Diferència entre revisions de la pàgina «Almuñécar»

2.530 bytes afegits ,  fa 2 anys
== Llocs d'interès ==
 
* '''Aqüeducte Romà''': Construït en el segle I d.C. és, al costat de la fàbrica de salaons, la major obra i la millor conservada de les llegades per la cultura romana a Almuñécar. Abastia d'aigua a la ciutat romana de Sexi, antiga Almuñécar. Va ser utilitzat posteriorment en el sistema de [[séquia|séquies]] àrab. En l'actualitat algun dels seus trams és encara utilitzat pel sistema de regadius tradicional.<ref>{{ref-web|url=http://www.turgranada.es/fichas/acueducto-romano-16876/|consulta=7 gener 2018|títol=Acueducto Romano|editor=Patronato provincial de turismo de Granada|llengua=castellà}}</ref>
=== Aqüeducte Romà ===
 
Construït* en'''Castell elde segleSant IMiquel''': d.C.De és,l'antic al costatcastell de laSant fàbricaMiquel denomés salaons,es laconserven majoralgunes obratalaies idevora la millorcosta conservadai restes de lesmuralles llegadesen peralgunes lacases culturadel romananucli aantic, Almuñécar.així Abastiacom d'aiguaarcs, aaljubs lai ciutataltres romana de Sexi, antiga Almuñécarconstruccions. VaÉs serla utilitzatseu posteriormentdel en el sistemamuseu de [[séquia|séquies]]la àrab.ciutat En ld'actualitat algun dels seus trams és encara utilitzat pel sistema de regadius tradicionalAlmuñécar.<ref>{{ref-web|url=http://www.turgranada.es/fichas/acueductocastillo-romanode-san-miguel-1687616881/|consulta=7 gener 2018|títol=AcueductoCastillo de San RomanoMiguel|editor=Patronato provincial de turismo de Granada|llengua=castellà}}</ref>
 
* '''Columbari romà de la Torre del Monjo''': Es va construir a finals del segle I a.C. En un turó sobre el vessant est del riu Verd es troben les seves restes. En el seu interior es troben tres files de nínxols formats per petites dovelles de pedra gairebé sense picar.<ref>{{ref-web|url=http://www.turgranada.es/fichas/columbario-romano-de-la-torre-del-monje-16911/|consulta=8 gener 2018|títol=Columbario Romano de la Torre del Monje|editor=Patronato provincial de turismo de Granada|llengua=castellà}}</ref>
=== Castell de Sant Miquel ===
 
De* l'antic''Fàbrica castellRomana de SantSalaons''': Miquel només esEs conserven algunesles talaiesrestes devorad'una laantiga costafàbrica i restesromana de muralles[Salaó|salaons]], indústria en algunesquè casesva delbasar nuclila antic,seva aixíeconomia comaquesta arcs,localitat aljubsentre els segles V i altresIV construccionsa.C. ÉsLes laseves srestes es troben al Parc Botànic El Majuelo.<ref>{{ref-web|url=http://www.turgranada.es/fichas/castillofabrica-deromana-sande-miguelsalazones-1688116891/|consulta=78 gener 2018|títol=CastilloFábrica deRomana Sande MiguelSalazones|editor=Patronato provincial de turismo de Granada|llengua=castellà}}</ref>eu del museu de la ciutat d'Almuñécar.
 
* '''Església Parroquial de l'Encarnació''': Aquesta església va se construïda a finals del segle XVI. És el primer temple de la província d'estil contrareformista i es va edificar sobre les restes d'una antiga mesquita, que anteriorment ocupava un antic dipòsit romà. La seva construcció va finalitzar al segle XVII. A l'Altar Major es troba la Verge de l'Antiga, patrona de la ciutat.<ref>{{ref-web|url=http://www.turgranada.es/fichas/iglesia-parroquial-de-la-encarnacion-16896/|consulta=8 gener 2018|títol=Iglesia Parroquial de la Encarnación|editor=Patronato provincial de turismo de Granada|llengua=castellà}}</ref>
 
* '''Palauet de La Najarra''': D'estil neoàrab, va ser construït a mitjan segle XIX sobre una casa àrab precedent. Actualment en ell es troba l'Oficina Municipal de Turisme.<ref>{{ref-web|url=http://www.turgranada.es/fichas/palacete-de-la-najarra-16906/|consulta=8 gener 2018|títol=Palacete de La Najarra|editor=Patronato provincial de turismo de Granada|llengua=castellà}}</ref>
 
* '''Necròpolis Fenícia Pont de Noy''': Hi ha un conjunt de tres necròpolis. La d'Laurita data dels segles VIII-VII a.C. i consta de més de 20 sepulcres. La de Velilla és dels segles VII-VI a.C. La del Pont de Noy es va utilitzar sense interrupció durant els segles VII-I a.C.<ref>{{ref-web|url=http://www.turgranada.es/fichas/necropolis-fenicia-puente-de-noy-16901/|consulta=8 gener 2018|títol=Necrópolis Fenicia Puente de Noy|editor=Patronato provincial de turismo de Granada|llengua=castellà}}</ref>
 
== Agermanaments ==
1.732

modificacions