Vidriol (química): diferència entre les revisions

Antigament els alquimistes i els químics anomenaven vidriol a diversos [[minerals]], principalment al ''vidriol blau o vidriol de Xipre'' ([[Sulfat de coure(II)|sulfat de coure(II) pentahidratat]], <chem>CuSO4*5H2O</chem>), essent tots [[sulfat]]s (tots contenien l'anió sulfat, <chem>SO4^2-</chem>) els cristalls dels quals se semblaven al vidre.<ref name="Karpenko">Vladimir Karpenko, John A. Norris, 2001. [http://www.chemicke-listy.cz/docs/full/2002_12_05.pdf El vidriol en la història de la química], [[Univerzita Karlova v Praze]]</ref> Etimològicament ''vidriol'' prové del llatí vulgar ''vitrĕŏlu'', derivat diminutiu de ''vitrĕum'', ‘de vidre’.<ref>{{Ref-web|url=http://dcvb.iecat.net/|títol=Diccionari català-valencià-balear|consulta=2018-01-10}}</ref> D'aquest minerals es podia obtenir l'[[àcid sulfúric]], <chem>H2SO4</chem>, el primer en fer-ho fou l'alquimista alsacià [[Basilius Valentinus]] que, en el segle XV, l'obtingué destil·lant ''vidriol verd'' o ''vidriol marcial'', el [[Sulfat de ferro(II)|sulfat de ferro(II) heptahidratat]], <chem>FeSO4*7H2O</chem>, amb arena. L'anomenava ''oli de vidriol'' o ''licor de vidriol'' per haver-lo obtingut del ''vidriol verd''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Babor|nom=J.A.|cognom2=Ibarz Aznárez|nom2=J.|títol=Química general moderna|url=https://books.google.es/books?id=5zBRRAAACAAJ&dq=babor+Ibarz+quimica+general&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwic94-GuM7YAhVLuhQKHaDZD6cQ6AEIKDAA|edició=8a|llengua=es|data=1976|editorial=Marín|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

Malgrat varis sulfats s'anomenaven com a ''vidriols'', no es feia així amb tots ja que se'n desconeixia la seva composició. Per exemple el [[sulfat de magnesi]], <chem>MgSO4</chem>, s'anomenava ''sal d'Epson'', ''sal de Sedlitz'',...; el [[sulfat d'alumini]], <chem>Al2(SO4)3</chem>, s'anomenava ''alum'', etc. Durant el segle XVIII els nous composts químics que es descobrien començaren a anomenar-se de forma més sistemàtica a partir de la seva composició química gràcies als avenços en l'anàlisi química. Un dels químics impulsors d'aquest mètode fou el francès [[Pierre Joseph Macquer]] (1718-1784) que proposà anomenar les [[Sal (química)|sals]] a partir de l'[[àcid]] del qual s'havien obtingut. Així s'anomenaren sals que duien totes el nom de ''vidriol'' (els actuals [[Sulfat|sulfats]]): la combinació de<nowiki/> l'àcid sulfúric (oli de vidriol) i [[Plata|argent]] donava el ''vidriol d'argent'', i quan es combinava amb el [[coure]], ''vidriol de coure''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bertomeu Sánchez|nom=J.R.|cognom2=García Belmar|nom2=A|títol=La revolución química. Entre la historia y la memoria|url=|edició=|llengua=castellà|data=2006|editorial=Universitat de València|lloc=|pàgines=|isbn=9788437065496}}</ref>

El 1787 es publicà el ''[[Méthode de Nomenclature Chimique]]'' dels químics francesos [[Louis Bernard Guyton de Morveau]] (1737-1816), [[Antoine Laurent Lavoisier]] (1743-1794), [[Claude Louis Berthollet]] (1748-1822) i [[Antoine François de Fourcroy|Antoine François Fourcroy]] (1755-1809),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Guyton de Morveau|nom=L.B.|cognom2=Lavoisier|nom2=A.L.|cognom3=Berthollet|nom3=C.L.|cognom4=Fourcroy|nom4=A.F|títol=Méthode de Nomenclature Chimique|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1050402r.r=.langFR|edició=1a|llengua=francès|data=1787|editorial=Cuchet|lloc=París|pàgines=|isbn=}}</ref> on s'estableix per primera vegada un mètode sistemàtic per anomenar les substàncies químiques, canviant-se el nom de ''vidriol'' pel de ''sulfat''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|editor=Connelly, N.G., Damhus, T., Hartshorn, R.H., Hutton, A.T|títol=Nomenclature of Inorganic Chemistry: IUPAC Recommendations 2005|url=https://books.google.ca/books?id=w1Kf1CakyZIC&dq=red+book+iupac&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=|llengua=anglès|data=2005|editorial=Royal Society of Chemistry|lloc=|pàgines=|isbn=9780854044382}}</ref>