Purisme (lingüística): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Correcció
Línia 2:
 
Un moviment purista pot ser un símptoma de la situació precària que viu una llengua.<ref>
Joan Albert Argenter, ''Debat sobre la normalització lingüística: Ple de l'Institut d'Estudis Catalans (18 d'abril de 1990)'', Barcelona, [[Institut d'Estudis Catalans]], 1991, pàgina 13, ISBN 9788472831681</ref> Pot ser un moviment identitari estètic, com pot ser un moviment quasi polític quan una cultura es sent amenaçada per una altra cultura dominant. Una de les lluites més virulents és la contre els [[anglicisme]]s o el [[franglès]] nel marc de la [[francofonia]]<ref>[http://www.lefigaro.fr/actualite-france/2010/03/30/01016-20100330ARTFIG00702-des-mots-originaux-pour-lutter-contre-les-anglicismes-.php «Des mots originaux pour lutter contre les anglicismes» {{fr}}], ''[[Le Figaro]]'', 30 de març de 2010 (en català: Paraules orignalsoriginals per a lluitar contra els anglicismes)</ref> o la lluita contre els [[castellanismes]] a la zona catalanoparlant. Al [[segle XVI]] l'enginyer e inventor [[Bruges|brugenc]] [[Simon Stevin]] va decidir de publicar todes les seves obres en [[neerlandès]] i de crear els [[neologisme]]s necessaris a partir de mots neerlandesos, a diferència dels seus col·legues científics contemporanis, més inclins a descriure fenòmens nous amb neologismes composts d'arrels [[grec antic|greco]]-[[Llatí|llatins]].<ref>Sarah Schepers, ''De geschiedenis van het purisme van vroeger tot nu. Zijn purismen vandaag nog actueel?'', Munic, Editorial GRIN, 2010, pàgina 7, ISBN 9783640684700 (La història del purisme antany i avui. Sempre són d'actualitat els '''purismes'''?)</ref>
 
El purisme es pot manifestar en [[hipercorrecció|hipercorreccions]] (com la que va convertir ''cervo'' en ''cérvol''), [[analogia|analogies]], [[etimologia|etimologies]] o fins i tot invenció de paraules, per bé que aquests fenòmens no són exclusius dels puristes. També es pot considerar purista la revitalització de paraules arcaiques, com ara ''car'' ('perquè'), ''àdhuc'', ''llur'' (excepte en [[rossellonès]], en què és paraula viva) o mots acabats en ''-ívol'' (''jovenívol'', ''baronívol''), o la utilització de paraules que poden semblar més genuïnes en un sentit diferent del que tenien originalment (''puix'', 'perquè' en el sentit del castellà ''pues'' —en valencià, especialment entre els [[blaver]]s—, o ''vers'', 'cap a', com a substitut de qualsevol altra preposició —per exemple: "L'actitud a adoptar vers aquest problema", en lloc de "L'actitud a adoptar davant aquest problema"). En català, la batalla entre puristes i partidaris de la llengua popular s'ha manifestat en diferents moments històrics, com el segle XIX (català medievalitzant oposat a «català qu'ara es parla») o els anys vuitanta del segle XX (català heavy oposat a [[català light]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pradilla |nom=Miquel Àngel |cognom2=Ginebra |nom2=Jordi |títol=Identitat lingüística i estandardització |url=http://books.google.cat/books?id=B6sqbi8oO4wC&pg=PA68&dq=purisme+catal%C3%A0+light&hl=ca&sa=X&ei=UqxZUrOTHaaw7AaXzYCYAw&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=purisme%20catal%C3%A0%20light&f=false |llengua= |editorial=Cossetània Edicions |data=2003 |pàgines=100 |isbn=849603559X}}</ref>