Diferència entre revisions de la pàgina «Pols còsmica»

161 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
cap resum d'edició
m
En el nostre propi Sistema Solar, la pols té un paper important en la llum zodiacal, el radi dels [[Anells de Saturn|anells B]] de [[Saturn (planeta)|Saturn]], la difusió exterior de dels anells planetaris de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], Saturn, [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]] i els cometes. Partícules de pols que es desintegren quan entren en l'atmosfera creen llaços luminosos anomenat «[[Pluja d'estrelles|pluja d'estelles]]» o «[[llàgrimes de Sant Llorenç]]».<ref>{{Ref-publicació|cognom=Efe|article=No són estrelles, és pols còsmica|publicació=Diari de Girona|url=http://www.diaridegirona.cat/estiu/2010/08/12/no-son-estrelles-pols-cosmica/425253.html|data=12 d'agost de 2010}}</ref>
 
L'estudi de la pols és un tema multifacètic que agrupa diferents camps de la [[ciència]]: la [[física]] ([[Física d'estat sòlid|d'estat sòlid]]), la [[Electromagnetisme|teoria electromagnètica]], la [[física de la superfície]], la [[física estadística]], [[física tèrmica]]), la [[matemàtica]] [[fractal]], la [[química]] ([[reaccions químiques]] en les grans superfícies), [[meteorits]], així com totes les branques de l'[[astronomia]] i l'[[astrofísica]].<ref name=Grün>{{ref-llibre|autornom=Eberhard |cognom=Grün|títol=Interplanetary dust|any= 2001|editorial=Springer|lloc=Berlín|isbn=3540420673|url=http://books.google.cat/?id=iWRKx_QulUcC&pg=PA333&dq=astronomy++pressure+interplanetary}}</ref>
Aquestes diferents àrees de recerca poden vincular-se segons l'entesa que les partícules de pols còsmica evolucionen cíclica, química, física i dinàmicament. Observacions i mesures de pols còsmica en regions diferents proporcionen una informació important sobre els cicles de l'univers, en els núvols del difús medi interestel·lar, en els [[núvols moleculars]], en el pols [[circumestel·lar]] de les [[estrelles joves]], i en els sistemes planetaris com el nostre. Els astrònoms observacionals acumulen "instantànies" de pols en les diferents etapes del seu cicle i, amb el temps, formen una pel·lícula més completa dels cicles complexos de l'univers.
 
La detecció de punts de pols còsmic és una altra faceta de la investigació de la pols còsmica: la pols que actua com [[Fotó|fotons]]. Una vegada que la pols còsmic es detecta, el problema científic a resoldre és un [[problema invers]] per determinar quins processos han portat al detector de pols a codificar-la pols com a fotó. Diversos paràmetres, com ara el moviment inicial de la partícula, les propietats del material, o el [[plasma (estat de la matèria)|plasma]] i [[camp magnètic]] que hi interaccionen, determinen l'arribada de la partícula de pols al detector de fotons. Una lleuger canvi en qualsevol d'aquests paràmetres pot donar a la pols un comportament dinàmic significativament diferent. Per tant, hom pot aprendre sobre d'on va venir aquest objecte, i com es comporta en el mitjà on intervé.
 
La troballa de restes de [[glicina]] ([[aminoàcid]] que usen els [[Ésser viu|éssers vius]] per fabricar proteïnes) en les mostres de pols còsmica d'un cometa, dóna suport a la idea que els blocs de construcció fonamentals de la vida són comuns a l'espai i enforteix l'argument que la vida a l'univers pot ser més comuna que no pas estranya.<ref name=NASAnews115>{{ref-notíciaweb|autornom=Bill |cognom=Steigerwald |editorial=NASA Goddard Space Flight Center |url=http://stardust1.jpl.nasa.gov/news/news115.html|data=17-08-2011|títol=
NASA Researchers Make First Discovery of Life's Building Block in Comet||llengua = anglès}}</ref>
 
== Els mètodes de detecció ==
La pols còsmica pot ser detectada per mètodes indirectes, utilitzant les propietats de [[radiació electromagnètica]] que emet la mateixa pols còsmica.
 
La pols còsmica també es pot detectar directament utilitzant una varietat de mètodes i llocs de recollida. A la Terra, en general, cauen una mitjana de 40 [[tones]] diàries de material extraterrestre.<ref>{{cite conferenceref-llibre|authorcognom=Leinert |nom =C.;|cognom2= GruenGrün E.|titlenom2=Eberhard|capítol =Interplanetary Dust|booktitletítol ==Physics and Chemistry in Space (|coautors =R. Schwenn and &E. Marsch (eds.)|yeardata=1990|publishereditorial =Springer-Verlag|pagespàgines=204--275}}</ref>
A la Terra es poden recollir mostres de pols còsmica utilitzant plaques col·lectores sota les ales dels planejadors [[Estratosfera|estratosfèrics]] de la [[NASA]], en els gels perpetus de la Terra ([[Groenlàndia]] i [[Antàrtida]]) i en els sediments d'aigües profundes. [[Don Brownlee]] de la Universitat de Washington a [[Seattle]] constata de manera fidedigna la naturalesa extraterrestre de partícules de pols recollides en la [[dècada del 1970]]. Una altra font és la dels [[meteorit]]s, que contenen pols d'estrelles. Els grans de pols d'estrelles són sòlides peces refractàries d'estrelles pre-solars. Són reconeguts per les seves composicions [[Isòtop|isotòpiques]] extremes, que només poden ser composicions isotòpiques en els estels evolucionats, abans de qualsevol barreja amb el medi interestel·lar. Un cop abandonen l'estrella es refreden i condensen.
 
Les partícules de pols poden [[Dispersió òptica|dispersar]] la [[llum]] no uniforme, tant per [[difracció]] com per [[reflexió]], donant informació útil sobre la mida dels grans de pols. Com que les partícules de pols còsmica no presenten una mida uniforme, el grau de difracció correspondrà a una mida petita de partícules (aproximadament 1 micròmetre) i el grau de reflexió indicarà una grandària relativa més gran, segons el percentatge d'una o altra dispersió, indicarà el predomini de la mida de les partícules que integren la pols còsmica.
 
La dispersió de la llum dels grans de pols en les fotografies de llarga exposició és bastant notable en [[nebulosa de reflexió|nebuloses de reflexió]], i dóna pistes sobre les propietats de la partícula individual. Molts científics estan investigant la dispersió de [[raigs X]] per la pols interestel·lar, i alguns han suggerit que les fonts de raigs-X que tenen [[Halo galàctic|halos]] difusos, és a causa de la pols.<ref name=Smith>{{ref-publicació|autornom =Randall K. |cognom =Smith RK,|nom2= Richard J.|cognom2= Edgar RJ,|nom3 ShaferRichard RAA.|cognom3= Shafer|títol=The X-ray halo of GX 13+1|publicació=Ap JThe Astrophysical Journal|mes=Dec |any=2002 |volum=581|exemplar=1|pàgines=562–69|doi=10.1086/344151|url=http://iopscience.iop.org/0004-637X/581/1/562|bibcode=2002ApJ...581..562S}}</ref>
 
== Pols d'estrelles ==
Els grans de '''pols d'estrelles''' es troben en els meteorits i s'extreuen en els laboratoris terrestres. Els anomenats condrites carbònics són reserves especialment fèrtils en pols d'estrelles. Cada gra de pols d'estrella es va crear abans que la Terra es formés. Els meteorits han conservat els grans de pols d'estrella tal com era abans de ser pols interestel·lar, pel que des d'aleshores '''pols d'estrella''' és un [[terme científic]]. No només és un terme poètic, es refereix als grans de pols refractari que es van condensar a partir del refredament de gasos expulsats en els primers moments de la formació d'estrelles. Molts tipus diferents de pols d'estrelles han estat identificats segons les mostres de laboratori per la composició isotòpica molt inusual dels elements químics que componen cada gra de pols d'estrelles. Molts aspectes nous de la nucleosíntesis s'han descobert de les relacions isotòpiques.
.<ref>{{ref-publicació|autornom ==D. D. |cognom=Clayton and |nom2=L. R. |cognom2=Nittler|títol=Astrophysics with Presolar Stardust|publicació=Annual Review of Astronomy and Astrophysics|volum=42|any=2004|exemplar=1|pàgines=39–78|doi=10.1146/annurev.astro.42.053102.134022|bibcode=2004ARA&A..42...39C|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2004ARA&A..42...39C}}</ref>
Una propietat important de la pols d'estrelles és la [[duresa]] i [[resistència mecànica|resistència]] a l'alta temperatura de la naturalesa dels grans. Destacats són el [[carbur de silici]], [[grafit (mineral)|grafit]], [[òxid d'alumini]], [[alumini]] [[espinel·la]], entre d'altres, que es condensen a alta temperatura d'un gas de refrigeració, com ara els [[vents estel·lars]] o en la [[pressió|descompressió]] a l'interior d'una supernova. Són molt diferents dels sòlids formats a baixa temperatura en el medi interestel·lar. Això també suggereix que la pols d'estrelles es condensa a partir dels gasos d'estrelles individuals abans que els isòtops puguin ser diluïts per la barreja amb el medi interestel·lar. Aquests isòtops permeten conèixer l'origen de les estrelles.
 
== Propietats dels grans de pols còsmica ==
95.371

modificacions