Revisió del 21:40, 10 gen 2018 modifica Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 22:05, 10 gen 2018 modifica desfés Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits →‎Vegetació mural natural Edició següent →
Línia 27: Es tracta de les espècies especialitzades en viure en fissures de roques en penya-segats i penya-segats naturals, ja sigui talussos pronunciats de muntanyes, farallons, rodolons de rius, goles, o penya-segats marins. Dins d'aquest tipus de vegetació es troben diferències, sustentades fonamentalment per l'orientació de la paret (sol versus ombra, calor versus frescor, sequedat versus humitat) per com discorre l'aigua per la superfície de la roca i pel tipus de substrat (la seva composició química) per exemple espècies de parets carbonatades ([[calcícola\|calcícoles]] i [[~~dolomíes~~dolomies]]), <ref> [http://www.murcianatural.carm.es/web/guest/visor-contenidos-dinamicos?artId=127105 Pendientes rocosas calcícolas con vegetación casmofítica.] Murcia Natural.</ref> [[calcífuga\|calcífugues]], guixenques (edafoendemismes de guixos o gipsícolas), toscoses, [[silicícola\|silicícoles]] -roques silicatades- (Penyals silicis com quarsites i [[esquist]]s, etc. També importa la porositat del substrat, l'angle de pendent del vessant, la mida de la fissura, la presència de bosses terrossos assolibles a més profunditat, el diàmetre de les partícules del substrat (les gruixudes retenen poca humitat, mentre que les fines tendeixen a desplaçar-se topogràficament vessant avall com a conseqüència gravitacional del vessament), etc.<ref>[http://www.redaragon.com/turismo/naturaleza/formaciones_rocosas/0103_guia.asp Cómo viven las plantas sobre las rocas.] Formaciones rocosas en Aragón. Cortados, cañones, barrancos.</ref> Línia 34: ; Conservació El fet de viure en tal inhòspit i inaccessible hàbitat compensa amb l'avantatge de veure lliurades dels depredadors herbívors que les devorarien si el pendent no fos tan vertical. No obstant això, alguns casmòfits que es van desenvolupar per desenes de milers d'anys a murs prou inabordables per als herbívors amb què coevolucionaron, es veuen superats quan l'ésser humà allibera en el seu ambient alguns dels remugants exòtics particularment eficaços en ramonejar en topografies escarpades , abruptes, molt costeruts, amb inclinacions properes als 90º. Això torna a aquestes plantes, fins a aquest moment invulnerables, perfectament assolibles per les seves dents, els que porta a aquestes a col·locar-a la vora de l'extinció. Entre les espècies d'artiodàctils que han causat més mal als casmófitos, especialment en illes oceàniques, es troba la introduïda cabra ('' [[Capra aegagrus hircus]] '') .<ref>Hoffmann, A. J. & C. Marticorena (1987). La vegetación de las islas oceánicas chilenas. In: Castilla JC (ed) Islas oceánicas chilenas: conocimiento científico y necesidades de investigaciones: 127-165. Ediciones Universidad Católica de Chile, Santiago, Chile.</ref> == Referències ==

Casmòfit: diferència entre les revisions