Diferència entre revisions de la pàgina «Carlo Gozzi»

Les seves obres teatrals neixen, almenys així ho afirma ell mateix, com una reacció contra les obres de [[Pietro Chiari]] i [[Carlo Goldoni]], als quals acusava de ser escriptors dolents i immorals. El seu debut teatral es produeix el 1761 amb ''L'amore delle tre melarance'' (''L'amor de les tres taronges''), dut a l'escena per la companyia d'Antonio Sacchi (o Sacco, que representava la 'màscara' de [[Truffaldino]]), probablement l'última gran companyia de ''[[commedia dell'arte]]''. Aquesta obra inaugura una sèrie de deu adaptacions teatrals de contes infantils (''fiabe teatrali'') en les quals s'oposava al teatre il·lustrat de Carlo Goldoni introduint en elles personatges de la ''commedia dell'arte'', desenvolupant arguments allunyats del ''realisme'' del rival i transmetent una ideologia ultraconservadora.
 
Probablement la més important d'aquestes ''fiabe teatrali'', per la seva transcendència ideològica, sigui ''L'augellino belverde'', encara que potser la més famosa sigui ''Turandot'', muntada, pocs anys després de la seva estrena a Venècia, per [[Goethe]] i [[Friedrich von Schiller]] a [[Weimar]] i en el text de la qual, ja en el [[segle XX]], es van inspirar [[Renato Simoni]] i [[Giuseppe Adami]] per escriure el llibret de l'[[Turandot|òpera homònima]] de [[Puccini]].
 
Carlo Gozzi, esgotat el filó de les adaptacions de contes infantils (i després d'escriure dues obres originals), va realitzar l'adaptació d'aproximadament una vintena d'obres espanyoles del [[segle d'or espanyol|Segle d'or]]. Potser les més interessants siguin ''La principessa filosofa'' (''La princesa filòsofa'') o ''Le Droghe d'amore'' (''Les medicines de l'amor''). Va traduir també alguns textos del teatre francès.
Usuari anònim