Diferència entre revisions de la pàgina «Guadix»

1.165 bytes afegits ,  fa 2 anys
cap resum d'edició
 
És un dels assentaments humans més antics de la [[península Ibèrica]]. En època [[Imperi Romà|romana]] era colònia i se l'anomenava ''Julia Gemella Acci'', d'on prové l'actual gentilici, accitans. El nom actual de la ciutat es remunta a l'època musulmana, quan la ciutat s'anomenava ''Wadi Aix'' (del riu ''Aix'', arabització del nom preislàmic ''Acci'', que podria ser íber), pronunciat ''wadix'' en l'àrab col·loquial granadí. Durant la dinastia [[nassarita]] del [[Regne de Granada]], Wadi Aix era una de les 33 ''màdinats'' o ciutats emmurallades que disposava d'[[alcassaba]]. Durant aquest període la seva demarcació jurisdiccional era gairebé idèntica a la de l'actual comarca de Guadix. La ciutat tenia potser a l'entorn dels deu mil habitants. El nom musulmà es presenta en les formes Wadi Ash, Wadi l-Asha(t) i Wadi Yash, i quan es refereix a la ciutat únicament s'esmenta com Madinat Ash i Madinat Bani Sam (que podria ser originat per l'establiment a la ciutat de la tribu dels Banu Sam(i) d'origen iemenita. Els castellans l'anomenaven Guedix o Guadiex, nom del qual va evolucionar a Guadix. Durant les primeres taifes fou part del regne de Granada, i altre cop a la caiguda dels almohades (1238). En aquest temps la ciutat estava dominada pels Banu Ashkilula sovint oposats al regne de Granada; des de 1433 va pagar tribut als reis de Castella; un pretendent nàsrida, conegut com el Zagal, la va entregar al rei de Catalunya-Aragó Ferran i a la reina castellana Isabel el 1489. La comarca incloïa les fortaleses de [[Diezma]], [[Aldeire]], [[Valle del Zalabí|Alcudia de Guadix, Exfiliana]], [[Beas de Guadix]], [[Gor]], [[Jerez del Marquesado]], [[Fiñana]] i [[la Calahorra]].
 
== Llocs d'interès ==
 
=== Arquitectura religiosa ===
 
'''La Catedral i Parròquia del Sagrari''': La catedral de Guadix va ser construïda sobre la vella mesquita si bé la seva construcció es va dilatar bastant en el temps, des del segle XVI al XVIII, la qual cosa provoca que al seu interior hi hagi una conjunció curiosa (si més no) d'estils, amb barreja bastant harmoniosa, d'elements [[Arquitectura gòtica|gòtic]]s, [[renaixentista|renaixentistes]] i finalment [[barroc]]s.
 
El temple actual consta de tres façanes: La principal dedicada a l'Anunciació, la nord a Sant Torcuato i la sud a Santiago Apostol. La catedral està dedicada a l'Encarnació del Verge i té com a símbol un ramellet de lliris. Consta: de 3 naus amb [[absis]] i [[deambulatori]] i un magnífic cadirat al [[Cor (arquitectura)|cor]]. Annex a la catedral hi ha la Parròquia del Sagrari, que dedica la seva façana al tema eucarístic i és d'estil [[plateresc]].<ref>{{ref-web|url=http://www.guadix.es/castellano/info/02B38AE780A84400873A0ECB2CAE1DAC.asp|consulta=15 gener 2018|títol=La Catedral y Parroquia del Sagrario|editor=Ayuntament de Gaudix|llengua=castellà}}</ref>
 
== Referències ==
1.732

modificacions