Diferència entre revisions de la pàgina «Berenguer Ramon I»

1.220 bytes afegits ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
{{Infotaula de polític |tipus_infotaula = polític}}
|dinastia = [[Casal de Barcelona]]
'''Berenguer Ramon I, dit ''el Corbat''''' ([[circa|c]].[[1000]]<ref>[[#GIL-2004|Gil (2004:48)]]</ref> - [[Barcelona]], [[31 de març]]<ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000059%5C00000028.pdf La data i el lloc de la mort del comte Berenguer Ramon I]</ref> de [[1035]]), [[Comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]] i [[Comte d'Osona|Osona]] ([[1017]]-[[1035]]).<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=17|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí ''Curvo'',<ref>[[#GIL-2004|Gil (2004:95)]]</ref> que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi ''Ob honorem'', un document que suposadament hauria fet el rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] en benefici del [[Monestir de Sant Joan de la Penya]] el [[1090]].<ref>Bofarull, Pròsper: [http://books.google.cat/books?id=52aHW8g5nGQC&dq=Berenguer%20Ramon%20Curvo&hl=ca&pg=PA229#v=onepage&q&f=false Los condes de Barcelona vindicados]: p.31</ref> El document però és un ''Fals'', un dels típics privilegis que durant l'alta edat mitjana alguns monestirs falsificaren per a al·legar prebendes suposadament concedides en benefici seu per reis difunts.<ref>Lapeña Paúl, Ana Isabel; El monasterio de San Juan de la Peña en la Edad Media</ref>
| escutpeu = Royal arms of Aragon.svg
 
<!-- Dades per cada càrrec ocupat. Només són obligatoris: "càrrec" i "inici" -->
| carrec = [[Comte de Barcelona]]
| inici = [[1021]]
| final = [[1035]]
| predecessor = [[Ramon Borrell]]
| successor = [[Ramon Berenguer I]]
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta = Regència
| k_nom = [[Ermessenda de Carcassona]] (1017-1021)
 
| carrec2 = [[Comte d'Osona]]
| inici2 = [[1021]]
| final2 = [[1035]]
| predecessor2 = [[Ramon Borrell]]
| successor2 = [[Ramon Berenguer I]]
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta2 = Regència
| k_nom2 = [[Ermessenda de Carcassona]] (1017-1021)
 
| carrec3 = [[Comte de Girona]]
| inici3 = [[1021]]
| final3 = [[1035]]
| predecessor3 = [[Ramon Borrell]]
| successor3 = [[Ramon Berenguer I]]
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta3 = Regència
| k_nom3 = [[Ermessenda de Carcassona]] (1017-1021)
}}
'''Berenguer Ramon I''', dit '''''el Corbat''''' ([[circa|cca]]. [[1000]]<ref>[[#GIL-2004|Gil (2004:48)]]</ref> - [[Barcelona]], [[31 de març]]<ref>[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000059%5C00000028.pdf La data i el lloc de la mort del comte Berenguer Ramon I]</ref> de [[1035]]), [[ComteBarcelona]]) fou [[comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]] i [[Comte d'Osona|Osona]] ([[1017]]-[[1035]]).<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=17|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí ''Curvo'',<ref>[[#GIL-2004|Gil (2004:95)]]</ref> que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi ''Ob honorem'', un document que suposadament hauria fet el rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] en benefici del [[Monestir de Sant Joan de la Penya]] el [[1090]].<ref>Bofarull, Pròsper: [http://books.google.cat/books?id=52aHW8g5nGQC&dq=Berenguer%20Ramon%20Curvo&hl=ca&pg=PA229#v=onepage&q&f=false Los condes de Barcelona vindicados]: p.31</ref> El document però és un ''Fals'', un dels típics privilegis que durant l'alta edat mitjana alguns monestirs falsificaren per a al·legar prebendes suposadament concedides en benefici seu per reis difunts.<ref>Lapeña Paúl, Ana Isabel; El monasterio de San Juan de la Peña en la Edad Media</ref>
 
== Orígens familiars ==