Sinarques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguacions #QQ17 |
|||
Línia 19:
== Història ==
Castellans i aragonesos es disputaven aquestes conrades. Sembla que arran els [[Tractat de Tudilén|tractats de Tudilén]] (27/01/1151) i [[Tractat de Cazola|Cazola]] (23/03/1179), més endavant, cap a l'any 1200 i regnant [[Pere el Catòlic|Pere II d'Aragó]] es van practicar alguns ajustos a la comarca, sota l'auspici del llegat del [[Papa Innocenci III]]. Pel primer d'aquests convenis, quedaven per Castella les terres frontereres de Conca i pel segon s'annexaven a la conquesta de València les compreses fins al riu Cabriol<ref>{{Ref-llibre|cognom=CREMADES MARTÍNEZ|nom=Miguel|títol=La Historia de Utiel en sus documentos (privilegios y confirmaciones). Volumen I|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2006|editorial=|lloc=Utiel|pàgines=47|isbn=84-934212-9-4}}</ref>.
Rere la conquesta per [[Jaume I]], aquest va entregar-la al seu fill [[Jaume de Xèrica]] el [[1255]], juntament amb altres municipis els quals es varen annexar a la Baronia de Xèrica,<ref>[[:es:Baronía de Jérica|Baronía de Jérica]]. [Consulta: 17/12/03]</ref> bé per col·laborar igual que la resta de cavallers que van participar en la Conquesta o per compra per part de sa mare [[Teresa Gil de Vidaure]], afegint a més per matrimoni amb Elfa Pérez de'Azagra, filla de Don Álvaro Pérez de Azagra, [[Senyoria d'Albarrasí|Senyor d'Albarrasí]], les terres de [[Xelva]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Esquerro|nom=Onofre|editor=José Martínez Ortiz|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Editorial; Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=68|isbn=9788448228804}}</ref> El [[23 de març]] del [[1305]] [[Jaume II de Xèrica]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.sinarcas.es/page/geografia-e-historia|títol=Geografía e Historia, Ayuntamiento de Sinarcas|consulta=18/11/17|llengua=Castellà|editor=|data=}}</ref> (fill de l'anterior, nascut el 1276, successor el 1285 i mort el 1321) i casà amb Beatriu de Llúria i Lància, filla de l'Almirall [[Roger de Llúria]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=José Martínez ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=68|isbn=9788448228804}}</ref> atorgà carta pobla a 70 famílies cristianes.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Febrer Romaguera |nom=Manuel Vicente |títol=Dominio y explotación territorial en la Valencia foral |url=http://books.google.cat/books?id=t6iZsYW97r8C&pg=PA105&dq=sinarcas+1305&hl=ca&sa=X&ei=hC0XVOj7ELCI7AaA84CACA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=sinarcas%201305&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2000 |pàgines=105 |isbn=8437040485}}</ref> La seua esposa, a banda de la gran dot aportada en matrimoni, va heretar al morir el seu germà Alonso de Llúria (1355) un gran patrimoni.<ref name=":0" /> En [[1321]], Jaume II de Xèrica, deixà en testament aquesta població a son fill [[Jaume III de Xèrica]], qui va governar fins 1335. A partir de 1326 va entrar en disputes amb sa mare, la qual havia governat tots els seus dominis, justament per les viles de la Vall de Xelva (Xelva, Sinarques, Toixa, Benaixeve...), la qual volia mantindre en el seu poder. Finalment va haver de mediar el propi rei [[Alfons el Magnànim|Alfons IV]], qui d'infant havia estat gran amic de Jaume, per resoldre el conflicte. Va casar amb la Reina [[Maria de Nàpols|Maria d'Anjou]], la qual era vídua del Rei [[Sanç I de Mallorca|Sanç de Mallorca]]. Al morir sense descendència Maria d'Anjou va marxar i el va succeir el seu germà [[Pere de Xèrica|Pere de Xèrica i de Llúria]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=José Martínez Ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=68-69|isbn=9788448228804}}</ref>
| |||