Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
| notes =
}}
El '''Maig francès''' o '''Maig del 68''', és el nom amb què es coneixen els esdeveniments succeïts a [[França]] en la primavera de [[1968]].
 
Tot es va iniciar quan es van produir una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de [[París]], seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. Els estudiants protestaven contra el [[capitalisme]], el [[consumisme]], l'[[imperialisme americà]] i les institucions tradicionals de l'[[establishment]].
Els esdeveniments durant aquests dies va centrar-se quasi exclusivament al voltant de l'àrea metropolitana de París. Si la rebel·lió hagués ocupat edificis públics claus a París, el govern, amb l'experiència dels [[Comuna de París|fets de 1871]] estava preparat per portar militars de fora de París per prendre la ciutat. La situació no obstant va ser molt inestable durant dies, i es considera que d'haver intervingut l'exèrcit la situació podria haver-se descontrolat, ja que molts dels militars eren [[Conscripció|reclutats forçosos]] de la mateixa edat dels manifestants. En una enquesta immediatament posterior als fets, es conclou que el 20% dels francesos donaven suport a la revolució i fins el 33% haguessin combatut activament una intervenció armada de l'estat.<ref name=jstor1600894/>
 
El mateix 30 de maig, a les 14.30h, Pompidou va convèncer a De Gaulle per dissoldre l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]] i convocar noves eleccions amb l'amenaça de deixar el càrrec. A les 16:30h, De Gaulle va fer un discurs en el que descartava dimitir, anunciava eleccions anticipades per al 23 de juny i ordenava que els treballadors tornessin a treballar, amenaçant d'establir un [[estat d'emergència]] si no ho feien.<ref>{{Ref-web|url=http://www.de-gaulle-edu.net/sentrainer/term_commt/30mai68.htm|títol=Discurs de Charles de Gaulle|consulta=2018-01-04|llengua=|editor=de-gaulle-edu|data=}}</ref> El govern havia filtrat prèviament als mitjans de comunicació que l'exèrcit estava mobilitzat a les afores de París. Immediatament després del discurs, uns 800.000 seguidors de De Gaulle es manifestaren als [[Camps Elisis]] agitant la bandera nacional; en un moviment que els gaullistes haurien plantejat durant dies, i que va atreure gent de diverses edats i tendències polítiques. Els comunistes van acceptar les eleccions, acabant així amb l'amenaça d'una revolució.<ref name=Singer/><ref name=jstor1600894/>
 
==Juny i Juliol==
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.sens-public.org/spip.php?article472&lang=fr]
* [http://edocs.lib.sfu.ca/projects/mai68/ The May Events Archive] {{en}}
* [http://www.nytimes.com/2008/04/30/world/europe/30france.html?_r=1&oref=slogin]
56.693

modificacions