Borrell II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
→Títols i successors: desamb |
||
Línia 84:
== Títols i successors ==
L'any [[947]], en retirar-se el seu pare a la vida monacal, va accedir al govern dels comtats de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], [[comtat de Girona|Girona]] i [[comtat d'Osona|Osona]] conjuntament amb el seu germà [[Miró I de Barcelona|Miró]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Vilalta Aserra |nom=Enric |títol=A la marca extrema, en terra de solitud |url=http://books.google.cat/books?id=V4vMna_qOfQC&pg=PA69&dq=borrell+mir%C3%B3+947&hl=ca&sa=X&ei=_7oMT8ykPMeyhAemv6WPBA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=borrell%20mir%C3%B3%20947&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2010 |pàgines=p.69 |isbn=8498833469 }}</ref> Fins al [[966]] va compartir aquesta tasca amb el seu germà [[Miró I de Barcelona]]. El [[948]] va heretar el [[comtat d'Urgell]] en morir el seu oncle [[Sunifred II d'Urgell]]. A partir del [[986]] va compartir el govern amb els seus fills [[Ramon Borrell]] i [[Ermengol I d'Urgell|Ermengol]], que van començar a governar sols a partir de [[30 de setembre]] de [[992]], dia en què Borrell II morí.
A part dels títols comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de ''marquès'' i ''duc de la Gòtia'',<ref name="enciclopedia">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0011541&BATE=Borrell%20II%20de%20Barcelona Enciclopèdia Catalana: Borrell II de Barcelona]</ref> ''dux Gothicae'' (''Borrelli ducis Gothicae'') ([[971]]),<ref>[https://books.google.cat/books?id=v5nCBAAAQBAJ&lpg=PA33&dq=hibereo%20duc&hl=ca&pg=PA33#v=onepage&q&f=false Cataluña en sus orígenes. La Marca Hispánica, una frontera entre dos mundos.]</ref> així com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania ([[972]]).<ref>Fita Colomé, Fidel[http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=24039 ''El principado de Cataluña. Razón de este nombre.''], Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902), pág. 261.</ref> Quan arribà el decisiu any [[987]], quan Borrell II demanà auxili al rei franc [[Hug Capet]] per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualificà de ''duc de la Hispània Citerior'', un títol que Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l’auxili franc el pacte de [[vassallatge]] quedà trencat. Vers el març del [[988]] Borrell II s'intitulava ''gratia Dei hibereo duci atque marchiso'' («per la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial franc per a la Gòtia posterior al 986.<ref name="enciclopedia"/> Això no obstant però, en tots els documents de la [[Gòtia]] es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels reis francs —i no per l'[[Era Hispànica]]—, una pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona esdevingueren reis d'Aragó.
| |||