Vidriol (química): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Galeria |
Ampliació |
||
Línia 38:
|[[Sulfat de cobalt(II)]]
|}
Durant el segle XVIII els nous composts químics que es descobrien començaren a anomenar-se a partir de la seva composició química gràcies als avenços en l'anàlisi química. Un dels químics impulsors d'aquest mètode fou el francès [[Pierre Joseph Macquer]] (1718-1784) que proposà anomenar les [[Sal (química)|sals]] a partir de l'[[àcid]] del qual s'havien obtingut. Així s'anomenaren sals que duien totes el nom de ''vidriol'' (els actuals [[Sulfat|sulfats]]): la combinació d'<nowiki/>''àcid vidriòlic'' i [[Plata|argent]] donava el ''vidriol d'argent'' o ''vidriol de lluna'', i quan es combinava amb el [[coure]], ''vidriol de coure o vidriol blau''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bertomeu Sánchez|nom=J.R.|cognom2=García Belmar|nom2=A|títol=La revolución química. Entre la historia y la memoria|url=|edició=|llengua=castellà|data=2006|editorial=Universitat de València|lloc=|pàgines=|isbn=9788437065496}}</ref>
Alguns pagesos de la comarca tarragonina de la Terra Alta, utilitzaven la paraula vidriol per referir-se al sulfat de coure en forma de cristalls que utilitzaven per barrejar-lo amb calç i obtenir el caldo bordelès amb què tractaven les malalties fúngiques d'alguns conreus.
| |||