Basílica de San Lorenzo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.45.216.73. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 25:
[[Fitxer:Einblick LH2 San Lorenzo Florenz.jpg|thumb|esquerra|150px|Nau central]]
La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals són voltades. A ambdues bandes de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, els capitells de les quals es perllonguen en originals fragments d'entaulaments (compostos d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que corona la nau central.
Les naus laterals estan cobertes per voltes de quatre punts (o bufades) suportades, d'una banda, en les corresponents arcades de la nau central i, de l'altra, en els murs laterals. Els murs laterals
Al creuer hi ha una cúpula semiesfèrica sobre petxines. Brunelleschi, amb gran encert, va recuperar aquest sistema que permet de fer la transició d'una construcció de planta quadrada a una coberta semiesfèrica.
Brunelleschi s'inspirà en la basílica romana a l'hora d'edificar San Lorenzo, però en va allargar la planta
Brunelleschi va concebre l'espai interior com un espai summament harmoniós, basat en proporcions matemàtiques la mida del cos humà. L'interior de l'església consta de tres naus: una de central i dues de laterals. La nau central és el doble que les laterals, les quals tenen un seguit de capelles als costats, que es perllonguen per tot el perímetre de la planta. Columnes corínties amb el fust sense estries suporten els arcs de mig punt de la nau central; tant les columnes com els arcs estan fets amb una pedra de color gris fosc típica de Florència, que contrasta amb el fons blanc de l'església. La coberta de la nau central és plana i està decorada amb cassetons. Al pis superior, s'obren grans finestrals que són la principal font de llum de l'edifici. Les naus laterals s'il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles.▼
▲Brunelleschi s'inspirà en la basílica romana a l'hora d'edificar San Lorenzo, però en va allargar la planta (una rosa) i la va configurar de tal manera que totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l'altar. Els braços del transsepte són quadrats i de la mateixa mida que el creuer.
▲Brunelleschi va concebre l'espai interior com un espai summament harmoniós, basat en proporcions matemàtiques la mida del cos humà. L'interior de l'església consta de tres naus: una de central i dues de laterals. La nau central és el doble que les laterals, les quals tenen un seguit de capelles als costats, que es perllonguen per tot el perímetre de la planta. Columnes corínties amb el fust sense estries suporten els arcs de mig punt de la nau central; tant les columnes de les capelles.
San Lorenzo destaca per l'atractiva i ordenada distribució d'espais que fa que, quan l'espectador s'hi troba al bell mig, tots dos costats s'emmirallin en una perfecta simetria. Abans de començar l'edificació de les naus de San Lorenzo, Brunelleschi va iniciar la construcció de la sagristia vella (anomenada així en contraposició amb la que construiria un segle més tard [[Miquel Àngel]], la [[sagristia nova]]), que finalitzà el 1428, i que consisteix en un espai quadrat cobert per una cúpula amb petxines. En una de les parets s'obre una capella, també quadrada i també coberta per una cúpula.
L'ús dels arcs de mig punt, de les columnes corínties i la distribució rítmica de les finestres tenen l'antecedent més immediat en el pòrtic de l'Hospital dels Innocents del mateix Brunelleschi. La planta de creu llatina s'inspira en les basíliques romanes i paleocristianes, mentre que la forma cúbica dels entaulaments damunt dels capitells
== Interpretació ==
| |||