Pere Portabella i Ràfols: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m S'ha afegit informació a la biografia |
||
Línia 19:
== Biografia ==
Pere Portabella i Ràfols neix el 1927 a Figueres. Creix en una família d'ideologia conservadora i adinerada, doncs el seu pare venia de banquers, militars i notaris i la mare, de família viticultora que posseïa terres al Penedès. Se'ls va relacionar amb el règim i arrel d'aquest fet van fer fortuna gràcies als permisos aconseguits per a la fabricació de iogurts per part de l'empresa [[Grup Danone|Danone]]. Durant la guerra civil el pare va haver de marxar a Burgos i, més tard, a Salamanca on treballà pel govern provisional de Franco. Pere Portabella, a Figueres, va estudiar al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana. Després de la guerra van anar a viure a Barcelona, concretament al carrer de Balmes i va començar a estudiar a les Escoles Pies de Balmes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fanés|nom=Fèlix|títol=Pere Portabella : avantguarda, cinema, política|url=|edició=|llengua=català; castellà; anglès|data=2008|editorial=Institut Català de les Indústries Culturals; Pòrtic|lloc=Barcelona|pàgines=230|isbn=9788498090468}}</ref>
Després d'una educació que el mateix Portabella ha qualificat de dolenta va començar a estudiar química a Madrid, però no va acabar la carrera. Aquests anys de joventut van estar marcats pels balls de saló, el jazz i els cotxes veloços que el van mantenir aïllat de la realitat que l'envoltava.A partir d'aquest moment va començar a relacionar-se amb gent del món de l'art i la literatura de Madrid. Va conèixer als pintors [[Antonio Saura Atarés|Antonio Saura]] i [[Antoni Tàpies i Puig|Antoni Tàpies]] o l'escultor [[Eduardo Chillida Juantegui|Eduardo Chillida]], entre d'altres. Quan torna a Barcelona s'integra en el grup format per Tàpies, el pintor [[Modest Cuixart i Tàpies|Modest Cuixart]] i el poeta [[Joan Brossa i Cuervo|Joan Brossa]]. Ells i altres personalitats del moment es reunien a domicilis propers a la plaça de Molina per discutir sobre l'art, llegir poesia o fer actuacions teatrals. En aquest moment, Portabella es planteja dedicar-se a l'escultura però ben aviat decidieix decanta-se pel cinema amb qui va començar els primers projectes amb l'ajuda del fotògraf [[Leopold Pomés i Campello|Leopoldo Pomés]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fanés|nom=Fèlix|títol=Pere Portabella : avantguarda, cinema, política|url=|edició=|llengua=català; castellà; anglès|data=2008|editorial=Institut Català de les Indústries Culturals; Pòrtic|lloc=Barcelona|pàgines=230|isbn=9788498090468}}</ref>
Durant els anys cinquanta, en el seu paper de productor, Portabella va impulsar, a través de Films 59, algunes de les produccions essencials de l'anomenat "realisme crític" cinematogràfic; destaquen en aquest camp pel·lícules com ''Los golfos'' de [[Carlos Saura]] (1959) ''El cochecito'' de [[Marco Ferreri]] (1960) i ''[[Viridiana]]'' de [[Luis Buñuel]] (1961). A finals dels seixanta es va vincular a la formació de l'[[Escola de Barcelona (cinema)|Escola de Barcelona]]. Els seus primers films com a director van ser escrits en col·laboració amb el poeta [[Joan Brossa]], i uneixen l'herència de la cultura d'avantguarda vehiculada per [[Dau al Set]] amb els llenguatges de ruptura que es van succeir a nivell internacional en la dècada dels seixanta, i que han estat denominats "nous cinemes".
| |||