Sometent: diferència entre les revisions

Per tal de [[Setge de Salses (1639-40)|reprendre Salses]], el virrei [[Dalmau de Queralt i de Codina|Comte de Santa Coloma]] usà el [[Sometent General]] el desembre de 1639,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Recasens i Comes |nom=Josep María |títol=El Municipi I El Govern Municipal de La Ciutat de Tarragona: Segles XVI I XVII |url=http://books.google.cat/books?id=TEuOAAAAMAAJ&q=Salses+Sometent+General+1639&dq=Salses+Sometent+General+1639&hl=ca&sa=X&ei=xpH-UfPoBMXD7Aa5xIDQDw&ved=0CE0Q6AEwBQ |llengua= |editorial=Arola |data=1998 |pàgines=242 |isbn=8495134020}}</ref> i amb l'exèrcit del Marquès de los Vélez amenaçant el Principat, el 28 de setembre de 1640 es tornà a aixecar Sometent General, aquest cop contra l'exèrcit hispànic. Finalment el setembre de 1649 davant la invasió de l'exèrcit de Garay, les autoritats franceses van proclamar el Sometent General, aixecant homes fins i tot al Rosselló i Cerdanya. Però si el Sometent General mobilitzava a tot el país, també es convocaven sometents més locals. El setembre de 1640 el sometent s'ajuntà a les tropes franceses en [[Setge d'Illa|socors d'Illa]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Busquets i Dalmau |nom=Joan |títol=La Catalunya del Barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real (1626-1683) |url=http://books.google.cat/books?id=RyQLYoGLYOcC&pg=PA127&dq=1640+sometent+illa&hl=ca&sa=X&ei=sQAjUvyvJM6R7Abb9oDYBw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1640%20sometent%20illa&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1994 |pàgines=127 |isbn=8478265732}}</ref> el març de 1642 els Sometents del [[Vallès]] i [[Osona]] contribuïren a la derrota de l'exèrcit de Pedro de Aragón a la [[batalla de Montmeló]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canyameres i Casamada |nom=Ferran |títol=El Vallès: vigor i bellesa |url=http://books.google.cat/books?id=4IFRAAAAcAAJ&pg=PA95&dq=sometent+vall%C3%A8s+1642&hl=ca&sa=X&ei=cXAkUvXNEOHE7Abfx4G4Bw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=sometent%20vall%C3%A8s%201642&f=false |llengua= |editorial=Ferran Canyameres i Casamada |data=1961 |pàgines=95 |isbn=}}</ref> El 1646 es produí una altra mobilització general i el sometent es reuní a Cervera per tal de recolzar les tropes franceses. En aquest cas, el Virrei Harcourt feu formar les companyies de les diverses poblacions en terços. Encara el 1649 davant la invasió de Juan de Garay es mobilitzà de nou el sometent, indicant la Diputació del General que s'havien aixecat 6.092 infants, dels que només una part va quedar formada en terços i la gran majoria només estava organitzada en companyies. El 1651 alguns sometents es reuniren a Cervera per protegir la ciutat de l'avanç de les tropes de Mortara. En veure que les tropes hispàniques es dirigien a Barcelona, algunes companyies aconseguiren introduir-se a la ciutat abans que comencés el setge. L'any següent La Mothe-Houdancourt en decretà una nova mobilització general i les tropes del sometent fustigaren als hispànics pels voltants de Barcelona. Així per exemple, el 12 de maig de 1652 Girona aixecava el Sometent per combatre els partidaris d'Espanya que feien incursions al voltant de la ciutat mobilitzant 60 homes. De fet a finals de gener de 1652 s'aplegaren uns 4.000 infants del sometent al voltant de Barcelona. Estaven formats en 9 terços de les vegueries encara lliures de la ocupació hispànica. Encara l'agost, Gabriel de Pinós tornarà a arreplegar els sometents que combatrant a la batalla de Valldonzella el 4 de setembre. De fet el nombre de sometents que s'aixecaren en el conflicte és massa elevat per ésser detallat amb exactitud. El que és clar és que la formació del Batalló no evità en la pràctica la mobilització per via del sometent.