Conca de Barberà: diferència entre les revisions

Una part important del procés de feudalització de la Conca correspon a la intervenció dels ordes religiosomilitars del [[Orde del Temple|Temple]] i de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospital de Sant Joan de Jerusalem]].

 

Molt aviat, en la segona dècada del segle XII, l’orde de l’Hospital rebia donacions a la Conca. Els principals benefactors eren més o menys els mateixos que havien afavorit el Temple: els Cervera, els Aguiló, els Queralt. Sembla que en les primeres dècades del segle XII, l’Hospital va tenir una casa a Cervera (encara no comanda), que controlà les esglésies de la Cirera i Llorac, que els foren donades el 1113. La comanda fou organitzada pels vols de l’any 1172 i administrà les possessions rebudes a la Conca: [[Llorac]], [[La Cirera (Llorac)|la Cirera]], [[Rauric]], [[Belltall]], [[Castell de Segura|Segura]], [[Castell de Passanant|Passanant]], [[Castell de Glorieta|Glorieta]], [[Castell de la Sala de Comalats|la Sala]], [[Montfred (Talavera)|Montfred]], [[Biure de Gaià|Biure]], [[Vallverd de Queralt|Vallverd]], el [[mas del Cogul]] i [[l'Espluga de Francolí]] Jussana. Els santjoanistes reberen l’Espluga l’any 1266 i fou aleshores quan decidiren instal·lar-hi una comanda per tal de descongestionar la comanda de Cervera.

[[File:Castell de Biure (Les Piles) - 3.jpg|thumb|left|Castell de Biure de Gaià]]

Si bé se suposa que els templers i els hospitalers, a la Conca com arreu, dugueren a terme les tasques de defensa, caritat i colonització que els foren encomanades, el cert és que allò que més els interessà fou l’explotació del territori per aconseguir el màxim de beneficis per ajudar la seva causa a Terra Santa. Així doncs, Temple i Hospital actuaren de senyors feudals i propiciaren una arquitectura adequada a les seves necessitats i funcions. Per a la defensa havien rebut castells que, quan eren destinats a ser seu de comanda (cas de [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)|Barberà]] i [[Castell de Vallfogona de Riucorb|Vallfogona]], per al Temple; i [[Castell de l'Espluga|l’Espluga]] i [[Castell de Biure|Biure]], per a l’Hospital), ampliaren i adequaren segons la funció conventual i administrativa del patrimoni, i quan eren castells menors d’una població del seu senyoriu (tots els altres: Pira, Montbrió, Llorac, Passanant, la Sala, Glorieta...), adequaren o modernitzaren per a la funció agropecuària i residencial d’un administrador.

En un altre sentit, el Temple i l’Hospital col·laboraren amb els bisbes en la tasca colonitzadora ajudant a la construcció d’esglésies (de vegades –cas de Biure– n’assoliren el patronatge). Fou també important la tasca que exerciren en el vessant de l’arquitectura industrial (molins, fargues, forns...), que explotaven en monopoli. El mateix es pot dir dels ponts que controlaren, i dels masos i masies que bastiren arreu del país per explotar millor els recursos del camp. Paral·lelament a les funcions militars, colonitzadores i estrictament econòmiques, el Temple i l'Hospital van dur a terme tasques caritatives i hospitalàries; amb aquest objectiu construïren o administraren hostals o hospitals en llocs estratègics dels camins principals del pelegrinatge. De vegades eren simples hospitals de caritat adscrits al comú d’una vila (cas de l’Espluga), d’altres eren hostal i santuari marià, situats en camins importants i servits per comunitats de donats (d’aquest tipus sembla que eren Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma, i Santa Maria de Passanant).

És molta i variada l’arquitectura que auspiciaren el Temple i l’Hospital a les seves comandes. Amb tot, cal advertir que aquestes construccions, llevat d’algun aspecte dels castells que foren seu de comanda, en res es diferencien de les que es poden trobar en qualsevol altre senyoriu religiós o laic.