Musicologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Tradicionalment, la [[musicologia històrica]] (dita popularmet "història de la música") ha estat la branca predominant de la musicologia. Avui dia, aquesta n'és tan sols una de les diverses grans branques; les altres són l'[[etnomusicologia]] i la [[musicologia sistèmica]]. Així, l'etnomusicologia és l'estudi de la música dins el seu context cultural i la musicologia sistèmica inclou l'acústica musical, la ciència i tecnologia dels instruments acústics i les implicacions musicals de la fisiologia, la psicologia, la sociologia, la filosofia i la computació. També existeix la [[musicologia cognitiva]] que s'encarrega del conjunt de fenòmens que envolten el modelat computacional de la música. En alguns països, l'[[educació musical]] és una camp prominent de la musicologia, mentre en d'altres està considera un camp acadèmic diferent o un de més pròxim a la [[capacitació docent]], la investigació educativa i d'altres camps relacionats. Com l'educació musical, la [[musicoteràpia]] és una forma especialitzada de musicologia aplicada que de vegades es considera més propera al camp de la salut.
== La disciplina musicològica ==
La musicologia és una disciplina humanística que preten dotar de mètode científic els seus discursos i textos. Així mateix, segons el cas d'estudi, es val de recursos d'altres disciplines com són la història, la filosofia, l'Antropologia, la psicologia, la sociologia, la neurociència, l'acústica, les matetmàtiques i/o les ciències de la informació per tal de fer les seves investigacions.
La musicologia té dues subdiciplines d'orientació pràctica que no parteixen de cap disciplina: la [[Interpretació musical|interpretació]] i la recerca (alguns cops vista com una forma de [[recerca artística]]) i la [[Teoria de la música|teoria]], [[Anàlisi musical|anàlisis]] i [[Composició musical|composició]] de la música. Les disciplines veïnes de la musicologia són aquestes altres formes d'[[art]], [[Interpretació artística|interpretació]], [[ritual]] i [[comunicació]], incloent-hi la història i la teoria de les [[arts visuals]] i [[Arts plàstiques|plàstiques]] i l'[[arquitectura]]; la [[lingüística]], la [[literatura]] i el [[teatre]]; la [[religió]] i la [[teologia]] i l'[[esport]]. El coneixement musical s'aplica a la [[medicina]], l'[[educació]] i la [[musicoteràpia]] -- que, efecticament, són disciplines matriu de la musicologia aplicada.
Algunes corrents de la musicologia més recent defensen que la separació entre etnomusicologia i musicologia (històrica) ja no és vàlida. Perquè tant els objectes d'estudi com les metodologies i que tradicionalment s'han assignat a cascuna d'elles, es poden abordar des d'una mateixa visió aportant les dues disciplines eines útils per fer-ho.<ref>{{Ref-publicació|cognom=López Cano|nom=Rubén|article=Musicologia vs. Etnomusicologia: ¿Un falso debate?|publicació=Etno-Boletín Informativo de la SIbE|llengua=castellà|url=https://www.dropbox.com/s/e1g1k8b5y8yvpha/2007.MusicEtno.pdf|consulta=12/01/2018|volum=|exemplar=16|data=2007|pàgines=6-10}}</ref>
== Branques de la musicologia ==
=== Musicologia històrica ===
''Article principal: [[Musicologia històrica]]''
La '''musicologia històrica''' o '''història de la música''' es centre amb la composició, interpretació, recepció i crítica de la música al llarg del temps. Per exemple, amb la vida i obres d'un compositor, el desenvolupament dels estils i gèneres o les maneres d'interpretar en un temps i lloc determinat. Com en d'altres disciplines similars, diferents aproximacions i escoles de musicologia històrica posen èmfasi en diferents tipus d'obres musicals i aproximacions a la música. A més, el factor cultural/nacional també defineix les diferents aproximacions que se'n fa. Teòricament, la disciplina podria estudiar històricament qualsevol tipus de música. A la pràctica però, s'ha centrat sobretot en la música clàssica occidental; deixant la resta de pràctiques per l'etnomusicologia.
Els mètodes de la musicologia històrica inclouen l'estudi de les fonts (en especial dels manuscrits), la paleografia, la filologia (sobretot la crítica del text), la crítica de l'estil, la historigrafia (l'elecció del mètode històric), l'anàlisi musical (en general, per trobar "coherència interna" dins les obres) i la iconografia.
The methods of historical musicology include source studies (especially manuscript studies), paleography, philology (especially textual criticism), style criticism, historiography (the choice of historical method), musical analysis (analysis of music to find "inner coherence"), and iconography. The application of musical analysis to further these goals is often a part of music history, though pure analysis or the development of new tools of music analysis is more likely to be seen in the field of music theory. Music historians create a number of written products, ranging from journal articles describing their current research, new editions of musical works, biographies of composers and other musicians, book-length studies or university textbook chapters or entire textbooks. Music historians may examine issues in a close focus, as in the case of scholars who examine the relationship between words and music for a given composer's art songs. On the other hand, some scholars take a broader view, and assess the place of a given type of music, such as the symphony in society using techniques drawn from other fields, such as economics, sociology, or philosophy.
==== New musicology ====
La '''''[[new musicology]]''''' és un terme aplicat des de final dels anys 80 del segle XX vers un gran camp de producció musicològica que emfatitzava l'estudi cultural, analític i crític de la música. Aquesta tasca es basa molts cops en el [[feminisme]], [[estudis de gènere]], la [[teoria queer]] o [[teories postcolonials]], així com el treball desenvolupat per [[Theodor W. Adorno]]. Tot i que la ''new musicology'' va sorgir de la musicologia històrica, l'èmfasi en l'estudi cultural dins la música clàssica occidental la posiciona entremig de la recerca històrica, etnològica i social de la música.
La ''new musicology'' va ser una reacció contra la musicologia històrica tradiciona que, segons [[Susan McLary|Susan McClary]] "declara fastidiosament els temes de significació musical fora dels limits legítims de l'acadèmia". Per la seva banda, [[Charles Rosen]] exposa que "estableix, igual que molts ''musicòlegs nous'', un home de palla per derrocar, el dogma que la música no té sentit i cap significat polític o social"<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rosen|nom=Charles|article=The New Musicology|publicació=Critical Entertainments: Music Old and New|url=|data=|editorial=Harvard University Press|pàgines=264}}</ref>. Avui dia, molts musicòlegs no fan distinció entre musicologia i ''new musicology'', ja que, molta investigació ha adoptat aquesta vessant ideològica com a dominant i no es considera que el terme ''new'' ("nou" en anglès) sigui d'aplicació.
=== Etnomusicologia ===
Linha 20 ⟶ 33:
==== Estudis de música popular ====
Els coneguts com estudis de música popular (o música moderna), van sorgir als anys 80 quan un nombre creixent de musicòlegs, etnomusicòlegs i altres tipus d'historiadors de la cultura d'Amèrica i Europa van començar a escriure sobre el passat i el present de les músiques modernes. La primera revista que s'hi va centrar va ser
=== Musicologia sistèmica o teòrica ===
| |||