Vidriol (química): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correccions
Correccions i referències
Línia 1:
[[Fitxer:Copper sulfate.jpg|miniatura|[[Sulfat de coure(II)]] pentahidratat, antic vidriol blau]]'''Vidriol''', és una denominació genèrica, obsoleta, dels [[Sulfat|sulfats]].
 
Antics químics iEls [[alquimista|alquimistes]] i els químics antics anomenaven vidriols als [[sulfat]]s cristal·lins [[metàl·lic]]shidratats, produïts de la combinació d'elements metàl·lics amb [[sofre]]àcid sulfúric. Un cop dissolts i tornats a [[cristal·lització|cristal·litzar]], ''solve et coagula'', s'obtenien [[cristall]]s d'aparença vítria. Etimològicament vidriol prové del llatí vulgar ''vitrĕŏlu'', derivat diminutiu de ''vitrĕum'', ‘de vidre’.<ref>{{Ref-web|url=http://dcvb.iecat.net/|títol=Diccionari català-valencià-balear|consulta=2018-01-10}}</ref>
Etimològicament provinent de [[vidre]], s'utilitzava antigament en [[química]] per designar productes [[cristal·lí|cristal·lins]] d'aparença vítria.
 
Antigament s'anomenava vidriol a diversos minerals, principalment al ''vidriol blau'' ([[sulfat de coure(II)]]), essent tots [[sulfat]]s ,els cristalls dels quals se semblaven al vidre.<ref name="Karpenko">Vladimir Karpenko, John A. Norris, 2001. [http://www.chemicke-listy.cz/docs/full/2002_12_05.pdf El vitriol en la història de la química], [[Univerzita Karlova v Praze]]</ref> D'aquestes sals es podia obtenir l'[[àcid sulfúric]], <chem>H2SO4</chem>, el primer en fer-ho fou l'alquimista alsacià [[Basilius Valentinus]] que, en el segle XV, l'obtingué destil·lant vidriol verd, el [[Sulfat de ferro(II)|sulfat de ferro(II) heptahidratat]], <chem>FeSO4*7H2O</chem>, amb arena. L'anomenava ''oli de vidriol'' o ''licor de vidriol'' per haver-lo obtingut del vidriol verd.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Babor|nom=J.A.|cognom2=Ibarz Aznárez|nom2=J.|títol=Química general moderna|url=https://books.google.es/books?id=5zBRRAAACAAJ&dq=babor+Ibarz+quimica+general&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwic94-GuM7YAhVLuhQKHaDZD6cQ6AEIKDAA|edició=8a|llengua=es|data=1976|editorial=Marín|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
Antics químics i [[alquimista|alquimistes]] anomenaven vidriols als [[sulfat]]s cristal·lins [[metàl·lic]]s produïts de la combinació d'elements metàl·lics amb [[sofre]]. Un cop dissolts i tornats a [[cristal·lització|cristal·litzar]] ''solve et coagula'' s'obtenien [[cristall]]s d'aparença vítria. Etimològicament prové del llatí vulgar ''vitrĕŏlu'', derivat diminutiu de ''vitrĕum'', ‘de vidre’.
 
El més conegut i al que sol referir-se la paraula vidriol (avui en dia encara es fa servir en algun receptari industrial) és l'[[àcid sulfúric]], sobretot en la seva versió deshidratada. Antigament s'anomenava '''vitriol''' a diversos minerals, principalment al ''vitriol blau'' ([[sulfat de coure(II)]]), essent tots els [[sulfat]]s els cristalls dels quals se semblaven al vidre: per això tenien aquest nom.<ref name="Karpenko">Vladimir Karpenko, John A. Norris, 2001. [http://www.chemicke-listy.cz/docs/full/2002_12_05.pdf El vitriol en la història de la química], [[Univerzita Karlova v Praze]]</ref> D'aquestes sals es podia obtenir l'àcid sulfúric, al qual anomenava '''oli de vitriol''' o '''licor de vitriol'''. A partir d'això es va passar a anomenar simplement '''vitriol''' a l'àcid sulfúric, en especial quan està concentrat.
[[Fitxer:Copper sulfate.jpg|miniatura|Sulfat de coure(II)]]
[[Fitxer:Cobalt(II) sulfate.jpg|miniatura|Sulfat de cobalt(II)]]
[[Fitxer:Zinc Sulfate.jpg|miniatura|Sulfat de zinc]]
Linha 14 ⟶ 11:
!align="center"|Compost
|-
|''VitriolVidriol'' o ''Oli de vitriolvidriol''
|[[Àcid sulfúric]]
|-
|''VitriolVidriol amoniacal''
|[[Sulfat d'amoni]]
|-
|''VitriolVidriol blau''
|[[Sulfat de coure(II)]]
|-
|''VitriolVidriol blanc''
|[[Sulfat de zinc]]
|-
|''VitriolVidriol de plom''
|[[Sulfat de plom(II)]]
|-
|''VitriolVidriol verd''
|[[Sulfat de ferro(II)]]
|-
|''VitriolVidriol de Mart''
|[[Sulfat de ferro(III)]]
|-
|''VitriolVidriol roig''
|[[Sulfat de cobalt(II)]]
|}