Teoria de la música: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Mentre que la [[musicologia]] pot incloure qualsevol declaració, creença o concepció del que és la música, la teoria musical està limitada a les discussions concernents als esdeveniments [[sincrònics]] (o [[diacrònics]]) d'una composició específica (o diverses composicions), i als capítols musicoteòrics abstractes (per exemple [[teoria de conjunts]], [[teoria de grups]], [[teoria de la tensió tonal]], etc.).
Una persona que practica la teoria musical és un '''teòric musical'''. Un d'aquests teòrics va ser [[Miquel Coma i Puig]], l'obra del qual fou representativa de la teoria musical tradicional.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pérez Gutiérrez|nom=Mariano|títol=Diccionario de la Música y Los Músicos, Volum 1|data=1985|editorial=Ediciones AKAL|isbn=9788470901386}}</ref>
Alguns teòrics musicals proven d'explicar l'ús de les tècniques compositives pels compositors establint normes i patrons. Altres, donen forma a l'experiència de l'audició o interpretació de la [[música]]. Considerant-hi l'extremada diversitat dels seus interessos i propòsits, molts teòrics musicals occidentals pensen que els actes de compondre, interpretar, i escoltar música poden ser explicats amb un alt nivell de detall (això, oposat a una concepció d'expressió musical com fonamentalment inefable, excepte en sons musicals). Generalment, els treballs de teoria musical són tant descriptius com prescriptius, doncs amb tots dos es procura definir la pràctica i influir a la pràctica posterior. D'aquesta manera, la teoria musical es queda darrere de la pràctica, però també marca la futura exploració i interpretació.
| |||