Afer Dreyfus: diferència entre les revisions

m
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegeixo referències
Línia 11:
El 1895 es produí un canvi de prefectura al Servei d'Intel·ligència militar. El nou responsable descobrí que el veritable culpable era el major [[Ferdinand Walsin Esterhazy]] i que Dreyfus havia estat víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Tanmateix, Esterhazy fou declarat innocent el 1898 a causa de la protecció dels militars reaccionaris.<ref name="gec"/> Això va fer que el país es dividís radicalment entre els partidaris de revisar el cas -''dreyfusards''- i els de tancar-lo. En el grup dels «dreyfusards» es trobaven les [[esquerra (política)|esquerres]], de conviccions democràtiques i republicanes, defensors de l'estat de dret i dels drets de l'home. En el bàndol oposat, la dreta, nacionalista, antisemita i de tendències autoritàries; d'aquests mitjans «anti-dreyfusards» va sorgir el nacionalisme integrista de [[Charles Maurras]], que el mateix 1898 va fundar el moviment d'[[ultradreta]] [[Action Française]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Levy |nom=Richard S. |títol=Antisemitism: A Historical Encyclopedia of Prejudice and Persecution |volum=Vol. 1 |url=https://books.google.es/books?id=Tdn6FFZklkcC&pg=PA1&dq=Action+Fran%C3%A7aise+1899&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjMz-zS0MvYAhUK1hQKHaVUBawQ6AEILzAB#v=onepage&q=Action%20Fran%C3%A7aise%201899&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2005 |pàgines=1 |isbn=1851094393}}</ref>
 
[[Fitxer:J accuseJ’accuse.jpg|thumb|esquerra|Portada de la carta de Zola a ''L'Aurore'']]
L'escriptor [[Émile Zola]], l'escriptor [[Octave Mirbeau]], el líder socialista [[Jean Jaurès]] i el radical [[Georges Clemenceau]] van encapçalar la causa dels ''dreyfusards'' a partir de la publicació el 13 de gener de [[1898]] al diari ''[[L'Aurore]]'' d'una carta oberta de Zola al president de la República, [[Félix Faure]], titulada ''[[J'accuse]]'' («Jo acuso»),<ref name="gec"/> en la qual reptava al tribunal que havia jutjat el major Esterhazy d'haver-lo exonerat sabent que era culpable, i aquest escrit tingué l'efecte d'una bomba. Aquell mateix any el tinent coronel Henry, un dels oficials que havien participat en la manipulació de les proves, va confessar i després se suïcidà, i el cas va ser reobert.<ref name="gec"/>
 
233

modificacions