Jordà de Saxònia: diferència entre les revisions

El [[1220]] conegué Reginald d'Orléans, que havia arribat de [[Bolonya]] com a nou prior del convent dominic de SaintSant JacquesJaume; la seva predicació va tenir molta influència sobre el jove Jordà, que va decidir de fer-se dominic i pronuncià els vots de l'[[Orde dels Predicadors]] el Dimecres de CendreCendra del mateix any. Dos mesos més tard, tingué lloc a Bolonya el primer capítol general de l'orde i Jordà hi assistí. En tornar a París, hi ensenyà teologia.

El [[1222]], amb 32 anys, fou elegit primer successor de Sant Domènec com a Mestre General de l'orde. Durant el seu mandamandat, cresqué el nombre de novicis i s'obriren 300 convents nous arreu d'Europa. Va escriure el ''Libellus de principiis Ordinis Praedicatorum'', text històric que dóna la primera biografia de Sant Domènec i els inicis de l'orde dominic.

En [[1237]], tornat de [[Palestina]], on havia visitat els convents dominics de [[Terra Santa]], la nau on viatjava cap a [[Nàpols]] va naufragar i Jordà va morir al mar. El seu cos, recuperat, va ésser sebollit a l'església dominicadominicana d'[[Akko]], al nord de l'actual [[Israel]]. El succeí com a mestre general sant [[Ramon de Penyafort]].