Pere Portabella i Ràfols: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m S'ha afegit informació a la biografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Pere Portabella i Ràfols''' ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], [[1929|1927]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fanés|nom=Fèlix|títol=Pere Portabella : avantguarda, cinema, política|url=|edició=|llengua=Català; castellà; anglès|data=2008|editorial=Pòrtic; Institut de les Indústries Culturals; Pòrtic|lloc=Barcelona|pàgines=23015|isbn=9788498090468}}</ref>) és un [[director de cinema|director]], [[guionista]] i [[productor de cinema]] [[Catalans|català]].<ref>{{ref-publicació| cognom =Serra| nom =Xavi | enllaçautor = | article =Pere Portabella: Per mi no hi ha cap seperació entre el cineasta i el polític |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 04/01/2012 | pàgines = p.26-27 |issn = 2014-010X}}</ref> També va exercir com a polític entre 1977 i 1984.
El seu estil és experimental, investigant noves vessants del llenguatge cinematogràfic, amb un to sovint poètic i també amb contingut social, influenciat per la seva ideologia d'esquerres.
Línia 19:
 
== Biografia ==
Pere Portabella i Ràfols neix el 1927 a Figueres. Creix en una família d'ideologia conservadora i adinerada, doncs el seu pare venia de banquers, militars i notaris i la mare, de família viticultora que posseïa terres al Penedès. Se'ls va relacionar amb el règim i arrel d'aquest fet van fer fortuna gràcies als permisos aconseguits per a la fabricació de iogurts per part de l'empresa [[Grup Danone|Danone]]. Durant la guerra civil el pare va haver de marxar a Burgos i, més tard, a Salamanca on treballà pel govern provisional de Franco. Pere Portabella, a Figueres, va estudiar al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana. Després de la guerra van anar a viure a Barcelona, concretament al carrer de Balmes i va començar a estudiar a les Escoles Pies de Balmes.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fanés|nom=Fèlix|títol=Pere Portabella : avantguarda, cinema, política|url=|edició=|llengua=català; castellà; anglès|data=2008|editorial=Institut Català de les Indústries Culturals; Pòrtic|lloc=Barcelona|pàgines=23015-16|isbn=9788498090468}}</ref>
 
Després d'una educació que el mateix Portabella ha qualificat de dolenta va començar a estudiar química a Madrid, però no va acabar la carrera. Aquests anys de joventut van estar marcats pels balls de saló, el jazz i els cotxes veloços que el van mantenir aïllat de la realitat que l'envoltava.A partir d'aquest moment va començar a relacionar-se amb gent del món de l'art i la literatura de Madrid. Va conèixer als pintors [[Antonio Saura Atarés|Antonio Saura]] i [[Antoni Tàpies i Puig|Antoni Tàpies]] o l'escultor [[Eduardo Chillida Juantegui|Eduardo Chillida]], entre d'altres. Quan torna a Barcelona s'integra en el grup format per Tàpies, el pintor [[Modest Cuixart i Tàpies|Modest Cuixart]] i el poeta [[Joan Brossa i Cuervo|Joan Brossa]]. Ells i altres personalitats del moment es reunien a domicilis propers a la plaça de Molina per discutir sobre l'art, llegir poesia o fer actuacions teatrals. En aquest moment, Portabella es planteja dedicar-se a l'escultura però ben aviat decidieix decanta-se pel cinema amb qui va començar els primers projectes amb l'ajuda del fotògraf [[Leopold Pomés i Campello|Leopoldo Pomés]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fanés|nom=Fèlix|títol=Pere Portabella : avantguarda, cinema, política|url=|edició=|llengua=català; castellà; anglès|data=2008|editorial=Institut Català de les Indústries Culturals; Pòrtic|lloc=Barcelona|pàgines=23016-17|isbn=9788498090468}}</ref>
 
Durant els anys cinquanta, en el seu paper de productor, Portabella va impulsar, a través de Films 59, algunes de les produccions essencials de l'anomenat "realisme crític" cinematogràfic; destaquen en aquest camp pel·lícules com ''Los golfos'' de [[Carlos Saura]] (1959) ''El cochecito'' de [[Marco Ferreri]] (1960) i ''[[Viridiana]]'' de [[Luis Buñuel]] (1961). A finals dels seixanta es va vincular a la formació de l'[[Escola de Barcelona (cinema)|Escola de Barcelona]]. Els seus primers films com a director van ser escrits en col·laboració amb el poeta [[Joan Brossa]], i uneixen l'herència de la cultura d'avantguarda vehiculada per [[Dau al Set]] amb els llenguatges de ruptura que es van succeir a nivell internacional en la dècada dels seixanta, i que han estat denominats "nous cinemes".
Línia 86:
=== Premis ===
* 1999. [[Creu de Sant Jordi]]<ref>{{Ref-web|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=201435&language=ca_ES|títol=Decret 166/1999 DOGC|consulta=2018-01-10|llengua=ca-ES|editor=|data=}}</ref>
* 2009. [[Premi Nacional de Cinema]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Serra i Majem|nom=Rosa|títol=Premis Nacionals de Cultura 1932-2011|url=|edició=|llengua=Català|data=2011|editorial=Consell Nacional de la Cultura i de les Arts|lloc=Barcelona|pàgines=207|isbn=978-84-393-8828-9}}</ref>
* 2012. [[Gaudí d'Honor]]