Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
m
Corregit: col•laborar
El 30 de maig, entre 400.000 i 500.000 manifestants liderats per la CGT van manifestar-se a París, cantant: "Adéu, de Gaulle!". Maurici Grimaud, cap de la policia de París, va exercir un paper clau a l'hora d'evitar la revolució dialogant i espiant als revolucionaris, per tal d'evitar l'ús de la força. Encara que els líders comunistes van negar posteriorment que haguessin planejat un aixecament armat i que els militants extremistes eren una minoria, en general aquests van sobreestimar la posició de força de De Gaulle, com demostrava la seva fugida a Alemanya.<ref name=jstor1600894/> Algunes publicacions afirmen igualment que els comunistes, entre els quals hi havia una majoria de moderats, van oposar-se activament a la revolució ja que creien que aquests havien de prendre el poder a través d'eleccions legals, i no del conflicte armat.
 
Els esdeveniments durant aquests dies va centrar-se quasi exclusivament al voltant de l'àrea metropolitana de París. Si la rebel·lió hagués ocupat edificis públics claus a París, el govern, amb l'experiència dels [[Comuna de París|fets de 1871]] estava preparat per portar militars de fora de París per prendre la ciutat. La situació no obstant va ser molt inestable durant dies, i es considera que d'haver intervingut l'exèrcit la situació podria haver-se descontrolat, ja que molts dels militars eren [[Conscripció|reclutats forçosos]] de la mateixa edat dels manifestants. En una enquesta immediatament posterior als fets, es conclou que el 20% dels francesos donaven suport a la revolució i fins elal 33% haguessin combatut activament una intervenció armada de l'estat.<ref name=jstor1600894/>
 
El mateix 30 de maig, a les 14.30h, Pompidou va convèncer finalment a de Gaulle per dissoldre l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]] i convocar noves eleccions amb l'amenaça de deixar el càrrec. A les 16:30h, el president va fer un discurs en el que descartava dimitir, anunciava eleccions anticipades per al 23 de juny i ordenava que els treballadors tornessin a treballar, amenaçant d'establir un [[estat d'emergència]] si no ho feien.<ref>{{Ref-web|url=http://www.de-gaulle-edu.net/sentrainer/term_commt/30mai68.htm|títol=Discurs de Charles de Gaulle|consulta=2018-01-04|llengua=|editor=de-gaulle-edu|data=}}</ref> El govern havia filtrat prèviament als mitjans de comunicació que l'exèrcit estava mobilitzat a les afores de París llest per actuar. Immediatament després del discurs, uns 800.000 seguidors de de Gaulle es manifestaren als [[Camps Elisis]] agitant la bandera nacional; en un moviment que els gaullistes haurien plantejat durant dies, i que va atreure gent de diverses edats i tendències polítiques, preocupades per la situació. Els comunistes van acceptar les eleccions, acabant així amb l'amenaça d'una revolució.<ref name=Singer/><ref name=jstor1600894/>
A partir d'aquest moment, el sentiment revolucionari dels estudiants i els treballadors va decréixer significativament. Els treballadors van tornar a treballar o van ser expulsats de la seva planta per la policia. La Unió Estudiantil Nacional va convocar manifestacions del carrer, el govern va prohibir diverses organitzacions d'esquerres i la policia va prendre [[la Sorbona]] el 16 de juny. Contràriament als temors de de Gaulle, el seu partit va obtenir una victòria aclaparadora a les [[Eleccions legislatives franceses de 1968|eleccions celebrades al juny]] amb 353 escons de 486, mentre que els socialistes i els comunistes en van obtenir 57 i 34 respectivament.
 
Els analistes destquen com Declaració de febrer i la seva promesa d'incloure comunistes en el govern probablement va afectar als socialistes en les eleccions. Els seus oponents citaren l'exemple del govern del [[Front Nacional Txecoslovac]] de 1945, que va conduir al [[Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948|cop d'estat de 1948]]. Els votants socialistes també estaven dividits i el 44% pensaven que els comunistes intentarien prendre el poder un cop al govern (afirmació que compartien fins elal 30% dels comunistes).<ref name=":0"/>
 
En el [[Dia de la Bastilla]], van tornar a convocar-se manifestacions al [[Barri Llatí de París|Barri Llatí]], liderades per estudiants socialistes, d'esquerres i comunistes que portaven bandes de color vermell al braç i per anarquistes, que les portaven negres. La policia de París i les Compagnies Républicaines de Sécurité van carregar durament contra els manifestants a partir de les 10 del vespre i van continuar durant la nit, amb multitud de d'informes de ferits que arribaven als hospitals. Hi va haver també víctimes entre turistes que eren a les ciutat per a passar les festes, inclosa una possible agressió sexual per part de policies a dues estudiants britàniques en una comissaria. El governs britànic i el d'[[Alemanya Occidental]] van presentar queixes formals pels fets.
1.113.705

modificacions