Diferència entre revisions de la pàgina «Publi Licini Cras Dives Mucià»

cap resum d'edició
m (Afegint la {{infotaula persona}})
{{infotaula persona}}
'''Publi Licini Cras Dives Mucià''' ({{lang-la|Publius Licinius Crassus Dives Mucianus}}) fou un cònsol i Pontífex Màxim, fill de [[Publi Muci Escevola (cònsol)|Publi  Muci Escevola]] que fou cònsol el 175  aC i germà de [[Publi Muci Escevola (jurista)|Publi  Muci Escevola]] que fou cònsol el 133  aC. Fou adoptat probablement per [[Publi Licini Cras]] el fill del cònsol del 205  aC [[Publi Licini Cras Dives I|Publi  Licini Cras Dives]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Encylopedia Britannica |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=zuJFAAAAYAAJ&q=Publius+Licinius+Crassus+Dives+Mucianus+adopted&dq=Publius+Licinius+Crassus+Dives+Mucianus+adopted&hl=ca&sa=X&ei=MHW0UeHBD6iv7AbUqIGwDw&ved=0CGYQ6AEwBw |llengua=anglès |editorial=Encyclopedia Britannica |data= |pàgines=703 |isbn=0852291736}}</ref>
 
[[Ciceró]] diu que fou candidat a [[Edil romà|edil]] i ho devia arribar a ser com a part del ''[[cursus honorum]]''.
 
El {{aC|131}} fou [[Cònsol romà|cònsol]] i [[Pontífex Màxim]]. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega [[Luci Valeri Flac (cònsol 131  aC)|Luci Valeri Flac]], que era ''[[Flamen Martialis]]'', de prendre el comandament contra [[Aristònic de Pèrgam]], i li va imposar una [[multa]] per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa, però també es va decantar per l’obediència a les ordres del Pontífex Màxim.
 
Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra [[Aristònic de Pèrgam|Aristònic]], però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a [[Leucae]] i capturat en la seva fugida entre [[Elaea]] i [[Esmirna]]; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons [[Tit Livi]] fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que [[Publi Corneli Escipió Nasica Serapió|Escipió  Nasica]] ho havia fet abans el {{aC|133}} i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.
 
El seu cos fou enterrat a [[Esmirna]] i el seu cap fou enviat a Aristònic que l’any següent fou derrotat per [[Marc Perpenna (cònsol 130  aC)|Perpenna]] i executat a Roma. [[Ciceró]] l’esmenta com a gran [[orador]] i jurista i [[Gneu Gel·li|Gel·li]], citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats {{cita|''{{lang|la|quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus}}''}} La seva filla [[Licínia Major]] es va casar amb [[Gai Sulpici Servi Galba]] fill de [[Servi Sulpici Servi Galba]]  (cònsol el 144  aC); l’altra filla, [[Licínia Menor]], fou l’esposa de [[Gai Semproni Grac]].
 
Fou un bon orador però [[Ciceró]] diu que inferior a [[Publi Sulpici Galba]]. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.
[[Categoria:Gens Licínia|Cras Dives Mucia, Publi]]
[[Categoria:Gens Múcia|Cras Dives Mucia, Publi]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 130  aC]]
{{Pontífexs màxims}}
[[Categoria:Edils romans]]
8

modificacions