Maig francès: diferència entre les revisions

 

===De Gaulle abandona el país===

El matí del 29 de maig, de Gaulle va ajornar la reunió del Consell de Ministres convocada per a aquell dia i va emportar-se secretament els seus documents personals del [[Palau de l'Elisi]]. Li va dir al seu gendre [[Alain de Boissieu]] que no volia donar als manifestants l'oportunitat d'atacar l'Eliseu ni que es vesés sang per tal de defensar-lo. De Gaulle va rebutjar la petició del [[Primer Ministre de França|Primer Ministre]] Pompidou de dissoldre l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]], ja que creia que el seu partit perdria les eleccions resultants. A les 11:00 a.m., va dir a Pompidou: "Jo sóc el passat, tu ets el futur; et dono suport".<ref name="jstor1600894">{{Ref-publicació|cognom=Dogan|nom=Mattei|article=How Civil War Was Avoided in France|publicació=International Political Science Review / Revue internationale de science politique|url=http://www.jstor.org/stable/1600894|volum=5|exemplar=3|data=1984|pàgines=245–277}}</ref>

 

Els esdeveniments durant aquests dies va centrar-se quasi exclusivament al voltant de l'àrea metropolitana de París. Si la rebel·lió hagués ocupat edificis públics claus a París, el govern, amb l'experiència dels [[Comuna de París|fets de 1871]] estava preparat per portar militars de fora de París per prendre la ciutat. La situació no obstant va ser molt inestable durant dies, i es considera que d'haver intervingut l'exèrcit la situació podria haver-se descontrolat, ja que molts dels militars eren [[Conscripció|reclutats forçosos]] de la mateixa edat dels manifestants. En una enquesta immediatament posterior als fets, es conclou que el 20% dels francesos donaven suport a la revolució i fins el 33% haguessin combatut activament una intervenció armada de l'estat.<ref name=jstor1600894/>

 

 

==Llegat==