La '''hidrazina''', també anomenada '''diazina''', és un compost químic amb lade fórmula N<sub>2</sub>H<sub>4</sub>. És un líquid incolor amb olor [[amoníac|amoniacal]]. La hidrazina és altament tòxica i perillosament inestable, a menysllevat que es faci servir en soluciódissolta. Anualment se'n produeixen unes 260.000 tones.<ref name=Ullmann>Jean-Pierre Schirmann, Paul Bourdauducq "Hydrazine" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2002. {{DOI|10.1002/14356007.a13_177}}{{en}}</ref> La hidrazina es fa servir principalment com a agent [[escumant]] en la preparació de [[polímer]]s escumosos. Altres usos rellevants són com a [[precursor (química)|precursor]] per a catalitzadors[[catalitzador]]s de [[polimerització]] i de [[medicament]]s. A més a més, la hidrazina també s'utilitzausa en diversos [[motor coet|coets]] i per a preparar els precursors dedel gas utilitzatsemprat en els [[airbag]]s. La hidrazina és utilitzadas'usa en els cicles de vapor de [[central nuclear|centrals elèctriques nuclears]] i convencionals per a controlar les concentracions d'oxigen i reduir així la corrosió.
== Propietats ==
La hidrazina té unes propietats físiques similars a les de l'aigua, amb un punt de fusió d'1 °C i un punt d'ebullició de 114 °C. També forma enllaços per [[Enllaç d'hidrogen|pont d'hidrogen]].
== Síntesi ==
Una de les formes perde sintetitzar hidrazina és el [[procés Olin Rashig]], pel qual es fa reaccionar [[amoníac]] amb [[hipoclorit de sodi]].
:2[[amoníac|NH<sub>3</sub>]] + [[Hipoclorit de sodi|NaClO]] → '''N<sub>2</sub>H<sub>4</sub>''' + [[Clorur de sodi|NaCl]] + [[aigua|H<sub>2</sub>O]]
