Diferència entre revisions de la pàgina «Ramon Berenguer IV»

cap resum d'edició
| successor = [[Alfons el Cast]]
 
| carrec5 = [[Comte de Ribagorça]] (''[[potestas]]''){{efn|nom=Int|Vegeu l'apartat [[#Interpretació]]}}
| inici5 = [[1137]]
| final5 = [[1162]]
| successor5 = [[Alfons el Cast]]
 
| carrec6 = Príncep d'[[Regne d'Aragó|Aragó]]{{efn|nom=Int}}
| inici6 = [[1137]]
| final6 = [[1162]]
=== Cessions dels ordes militars a Ramon Berenguer IV ===
{{principal|Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV}}
El [[1140]], els ordes militars enviaren un delegat exigint l'acompliment del testament d'Alfons, rei d'Aragó i Pamplona. Van haver de seguir àrdues negociacions amb [[Orde de l'Hospital|l'orde de l'Hospital]] el [[1140]], el del [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem|Sant Sepulcre]] el [[1141]] i el del [[Orde del Temple|Temple]] el [[1143]], hereus reials per designació [[Alfons I d'Aragó|d'Alfons I]] i que renunciaren a favor del comte català.<ref>Veure els texts en llatí de la concessió dels cavallers del Sant Sepulcre i els Hospitalaris, així com la bula d'aprobació del papa Adrià IV (1158), a l'[http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/noticia.php?referencia=31082006 Arxiu Virtual Jaume I] de la [[Universitat Jaume I de Castelló]].</ref> Cal subratllar que la concessió es va fer a Ramon Berenguer; així, tant els ordes com el papa deixaven ben clar que consideraven vàlid el testament del rei Alfons i rebutjaven l'elecció del seu germà Ramir com a rei d'Aragó, així com els seus edictes i decisions.<ref>{{efn|Per tant, els representants dels Ordes militars no van negociar amb Ramon Berenguer per la cessió del reialme que li havia fet el rei Ramir ni pel seu compromís amb Peronella, sinó acceptant que el comte de Barcelona era qui tenia la [[potestas (poder)]] sobre Aragó i guiant-se pel criteri d'idoneïtat. Per a una exposició completa de les relacions entre Ramon Berenguer IV, els Ordes militars i Roma, especialment sobre la qüestió de la legitimitat i la resolució del testament del Batallador, veg. Percy Schramm, "Ramon Berenguer IV", a Bagué, Schramm i Cabestany, ''Els primers Comtes Reis'', pp. 15-21.</ref>}} Els acords de cessió dels ordes militars en favor de Ramon Berenguer IV, i les compensacions que aquest hagué de concedir-los a canvi s'emmarquen en un període de necessitats econòmiques dels ordes militars, que, amb el suport del papat, varen veure l'ocasió d'obtenir el seu establiment a Aragó i Catalunya invocant el testament d'Alfons I d'Aragó, tres anys després de la mort d'aquest, i quan Ramon Berenguer havia afermat el seu poder sobre el Regne d'Aragó. És destacable que els ordes militars no obriren cap negociació per reclamar els drets que els corresponien sobre Navarra, ja que Alfons I havia estat tant rei d'Aragó com de Pamplona.<ref name="UBIETO-160">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las negociaciones con las órdenes militares, pàg. 160; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=188&path=1457&forma=&presentacion=pagina Creación y desarrollo de la Corona de Aragón]</ref>
 
[[Antonio Ubieto Arteta]]<ref>Antonio Ubieto Arteta, [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=188&path=1457&forma=&idBusqueda=7&presentacion=pagina «Las negociaciones con las órdenes militares», Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar, 1987, págs. 160 y ss.]</ref> interpretà la donació dels ordes militars considerant que, en un període en què aquestes tenien problemes econòmics i urgides pel papat, sis anys després que Alfons I d'Aragó i Pamplona hagués promulgat el testament, els ordes militars van veure-hi una ocasió per obtenir [[prebenda|prebendes]] i establiments als territoris d'Aragó i de Catalunya a canvi de resoldre la qüestió testamentària d'Alfons I d'Aragó i Pamplona. Una interpretació diferent dels pactes amb els ordes militars la fa el professor Villacañas,<ref>Villacañas, La formación de los reinos hispánicos, Espasa Calpe, Pozuelo de Alarcón, 2006, pp. 429-30</ref> segons el qual el problema radicava en el fet que el papa [[Innocenci II]] no estava disposat que el testament del Batallador fos ignorat. Així doncs, mai no va reconèixer ni el matrimoni de Ramir II d'Aragó, ni la legitimitat de la seva filla Peronella. En canvi, el papa estava interessat en un equilibri de poders en terres hispàniques, raó per la qual no recolzà els afanys imperials d'[[Alfons VII de Lleó]], sinó que va afavorir que la renúncia dels ordes militars al testament d'[[Alfons I d'Aragó i Pamplona]] es fes directament en favor del comte de Barcelona. Així, Ramon Berenguer va trobar la manera d'unir el dret hereditari reconegut pels barons aragonesos en Ramir II, el dret transferit per l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica romana]] en la donació dels ordes militars.
Tal com disposà en el seu testament sacramental, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fou sebollit al [[monestir de Santa Maria de Ripoll]]. En el [[Cronicó Rivipullense II|''Cronicó'' ''Rivipullense II'']]<ref>[[Stefano Maria Cingolani|Cingolani, Stefano Maria]]: [http://books.google.cat/books?id=SQpgfVBlhzcC&lpg=PT9&ots=Bjeei49-_s&dq=%22Almeriam%2C%20Tortosam%22&hl=ca&pg=PT9#v=onepage&q=&f=false Gestes dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó]; pàg. 111 {{citació2|Era MCLXII. Hoc anno inclitus marchio Raymundus Berengarius comes Barchinone, princeps Aragonensis ac dux Provincie obiit in Italia apud Vicum Sancti Dalmacii. Hic Almeriam, Tortosam et usque ad XLª opida circa Hiberum amnem, nec non et Siuranam Sarracenis abstulit, Hilerdam et Fragam uno die simul cepit. Ecclesia Dei usque ad CCCº altaria in finibus Sarracenorum dilatavit. In obitu claruit miraculis tam in Ytalia quam per totam Provinciam necnon et iter totum. Dum corpus eius Rivipullensis aferretur, ubi et iussu adhuc viventis positum requiscit. Hic etima tribura ab omni Valencie et Murcie et omnibus eorundem regnis et opidis potenter accepit}}</ref> i en un martirologi del monestir escrit a principis del [[segle XIII]], es consignaren tant la mort del comte a [[Borgo San Dalmazzo]], com el seu trasllat i sepultura a Ripoll, anotant que durant el trasllat del fèretre ocorregueren diversos miracles.<ref>[[#BOFARULL|Bofarull 1836]], pag. 205{{citació2|VIII idus Augusti .... eodem die obiit inclitus marchio Raimundus Berengarii comes barchinonensis, princeps Aragonensis, ac dux Provincie. Hic post captas Almeriam, Tortosam, Hylerdam, et Fragam civitates, multaque opida qui Dei virtute protectus pugnando ab Agarenis extorsit, in Italia apud orium sancti Dalmacii diem clausit extremum; corpusque sum ad Rivipollense monasterium transportatum est, et in ecclesia honorisice tumulatum ibique satis evidentibus claruit miraculis.}}</ref> Aquests miracles li valgueren l'apel·latiu del ''Sant'', i per aquesta raó el seu sarcòfag, en lloc de situar-lo a la [[galilea (atri)]], fou dipositat a l'interior de l'església sobre columnes o pilastres de pedra,<ref name="BOFARULL">[[#BOFARULL|Bofarull 1836]], pag. 200</ref> prop del tester del cor a mà esquerra.<ref name="VILLANUEVA">[[#VILLANUEVA|Villanueva 1806]], pag. 22</ref><ref>[[#PUJADES|Pujades 1609]], p. 514</ref> El sarcòfag de Ramon Berenguer IV estava format per una urna recoberta amb planxes de plata, a l'interior de la qual fou dipositada una altra urna de fusta amb el cos del comte. Per preservar la memòria de Ramon Berenguer IV, al monestir català es commemorava cada [[6 d'agost]] la vigília de la seva mort, i així mateix, en totes les processons claustrals els monjos s'aturaven davant del seu sepulcre en senyal de devoció i cantaven una oració particular en sufragi de la seva ànima.<ref>[[#BOFARULL|Bofarull 1836]], pag. 205</ref> Aquest culte incipient, però, no arribà a formalitzar-se als martirologis ni santorals ni en un procés de confirmació per part de les autoritats eclesiàstiques (hagués equivalgut a una beatificació per culte immemorial) i va quedar com un culte local que, en desaparèixer la comunitat monàstica, va quedar oblidat.
 
L'urna interior de fusta estava pintada amb l'efígie del comte assegut, amb espasa i ceptre, i un rètol amb lletra del [[segle XIV]] o [[segle XV|XV]]<ref name="BOFARULL"/> que duia el següent epitafi:<ref>[[#PELLICER|Pellicer 1888]], pag. 124. Pellicer diu letrero del siglo XIV o XV</ref> «''Duc per la meva mare, rei per la meva muller, marquès pel meu pare: amb la guerra i la fam vaig escruixir els moros mentre vaig viure i sense menyscapte vaig mantenir del Senyor els seus drets''».<ref>{{efn|''Dux ego de Matre, Rex coniuge, Marchio patre : Marte, fame fregi mauros, dum tempore degi : Et sine iactura tenui Domino sua iura.</ref>''}} Segons Bofarull,<ref name="BOFARULL"/> a l'urna interior de fusta del sepulcre, a més de l'efígie del comte, també hi havia pintada la [[Senyera Reial|senyera reial]], fet que denotaria una pràctica similar a l'observada en els sarcòfags del comte [[Ramon Berenguer II]] i d'[[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]], muller del comte [[Ramon Borrell]], a la [[catedral de Girona]].
 
=== Profanació del sepulcre ===
[[Fitxer:Cruikshank - The Radical's Arms.png|thumb|La [[Convenció Nacional|convenció]] de la [[República Francesa]] instaurà el [[Regnat del Terror]] el [[2 de setembre]] del [[1793]] ]]
Durant la [[Guerra Gran]], l'[[11 de juny]] de [[1794]],<ref name="PELLICER">[[#PELLICER|Pellicer 1888]], pag. 229</ref> les tropes republicanes envaïren i profanaren el [[monestir de Santa Maria de Ripoll]]. Els incidents començaren quan el comandant de les tropes franceses entrà a l'església de Ripoll i es fixà en el sepulcre de plata Ramon Berenguer IV; el prior del monestir intentà protegir el sepulcre recordant-li que allí hi havia enterrat un poderós príncep i al·legant que aquella església havia estat sota la protecció dels antics reis de França [[Lluís IV de França|Lluís IV]] i [[Lotari I de França|Lotari I]], els diplomes dels quals els monjos havien conservat durant segles. El comandant replicà al prior invocant el decret del [[31 de juliol]] de [[1793]]<ref>{{efn|«Les tombeaux et mausolées des ci-devant rois eleves dans l'eglise de Saint Denis, dans les temples et autres lieux dans toute l'etendue de la republique seraient detruits»</ref>.}} de la [[Convenció Nacional]] de la [[República Francesa]], fruit del fanatisme laic i anticatòlic del «[[Culte de la Raó i de l'Ésser suprem|culte de la raó i de l'Ésser suprem]]» imposat pels [[Jacobinisme|jacobins]]; el decret republicà ordenava que qualsevol tomba o mausoleu reial erigit en tota l'extensió de la [[República Francesa]] havia de ser destruït, al·legant també el comandant francès que l'[[octubre]] del [[1793]] tots els sepulcres reials de la [[basílica de Saint-Denis]] havien estat profanats. Rebutjà d'aquesta manera les súpliques del prior de Santa Maria de Ripoll i ordenà la profanació del sepulcre. Arrencaren les planxes de plata de l'urna exterior<ref name="PELLICER"/> i en obrir l'urna interior de fusta descobriren la gran espasa del comte, que fou arrencada del cadàver, menystenint després les despulles mortals de Ramon Berenguer IV.<ref name="PELLICER"/>
 
Fou arran de la profanació de [[1794]] que es decidí traslladar les restes del sepulcre; així, el [[1803]] s'obrí de nou l'urna de fusta i es comprovà que el cos del comte restava encara momificat i incorrupte, amb barba i cabell rossos i arrissats.<ref>[[#VILLANUEVA|Villanueva 1806]], pag. 22: «pelo crespo de color rubio»</ref> Així mateix s'hi trobà el pergamí amb l'epitafi en llatí<ref>[http://books.google.cat/books?id=_8QPAAAAIAAJ&hl=ca&pg=PA466#v=onepage&q=&f=false España sagrada: Theatro geographico-historico de la iglesia de España, Tomo XLIII], p. 466. (1819). Traduït al castellà per Pellicer: [http://www.archive.org/details/MN41677ucmf_3 Santa María del monasterio de Ripoll]; pàg. 125. (1888).</ref> que glossava la vida del comte i que abans de la profanació havia penjat a l'exterior de l'urna de plata.<ref>Jeroni Pujades ja ho documentà el 1609 a [http://books.google.cat/books?id=eOELAAAAYAAJ&vq=alacena&dq=%22en%20el%20a%C3%B1o%20del%20se%C3%B1or%201162%22&hl=ca&pg=PA514#v=onepage&q=&f=false Cronica universal del principado de Cataluña; Volum 8, Part 3, pàg. 513-514] (1609)</ref> Quedant tan sols l'urna de fusta amb les restes mortals, aquesta fou traslladada a la paret testera a mà dreta ben alta a l'església; fou allí on la veié Joaquín Villanueva el [[1806]], tres anys després del seu trasllat.<ref name="VILLANUEVA"/>
{{end}}
 
== ArticlesNotes relacionats==
{{Notes}}
{{Portal Història Militar de Catalunya}}
* [[Història de Catalunya]].
* [[Renaixement del segle XII]].
* [[Regne de Montsó]].
*[[Castell de Canals]].
 
== Referències i notes ==
{{referències}}
 
* {{ref-llibre |cognom=Villanueva |nom=Joaquín |títol=[http://books.google.cat/books?id=aZAfMe6PWuMC&pg=PA311&dq=ripoll+ramon+berenguer&lr=&as_brr=1&ei=xR1jS9jCKZLoygTAlvCcBg&hl=ca&cd=19#v=onepage&q=&f=false Viaje litarario a las iglesias de españa; Tomo VIII. Vique y Solsona] | data= 1806-1807 |ref= VILLANUEVA|llengua=castellà }}
* {{Ref-llibre |cognom=Ubieto Arteta |nom=Antonio |enllaçautor=Antonio Ubieto Arteta |títol=[http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1457&forma=&presentacion=pagina&forma=&posicion=1&accion_ir=Ir Creación y desarrollo de la Corona de Aragón] |lloc=Zaragoza |isbn= 84-7013-227-X |data= 1987 |ref= UBIETO|llengua=castellà }}
 
== Vegeu també ==
{{Portal Història Militar de Catalunya}}
* [[Història de Catalunya]].
* [[Renaixement del segle XII]].
* [[Regne de Montsó]].
* [[Castell de Canals]].
 
== Enllaços externs ==