Carst: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de Obelix-2005. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Sitges - Costes del Garraf.jpg|thumb|300px|Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic]]
[[Fitxer:Karst_beyond_Trieste.jpg|thumb|Paisatge de la regió de Kras]]
[[Fitxer:Hungary Baradla.jpg|thumb|Estalagmita
[[Fitxer:
[[Fitxer:Calabash Shaped Stalactites that Resemble Chinese Red Lanterns.jpg|thumb|Estalactites]]
El '''carst''', o també '''relleu càrstic''', és una forma de modelat terrestre causat per l'[[aigua]] mitjançant processos d'[[erosió]] per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques [[calcària|calcàries]] o d'altres [[roca|roques]] solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la [[corrosió]] superficial com els [[rascler]]s i les [[dolina|dolines]], o subterrània com els [[avenc]]s i les [[cova|coves]], i el sistema de drenatge n'és fonamentalment subterrani.
== Etimologia ==
El mot ''carst'' té l'origen en la germanització (karst) del nom de la regió [[Eslovènia|eslovena]] de [[Carso|Krast]] durant la integració del país dins de l'[[Imperi austrohongarès]]. La regió de Krast és un exemple d'[[altiplans]] calcaris amb el modelat característic del carst.
El concepte de carst fou introduït el 1893 per Jovan Cvijic en el seu llibre ''Das Karstphänomen'' (''El fenomen carst'').
== La carstificació ==
La carstificació és el conjunt de processos que generen un modelat càrstic. Aquests processos depenen de la quantitat d'aigua i [[diòxid de carboni]] (CO<sub>2</sub>) disponibles, del clima i del tipus de roca.
El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per [[dissolució]], però el carbonat de calci (CaCO{{mida|1=<sub>3</sub>}}) no és massa soluble en aigua. Per tal que la reacció química que dissol el carbonat de calci es produeixi, cal que l'aigua sigui àcida; aquesta acidesa s'aconsegueix quan el [[diòxid de carboni]] (CO{{mida|1=<sub>2</sub>}}) es dissol en l'aigua de la pluja procedent de l'atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació i forma [[àcid carbònic]] (H<sub>{{mida|1=2}}</sub>CO<sub>{{mida|1=3}}</sub>).
* Les reaccions químiques responsables de la dissolució dels carbonats són les següents:
H<sub>{{mida|1=2}}</sub>O + CO<sub>{{mida|1=2}}</sub> ↔ H<sub>{{mida|1=2}}</sub>CO<sub>{{mida|1=3}}</sub>
* La dissociació aquosa de l'àcid carbònic:
H<sub>{{mida|1=2}}</sub>CO<sub>{{mida|1=3}}</sub> + H<sub>{{mida|1=2}}</sub>O ↔ H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> + HCO<sub>3</sub><sup>-</sup>
* Atac àcid dels carbonats:
H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> + CaCO<sub>3</sub> ↔ Ca<sup>2+</sup> + HCO<sub>3</sub><sup>-</sup> + H<sub>2</sub>0
* Reacció completa:
CO<sub>2</sub> + H<sub>2</sub>0 + CaCO<sub>3</sub> ↔ Ca<sup>2+</sup> + 2 HCO<sub>3</sub><sup>-</sup>
La dissolució és afavorida per:
* l'abundància d'aigua
* el contingut de CO{{mida|1=<sub>2</sub>}} a l'aigua, el de procedència atmosfèrica augmenta amb la pressió
* la temperatura baixa; com més freda és l'aigua, més CO{{mida|1=<sub>2</sub>}} pot contenir
* els éssers vius que generen CO{{mida|1=<sub>2</sub>}} durant la respiració
* la natura de la roca, la seva composició de carbonats, la presència de fractures...
* el temps de contacte de la roca amb l'aigua
Una regió freda, humida i calcària, té més possibilitats de desenvolupar un relleu càrstic; tanmateix, el modelat càrstic es troba en tota la Terra, també a les regions càlides i humides.
=== La formació d'espeleotemes ===
Quan l'aigua carregada de CO{{mida|1=<sub>2</sub>}} i calcària dissolta arriba a una cavitat més gran que les fissures per les quals ha passat, perd el gas. En perdre el CO{{mida|1=<sub>2</sub>}}, l'aigua perd acidesa i llavors la calcària continguda de cada gota pot recristal·litzar, formant-se dipòsits de carbonat de calci o [[espeleotema|espeleotemes]], com ara les [[estalactita|estalactites]] al sostre de la cavitat o les [[estalagmita|estalagmites]] a terra.
[[Fitxer:Cueva de Hams.JPG|thumb|rigth|200px|Cova dels Hams]]
=== Les formes del relleu càrstic ===
La carstificació origina una sèrie de formes de [[Relleu càrstic|relleu]] molt característiques. Les superficials estan a l'abast de tothom, però les subterrànies, tret de les coves turístiques, necessiten un material i coneixement tècnic específic per a ser visitades. L'[[espeleologia]] és la ciència que estudia el món subterrani del carst.
* Les formacions exteriors són:
** [[Dolina|Dolines]]
** [[Uvala|Uvales]]
** [[Pòlie]]s (''Polje'')
** [[Rascler]]s
** [[Vall seca|Valls seques]] i [[Vall cega|cegues]]
** [[Congost (hidrografia)|Congosts]]
* Subterrànies (les cavitats ([[Cova|coves]] i [[Avenc|avencs]]) presenten aquestes formacions):
** Pous
** Sales
** Formacions fruit de la recristal·lització dels carbonats: estalactites, estalagmites, colades, banderes...
** Engolidors, surgències, [[riu subterrani|rius subterranis]] i [[llac subterrani|llacs subterranis]]
== Exemples de carsts ==
[[Fitxer:Karst a Bini.jpg|thumb|Modelat càrstic a la vall de [[Bini]], a [[Mallorca]]]]
[[Fitxer:karst_minerve.jpg|thumb|Exemple de paisatge càrstic]]
* [[Massís del Garraf]]
* [[Montserrat|Massís de Montserrat]]
* [[Sant Llorenç del Munt|Massís de Sant Llorenç del Munt]]
* [[Serra de Tramuntana]]
* Serres de Llevant de [[Mallorca]]
* [[Massís del Montgrí]]
=== Coves visitables ===
* [[Coves d'Artà]] a la serra de Llevant de Mallorca
* [[Coves del Drac]] a la marina de Llevant de Mallorca
* [[Coves dels Hams]] a la marina de Llevant de Mallorca
* Coves del Salnitre al massís de Montserrat
* Coves Meravelles de Benifallet (Serra de Cardó)
== Vegeu també ==
* [[Abric rocós]].
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Geomorfologia]]
| |||