblat de [[Kangeq]], però els pobladors d'aquesta cultura van desaparèixer dels voltants de Nuuk abans de l'any 1000. La zona de Nuuk va ser habitada per exploradors víkings al [[segle X]] ([[Assentament occidental]]) i poc després per pobles [[Inuit]]. Els Inuit i els nòrdics van viure amb poca interacció en aquesta àrea des d'engir del 1000 fins a la desaparició de l'assentament nòrdic per motius incerts durant el segle XV.
La ciutat pròpiament va ser fundada com el fort de '''Godt-Haab''' el 1728 pel [[Llista de Governadors de Groenlàndia|governador reial]] [[Claus Paarss]], quan va traslladar l'antiga missió de Colònia Esperança (''Haabets Koloni'') de l'[[illa de Kangeq]] a la part continental. En aquella època, Groenlàndia era encara formalment una colònia danesa sota la unida [[Llista de reis de Noruega|Corona dano-noruega]], però la colònia no havia tingut cap contacte amb la metròpoli durant tres segles. Els colons de Paars eren soldats amotinats, convictes i prostitutes, i molts d'ells van morir durant el primer any d'escorbut i altres malalties. El 1733 i el 1734, una epidèmia de [[verola]] va matar la majoria de la població indígena així com la dona d'Egede. Hans Egede va tornar a Dinamarca el 1736 després de 15 anys a Groenlàndia, tot i que va deixar-hi el seu fill [[Paul Egede|Paul]] per continuar la seva feina. Godthaab va esdevindre la seu de govern per a la colònia danesa del sud de Groenlàndia, mentre que [[Qeqertarsuaq|Godhavn]] (la moderna Qeqertarsuaq) va ser la capital del nord de Groenlàndia fins el 1940, quan l'administració es va unificar a Godthaab.
El 1733 uns missioners de [[Moràvia]] van obtenir el permís d'iniciar una missió a la illa; el 1747 ja hi havia prou conversos per impulsar la construcció de la [[Casa de la missió dels germans de Moràvia]] i l'establiment formal de la missió com a '''Nova Herrnhut''' (en [[danès]]: ''Nye-Hernhut''). Aquest petit assentament va esdevenir el nucli de la Nuuk actual, ja que molts groenlandesos de la costa del sud-est van deixar el seu territori per viure a l'assentament de la missió. Partint d'aquesta base, es van establir noves missions a [[Lichtenfels]] (1748), [[Lichtenau]] (1774), [[Friedrichsthal (Groenlàndia)|Friedrichsthal]] (1824), [[Umanak (missió)|Umanak]] (1861) i [[Idlorpait]] (1864), que van finalitzar el 1900 per ordre de la luterana [[Església de Dinamarca]].
Al voltant del 1850, Groenlàndia i especialment l'àrea al voltant de Nuuk es trobaven en crisi. Els europeus havien portat malalties i una cultura que xocava amb la dels groenlandesos nadius. Durant aquells anys molts groenlandesos vivien en la pobresa. El 1853, [[Hinrich Johannes Rink]] va arribar a Groenlàndia i va veure que els groenlandesos havien perdut gran part de la seva cultura i identitat sota la influència danesa. Tant és així que el 1861 va fundar l'''[[Atuagagdliutt]]'', el primer periòdic de Groenlàndia, amb un groenlandès natiu com a editor. Aquest diari establert a Nuuk es va convertir més tard en significatiu per a la identitat de Groenlàndia.
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] es va produir un despertar de la identitat nacional de Groenlàndia. Els groenlandesos compartien un llenguatge escrit i es reunien en consell sota el lideratge d'Eske Brun a Nuuk. El 1940 es van establir a la ciutat un consolat nord-americà i un de canadenc. Sota la nova normativa l'any 1950, els dos consells de la ciutat es van unificar en un de sol, que va ser abolit l'1 de maig del 1979 quan la ciutat de Godthåb va ser rebatejada Nuuk per l'autogovern de Groenlàndia. La ciutat va créixer durant la dècada del 1950, quan [[Dinamarca]] va començar a modernitzar Groenlàndia. Com a tota Groenlàndia en general, la ciutat de Nuuk està poblada actualment tant per [[Inuit|inuits]] com per [[danesos]]. Més d'un terç de la població total de Groenlàndia viu a la regió de l'àrea metropolitana del Gran Nuuk.
Un article que examina les influències indígenes sobre ciutats de tot el món va suggerir:
{{panoràmica|Nuuk Panorama image.jpg|2000px|Panoràmica de Nuuk des de prop de l'estatua de [[Hans Egede]]}}▼
Una ciutat... destaca. Nuuk... té probablement el percentatge més elevat de persones aborígens de qualsevol ciutat: gairebé el 90% de la població de Groenlàndia de 58.000 és Inuit, i 8 de cada 10 ciutadans viuen en assentaments urbans. Nuuk també celebra la cultura i la història inuit fins a un punt que no té precedents a moltes ciutats amb una alta població aborigen. Per proporció i per autoritat i impacte cultural, podria ben ser que la petita Nuuk sigui la ciutat més indígena del món.
== Geografia ==
Linha 192 ⟶ 193:
{{final columnes}}
▲{{panoràmica|Nuuk Panorama image.jpg|2000px|Panoràmica de Nuuk des de prop de l'estatua de [[Hans Egede]]}}
== Referències ==
| |||