Imperi Espanyol: diferència entre les revisions

Mentrestant, la colonització d'Amèrica continuava. A més de la conquesta de l'[[Hispaniola]], que va culminar a principis del [[segle XVI]], els colons començaren a buscar nous assentaments. La convincióconvicció que hi havia grans territoris per colonitzar en les noves terres descobertes va produir l'afany per aconseguir noves conquestes. Des d'allà, Ponce de León va conquerir Puerto Rico i [[Diego Velázquez]], Cuba. [[Alonso de Ojeda]] va recórrer la costa veneçolana i l'[[Amèrica Central]]. [[Diego de Nicuesa]] ocupà el que avui és [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], mentre que Vasco Núñez de Balboa colonitzava [[Panamà]] i arribava al Mar del Sud (l'[[oceà Pacífic]]).

En aquest mateix segle, la feina dels capellans arribats a la Nova Espanya, permetí l'extenció dels nuclis poblacionals a Nou Lleó (Nuevo León), on es fundaren Cerralvo Cadereyta i Sabinas Hidalgo. La vida a la Nova Espanya va estar caracteritzada per l'explotació de les civilitzacions i els pobles indígenes per part dels [[conquistador]]s. Es va instaurar una societat de castes basada en diferències racials en què negres i indígenes eren tractats com a esclaus i l'oligarquia política i religiosa corresponia exclusivament als peninsulars, sense permetre que la societat [[crioll]]a, mestissa, [[mulat]]a o les seves variants pogués participar en la presa de decisions. El [[port de Veracruz]] va ser el principal port del virregnat a l'[[oceà Atlàntic]] i [[Acapulco]], el principal port a les costes de l'[[oceà Pacífic]]. Ambdós ports van ser fonamentals pel comerç ultramarí, rebent mercaderies de l'[[Àsia]] i transportant-les cap a [[Espanya]]. Un dels bucs principals va ser el ''Galeón de Manila'' (Galió de Manila), també conegut com la ''Nao de China'' (Nau de la Xina), que realitzava dos viatges per any entre [[Manila]] i [[Acapulco]]. Les mercaderies que s'hi portaven, eren traslladades per terra cap al [[port de Veracruz]], eren embarcades i sortien cap a [[Cadis]], [[Espanya]]. A més de les mercaderies asiàtiques, s'embarcaven els productes de la Nova Espanya, principalment l'[[or]] i la [[plata]]. No amb remeisobstant això, els recursos no van assolir el desenvolupament d'[[Espanya]], ja que aquesta estava freqüentment involucrada en guerres a [[Europa]]. A més, les embarcacions eren atacades per les companyies de bucaners ([[Anglaterra|anglesos]]), corsaris ([[Països Baixos|neerlandesos]]) i pirates (diversos).

La flota d'Índies tenia un equivalent en el [[galió de Manila]], també anomenat galió d'Acapulco, que transaccionava el comerç entre el [[virregnat de Nova Espanya]] i [[Filipines]]. Es feia servir per canviar béns xinesos per plata mexicana, a través del port d'[[Acapulco]] una o dues vegades per any. D'allà es contactava mitjançant transport terrestre amb Veracruz i posteriorment eren reembarcades de [[Veracruz]] cap a les ciutats castellanes de [[Sevilla]] i [[Cadis]]. El galió de Manila-Acapulco va començar quan [[Andrés de Urdaneta]], navegant en un comboi comandat per [[Miguel López de Legazpi]], va descobrir una ruta de tornada des de l'[[Illa de Cebú]] a Mèxic el 1565. Intentant tornar a la '''prehistoriaflota,''' alguns es van dividir en direcció sud. Urdaneta va tocar el telefon,raonar que els [[vents alisis]] del Pacífic podrien moure's en un bucle com feien els vents de l'Atlàntic. Si en Atlàntic els vaixells donaven una volta àmplia (la [[Volta Do Mar]] '') cap a l'oest per recollir els vents que els portaven de tornada de [[Madeira]], llavors, va pensar, navegant més cap al nord abans de dirigir a l'est anava a recollir els vents alisis que el durien de tornada a la costa oest d'Amèrica del Nord. Encara que es va embarcar a 38 graus Nord abans de virar cap a l'est, el seu pressentiment va donar els seus fruits, i va arribar a la costa prop de [[Mendocino]], en l'actual [[Califòrnia]], i després va seguir la costa sud, fins [[San Blas]] i després a Acapulco, havent descobert el [[corrent de Kuroshio|corrent de Kuro-Siwo]].<ref name="pg18">{{ref-llibre|url = http://books.google.cat/books?id=0Z26YL407SkC&pg=PA152&lpg=PA152&dq=sailing+historic+use+of+trade+Winds+book & source = bl & OTS = wne5PBr4ZE & sig = TWluAxcmcc9C78mDygkZ28oqeqA & hl = en & ei = TRf3SpaNL4LO8Qbk1-3zCQ & sa = X & oi = book_result & ct = result & resnum = 6 & vegeu = 0CBYQ6AEwBTgU # v = onepage & q = & f = false|autor = Derek Hayes|títol = Historical atles of the North Pacific Ocean: mapes of discovery and scientific Exploration, 1500-2000|pàgines = 18|editorial = Douglas & McIntyre|any = 2001|consulta = |isbn = 9781550548655}}</ref> La major part de la seva tripulació va morir en el primer viatge llarg, ja que no portaven provisions suficients. Els vaixells sortien d'[[Acapulco]], dirigint-se a les [[Filipines]] amb escala a [[Guam]] i tornant després de donar una volta al nord per tal de seguir l'esmentada corrent de Kuro-Siwo. Els vaixells que salpaven de [[Veracruz]] anaven generalment carregats de mercaderies d'Orient procedents dels centres comercials de les Filipines, més els [[metalls preciosos]] i [[recursos naturals]] de [[mèxic]], [[Amèrica Central]] i el [[Carib]], i va continuar fins a [[1815]] quan la [[Guerra d'Independència de Mèxic]] va posar un final permanent a la ruta comercial galió.