|
La regió fou conquerida per [[Trajà]] el [[115]] però abandonada el [[117]] per [[Adrià]]. [[Marc Aureli]] la va reconquerir el [[166]] si bé només l'Alta Mesopotàmia, a la qual finalment [[Jovià]] va renunciar el [[363]].
my name is jef
== Història ==
{{AP|Història de Mesopotàmia}}
La història de Mesopotàmia està documentada des del 10000 aC al 637 dC (conquesta musulmana). El període més important és, però, el que va del 3100 al 538 aC, durant el qual fou bressol de tres civilitzacions: sumèria, babilònica i assíria.
A causa de la seva excel·lent posició geogràfica, que en fa una cruïlla entre el món iranià i la Mediterrània, i de la seva riquesa agrícola, que la converteix en terra de [[sedentarisme]], Mesopotàmia fou desitjada sempre pels [[Nòmada|nòmades]] (com, per exemple, gutis, amorreus, hurrites, cassites o arameus).
A diferència de l'[[Egipte faraònic]], on el nord és obert a les influències estrangeres i el sud és nacionalista i conservador, a Mesopotàmia el nord és unificat, expansionista i conservador, representat pels assiris, i el sud és civilitzat i generador de [[cultura]]. El sud al començament va ser sumeri, i després va ser [[Semites de Mesopotàmia|semititzat]] (babilonis, arameus). Hi predominà durant llargs períodes l'organització política de la [[ciutat estat]].
Els texts cronològics són més nombrosos i millors que els de l'Egipte faraònic. Això és degut, segurament, al fet que els mesopotàmics eren afeccionats a fer llistes i a catalogar, i al fet que la tauleta d'argila, el seu material d'escriptura bàsic, resultava molt més resistent que no pas el papir dels egipcis.
Mesopotàmia es va dividir històricament en dues regions:
* l’Alta Mesopotàmia o Assíria, situada al nord i habitada pels assiris,
* la Baixa Mesopotàmia o Caldea, situada al sud i habitada pels sumeris i accadis.<br> La història política va estar marcada per l’alternança en el poder d’aquests pobles.
=== Neolític i calcolític ===
{{AP|Cultures Neolítiques i Calcolítiques de Mesopotàmia}}
El Neolític comença cap al [[7000 aC]] amb l'eclosió de les primeres cultures agrícoles i després els primers poblets, fins a arribar a les ciutats sumèries cap al [[3700 aC]]. Se suposa que els sumeris van arribar del nord-oest cap al país entre els dos rius vers el [[4000 aC]], i van substituir les poblacions locals o es varen barrejar amb elles.
===Primeres ciutats ===
[[Fitxer:Mesopotamia-ciutats3000.png|thumb|Ciutats sumèries el 3000 aC]]
Les primeres ciutats principals esmentades són tretze: [[Akxak]], [[Sippar]], [[Kix]], [[Nippur]], [[Larsa|Laraq]], [[Adab]], [[Umma (ciutat estat)|Umma]], [[Lagaix]], [[Uruk]], [[Badtibira]], [[Ur]], [[Èridu]] i [[Larsa]].
Es distingeixen les següents etapes:
* El període prehistòric (10000-3100 aC).- En aquest període el nord de Mesopotàmia era la regió més culturitzada. S'hi troben les cultures més antigues: [[Jarmo]], [[cultura de Samarra]] i, sobretot, la [[Tell Halaf|cultura de Tell Halaf]], que s'estén des de prop de Mossul, a l'Iraq actual, fins a la Mediterrània.
* La protohistòria (3100-2900 aC).- Durant aquest període el nord s'estanca, mentre que el sud té una sèrie de transformacions fonamentals: en la [[Període d'Uruk|cultura d'Uruk IV]] apareix per primera vegada l'escriptura, ideogràfica,<ref>William L Langer,"An Encyclopedia of World History ", 1972, Boston, MA: Houghton Mifflin Company, p. 9. ISBN 0-395-13592-3</ref> neixen l'estatuària i el relleu, i en la de [[Jemdet Nasr]] hom comença a construir palaus. Les dues cultures s'estengueren al nord de Mesopotàmia i a Síria.<ref>Susan Pollock, "Ancient Mesopotamia: The Eden That Never Was", Case Studies in Early Societies, 1900, Cambridge: Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-57568-3, p.2</ref>
* El període històric (2900-2700 aC).- Al començament d'aquest període Mesopotàmia era poblada per [[semites]] i per [[sumeris]], tots dos immigrats a la zona, on ja hi havia una població autòctona. Mentre que els semites són ben coneguts, els sumeris constitueixen un misteri quant al lloc d'origen i a la seva llengua.<ref>C.L. Woolley, "The Sumerians", 1965, Nova York, ed. W.W. Norton, p.9</ref>
=== Els semites a Mesopotàmia ===
{{Principal|Semites de Mesopotàmia}}{{Principal|Accad}}
Els semites eren nòmades que habitaven a la rodalia de Mesopotàmia i cap a la península aràbiga. Es van estendre per Mesopotàmia i [[Síria]], on donaren origen a grups regionals: els beduïns, els arabi, els amurru (amorites o amorreus) i els acadians. Sobre el grup dels amurru, cal dir que varen fundar nombrosos estats, i van originar diversos grups regionals: els arameus, els canaanites, els hebreus i els fenicis. Sobre els acadians, que interessen pel seu paper a Mesopotàmia, cal parlar-ne més detalladament.
=== Les primeres hegemonies ===
La [[llista de reis sumeris]] esmenta gran quantitat de reis. Alguns dels primers tenen una durada de regnat impossible.
==== Primera dinastia de Kix ====
Es pot suposar que la primera hegemonia va pertànyer a [[Kix]], però dels reis de la llista de la primera dinastia de Kix només [[Mebaragesi]] (o Enmebaragesi) i el seu fill '''Aka''' (Aga) tenen comprovació històrica, però la durada dels regnats de tots ells és impossible. Deu tractar-se, doncs, en general de figures mitològiques, amb un rerefons veritable que fou el fet que Kix tingués un cert poder regional, perquè se sap que Kix va gaudir del prestigi de primera monarquia durant segles. Mebagaresi de Kix governava cap al [[2700 aC]]. El seu nom és sumeri, però d'altres reis de la dinastia ja porten noms semites i és possible que es tractés d'un semita sumeritzat o simplement que adoptés un nom sumeri pel prestigi que devia tenir encara la cultura sumèria. Les inscripcions de Mebagaresi apareixen a la regió al sud del [[Diyala]] a l'antic temple de '''Khafaji''' (de l'època de '''Jemdet Nasr'''). La llista parla de la seva conquesta del país d'[[Regne d'Elam|Elam]], cosa que informa de l'antiguitat del conflicte entre [[Sumer]] i Elam, i semblaria, doncs, que el seu poder s'estenia cap al riu Diyala i cap al sud de Sumer fins a l'Elam. Més tard, sobirans com Mesalim d'Ur i Eannatum de Lagash utilitzaran el títol de rei de Kix pel prestigi potser guanyat per Mebagaresi. La regió de Diyala que dominava sembla que estava en procés de superposició de l'element semita, però que abans no era sumèria, sinó potser irànica, com semblen demostrar noms com Ishnun (convertit en Eshnunna, "Santuari del príncep" en sumeri) o Tutub. Fins i tot Babilònia es deia aleshores Babilla (que es va convertir en Babilim, en acadià semític "porta del déu").
==== Mesalim ====
Es coneix també un rei de Kish (almenys s'intitulava així) que no figura a la llista de reis: [[Mesalim]]. El seu origen no està establert. El seu nom sembla semita, i tenia com a deïtat tutelar [[Ishtaran]], venerat a [[Der]], cosa que fa pensar que venia d'aquella zona, però com que s'han trobat inscripcions a [[Adab]], a Sumer Central i a Lagash no pot assegurar-se res. Aquesta difusió de les inscripcions en tot cas correspon a un rei que governava a molts llocs. Se sap que al mateix temps a Lagash governava un [[ensi]] (o més ben dit, una sèrie d'ensis) i que Mesalim va fer d'àrbitre en una disputa fronterera entre Lagash i [[Umma (ciutat estat)|Umma]], de la qual es feren ressò Eannatum i Entemena, els quals van ser més endavant ensis de Lagash. Cal preguntar-se si no devia ser el rei d'Hamazi que esmenta la llista.
==== Primera dinastia d'Uruk ====
El poema èpic de [[Gilgamesh]] esmenta les lluites d'aquest rei d'[[Uruk]] amb Mebaragesi de Kish. A Gilgamesh s'atribueix la construcció de la muralla d'Uruk, la muralla més antiga de Sumer (cosa que sembla corroborada per l'arqueologia), i el domini sobre [[Nippur]], un centre més religiós que polític, dedicat al culte al déu [[Enlil]]. La llista de reis esmenta dos antecessors, [[Lugalbanda]] i [[Enmerkar]]. Es creu que aquest darrer és el fundador d'Uruk, de la unió de dues ciutats, una d'elles [[Eanna]] o Eana, sobre la qual devia governar. Cap d'aquests reis té comprovació històrica, tot i que Gilgamesh figura en una llista de déus trobada a [[Shuruppak]], on es diu que el seu pare era Lugalbanda (les llistes diuen que el seu pare era un fantasma) i que eren herois que més tard foren divinitzats. Aquests reis d'Uruk devien ser, doncs, contemporanis dels darrers reis de Kish, i anteriors probablement a Mesalim.
==== Primera dinastia d'Ur ====
La següent hegemonia sembla haver estat a [[Ur]]. Les tombes reials d'aquesta ciutat esmenten dos reis, Meskalamdug i Akalamdug, que no són a la llista de reis, i a una reina, Puabi. Sembla que els reis a Ur eren enterrats amb membres del seu servei, ja que es va trobar una tomba amb 80 servidors. Com que els reis són sumeris això devia ser un costum sumeri i no semita, tot i que es dóna algun cas semblant a Kish. [[Mesanapeda]], cap al 2490 aC, sí que és esmentat per la llista, i sembla que efectivament va voler exercir l'hegemonia, ja que es va titular "rei de Kish". Ur estava situada a una llacuna comunicada amb el Golf Pèrsic en una posició estratègica excepcional pel comerç a la part sud de Sumer. Consta el seu comerç amb Tilmun o [[Dilmun]], que s'identifica amb la costa d'Aràbia prop de [[Bahrain]], [[Magan]] (possiblement [[Oman]], o per d'altres Makran al [[Pakistan]]) i [[Melukhkha]] (Makran, o segons altres s'ha de buscar a aquest nom una altra ubicació). '''Meskiangnana''' va ser el fill i successor de Mesanapeda, però després varen seguir dos reis de nom semita acadià, Elulu i Balulu, coincidint el seu regnant amb Eannatum i Entemena de Lagash
==== Lagaix ====
[[Fitxer:Mesopotamia2800-2500.png|right|thumb|Ciutats sumèries 2800-2500 aC]]
[[Fitxer:orientmitja2500aC.png|thumb|right|Orient mitjà cap al 2500 aC]]
[[Fitxer:Mesopotamia2600-2500.png|thumb|right|Mesopotàmia, hegemonies cap al 2600 a 2500 aC]]
[[Fitxer:Mesopotamia2500-2400.png|thumb|right|Mesopotàmia, lluites pel poder cap al 2500-2400 aC]]
A diferència de les hegemonies que hem vist fins ara, [[Lagaix]] no figura a la llista, però la successió de governants està comprovada per les inscripcions, des del rei [[Ekhengal]] i [[Urnanshe]] fins a [[Urukagina]], en haver-se trobat els arxius comercials de la ciutat. La disputa per un territori anomenat Gu-edena (vora de l'Edèn) entre Lagaix i Umma es prolongava per molt temps i Mesalim ("rei de Kix") que tenia l'hegemonia sobre ambdues ciutats, va exercir d'àrbitre i va fixar una línia fronterera. Però la rivalitat no es va esgotar i sovint ambdues ciutats intentaren resoldre el contenciós per les armes. Això va durar fins a l'època de [[Lugalzagesi]] d'[[Umma (ciutat estat)|Umma]], qui va ocupar i devastar Lagaix i va destruir els seus temples. Tot i així encara va persistir l'hostilitat per uns anys més. A Lagaix destaca la figura del rei [[Eannatum I|Eannatum]] (cap al [[2460 aC]]) qui també va prendre el títol de "rei de Kix" juntament amb el de "ensi de Lagaix", simbolitzant segurament la seva aspiració a una hegemonia de la qual no estem assabentats dels detalls, però que el va portar a combatre contra Ur, Uruk, Kix, [[Akxak]] i fins als territoris de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i [[Regne d'Elam|Elam]]. El seu déu, en nom del qual deia actuar, era [[Ningirsu]] i quan ho va aconseguir es va titular "El qui sotmet a tots els països". Els seus successors ja només portarien el títol d{{'}}"[[Sumer#Títols polítics sumeris|ensi]] de Lagaix", fet que indica la fi de l'hegemonia, si bé del seu successor [[Entemena]] encara s'han trobat inscripcions a Ur i [[Badtibira]] i es coneix un pacte d'agermanament amb Lugalkingeneshdudu d'Uruk, el qual apareix a la llista de reis. Urukagina de Lagaix va ser un legislador que va disminuir el poder econòmic i religiós de la monarquia; va alliberar els ciutadans dels deutes i altres servituds; va prohibir la diàndria (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga [[poliàndria]], de la qual la diàndria era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.
==== Umma ====
[[Lugalzagesi]] d'Umma, un rei usurpador, va exercir una breu hegemonia cap al 1350 aC, que després va perdre davant Sargon I d'Akkad.
Vegeu [[Umma (ciutat estat)|Umma]]
=== L'imperi accadi ===
[[Sargon I]], rei d'[[Accad]], forma a partir del [[2338 aC]] el primer gran Imperi que serà continuat pels seus successors, especialment pel seu nét [[Naram-Sin d'Accàdia|Naramsin]], per esvair-se cap al [[2220 aC]].
{{VT|Rimuix d'Accad|Manixtuixu|Xar-Kali-Xarri}}
=== Sumer al final de l'Imperi accadi ===
L'[[Imperi accadi]] va sucumbir davant els [[Gutis]] de [[Qutum]] (Gutium), també anomenats "dracs de la muntanya". Els seus reis (que es feien dir "poderós rei de Qutum") van portar noms semites o semititzats, això indicaria una absorció de la cultura acadiana. Alguns déus sumeri accadians (com [[Ixtar]] i [[Sin (mitologia)|Sin]]) van ser adoptats pels Guti.
[[Fitxer:Mesopotamia2150-2100.png|thumb|Sumer 2150 a 2100 aC, hegemonia dels Guti i d'Uruk]]
[[Fitxer:Mesopotamia2100.png|thumb|Sumer 2100 aC, hegemonia de Lagash]]
Les ciutats sumèries van recuperar la independència. Se suposa una hegemonia d'[[Uruk]] perquè així s'esmenta a la Llista dels reis sumeris, però fora dels noms de la llista no hi ha cap més dada per afirmar-ho o negar-ho. Les úniques dades vénen de Lagash: primer es coneixen els [[ensi]] vassalls dels sargonides d'Akkad: Kikuid contemporani de [[Rimuix d'Accad|Rimuix I]], Engilsa contemporani de [[Manixtuixu]], Uru contemporani de [[Naramsin]], Lugalushumgal contemporani de Naramsin i [[Xar-Kali-Xarri]]. Després venen una sèrie d'ensis que podrien haver estat subordinats a Uruk: Puzurmama, Urutu, Urmama, Lubaba, Lugula i Kaku. Llavors l'hegemonia de les ciutats va passar successivament per: [[Urbaba]], [[Gudea]], Urningirsu, Pirigme, Urgar i Mammakhani, que representen una successió familiar continuada (de pare a fill o de sogre a gendre). En aquest temps [[Lagash]], que era el centre de tres ciutats (la mateixa ciutat, [[Girsu]], Nina, 14 ciutats més de menor importància, i no menys de 40 poblets petits, amb una extensió de 1600 km²) havia perdut el seu paper central en favor de Girsu, tot i que es continua esmentat l'estat com Lagash. Urbaba (2164 aC a 2144 aC) va ser el primer governant que va exercir l'hegemonia; la seva filla Enanepeda va ser nomenada sacerdotessa de la deessa [[Nanna]] a Ur. Això vol dir que dominava aquesta ciutat i [[Èridu]] (Ur depenia en aquesta època de la ciutat estat d'Eridu), cosa que està més ben establerta al regnat de Gudea, de qui consta el domini sobre [[Nippur]], [[Adab]], [[Uruk]] i [[Badtibira]]. Els reis de Lagash només tenien el títol d'ensi, però Gudea està esmentat una vegada almenys com a "déu de Lagash". Es fa esment d'una expedició als regnes d'[[Regne d'Elam|Elam]] (Susa) i d'[[Anshan]] però sembla que va ser una expedició de càstig per una incursió anterior elamita, més que de conquesta. Es creu que Gudea va ser doncs un rei relativament pacífic que buscava més el comerç que la dominació. Va comerciar amb [[Dilmun]], [[Melukhkha]] i [[Magan]] i un país anomenat [[Gubin]] que s'identifica amb el Jàbal al-Akhdar al fons del Golf d'Oman. Uns altres llocs on va arribar el comerç de Lagash foren: la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (entorn de Kirkuk), de les regions de l'[[Eufrates]] mitja i [[Síria]], de Basalla o Basar, i de la veïna Tidan, d'[[Urshu]], de l'[[Ebla]] a l'Alt Eufrates; del [[muntanyes del Taure|Taure]], de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure). Consten al seu regnat la construcció de canals, sistemes de reg, treballs de sanejament, treballs d'urbanisme, construcció de santuaris, fabricació d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucció i la inauguració del [[E-ninnu|santuari d'Eninnu]] al déu nacional [[Ningirsu]]. La prosperitat va continuar amb els reis Urningirsu i Pirigme.
[[Fitxer:Utukhengal.png|thumb|Sumer, hegemonia de Itukhengal d'Uruk]]
Després de la dominació dels Guti a Acadia, el seu penúltim rei Tiriqum sembla que va voler conquerir Lagash, que tenia senyals de debilitat amb el rei Urgar ([[2117 aC]] a [[2113 aC]]) i amb el seu successor Nammakhani ([[2113 aC]] a [[2110 aC]]). El poder ascendent tornava a ser Uruk, amb [[Utukhengal]], qui va derrotar els Guti al nord de Sumer i va exercir l'hegemonia però molt breument, perquè el seu general, Urnammu, al qui havia encomanat el govern d'Ur, el va derrocar i va conquerir Lagash (on regnava Nammakhani, últim rei de la dinastia de Gudea) i va exercir l'hegemonia (renaixença sumèria, tercera dinastia d'Ur).
=== Renaixença sumèria ===
==== Tercera dinastia d'Ur ====
Després dels set anys d'Utukhengal, que es feia dir, a imitació dels reis d'Akkad, "Rei de les quatre zones del món", l'hegemonia va passar a Ur.
Els [[ensi]] d'[[Ur]], els quals governaven sota dependència de [[Lagash]], foren eliminats. El general [[Urnammu]], va ser nomenat Shagin (governador militar o virrei) d'Ur, i no va trigar a declarar-se independent. Es troben inscripcions d'Urnammu a Ur, Eridu, Uruk, Lagash, Larsa, Adab i Nippur i fins i tot més al nord d'aquesta ciutat. Una inscripció fou trobada també a la regió de l'alt [[Khabur]]. Les ciutats estaven governades per un [[Sumer#Títols polítics sumeris|ensi]], i les més llunyanes per un virrei o [[Shagin]] (governador civil - militar), els districtes estaven governats per [[Rabianum]] (alcaldes) i els poblets per [[Khazannum]] (corregidors). La llengua principal era el sumeri però com que la població semita acadiana era majoritària la seva llengua (l'acadià) també era parlada.
El seu fill i successor [[Shulgi]] va consolidar el regne i el va ampliar cap als estats veïns. A partir del seu 22è any de regnat (d'un total de 48) s'esmenta un període de pau. L'estructura social s'havia modificat una mica: al costat dels [[Sumer#Categories socials a Sumer|eren]], estaven el [[agaush]], una espècie d'encarregats de la vigilància dels treballadors de l'estat i de l'entrenament militar. Els militars estaven dirigits al nivell més alt per [[xaguin]], general i governador de districte amb una autoritat superior als [[Sumer#Títols polítics sumeris|ensi]], o allà on no hi havia ensi, reunint les dues funcions. Els pagaments es feien en plata o en espècie (9 grams de plata = 200 litres de civada). La mida de volum era el [[gur]] (1 gur = 300 siles = 200 litres). El coure es portava de [[Magan]], l'estany del [[Caucas]]. Els afers judicials eren encarregats a un [[mashkim]] (comissari) i les sentencies les dictaven 7 jutges. La dona tenia iguals drets que l'home. No es coneix la pena de mort ni la llei del talió.
Amb [[Shusin]] (2036 aC-2028 aC) es va construir una gran muralla, anomenada Muralla dels [[Martu]], que devia tenir com a objectiu aturar les incursions dels Martu ([[Amurru]]) i dels [[Tidnum]] (o Tidanum), una altra tribu semita nòmada.
[[Ibbisin]] va ser el darrer sobirà. Amb la invasió dels amurru i les revoltes, el seu regne es va ensorrar. [[Regne d'Elam|Elam]] va ocupar Ur que fou destruïda. Ibbisin va ser fet presoner, portat a Elam i llavors una guarnició elamita es va establir a Ur. Pocs anys després Ur va ser conquerida per Ishiberra d'[[Isin]] i durant uns anys va tenir l'hegemonia.
==== Regne d'Isin ====
[[Ishiberra]] va consolidar el seu poder i els seus successors van governar uns anys.
La guerra entre Isin i el nou poder emergent a [[Kix]] va començar amb el rei Ishmedagan, qui va ser derrotat per Kish. L'últim rei de la dinastia d'Isin fou Lipiteshtar (1934-1924 aC) del qui se sap que va promulgar un important codi de lleis basat en el codi d'Urnammu, que fou un precedent del d'Hammurabi tot i que més tolerant. La ciutat d'Ur va ser conquerida per Gungunum de [[Larsa]], i amb ella el sud de [[Sumer]]. Després el tron va ser usurpat per Urninurta (1923-1896 aC)
==== Regne de Larsa ====
A Larsa, ja en temps de Ibbisin s'havia format una dinastia amorita sota Naplaqum (2025-2005 aC), i va romandre independent. Apareix el rei Gungunum (1932-1906 aC), fill del rei Naplanum (1976-1942 aC) i cinquè successor de Naplaqum, com a contemporani dels reis Lipiteshtar i Urninurta d'Isin. Larsa va conquerir Ur. La llista de sobirans continua fins a Rimsin (1763 aC). L'expansió de Larsa es va dirigir cap a Lagash fora de la zona d'influència de Isin, però més tard es van enfrontar per [[Nippur]].
=== Babilònia ===
La dinastia I de Babilònia (1894-1595 aC), fundada per l'amorita Sumuabum (1894-1881 aC), arribà al cim del seu poder amb Hammurabi (1792-1750 aC), el qual unificà Mesopotàmia. El seu triomf representà la submissió dels sumeris, que a poc a poc desaparegueren del món mesopotàmic. Reforçament del poder reial i centralització són dues de les característiques d'aquest període. Vegeu: [[Babilònia]].
=== Assiris ===
[[Nabucodonosor II]] (605-562 aC), el monarca més important de la dinastia assíria, conquerí Jerusalem (598 aC), conquesta que repetí el 586, i aleshores deportà els jueus ("captivitat babilònica"). El darrer sobirà, Nabònid (556-539 aC), plantà cara al persa Cir II el Gran, però inútilment, car aquest conquerí Babilònia i posà fi a la dinastia.
=== Perses ===
Després de la conquesta persa, Mesopotàmia fou dividida en dues satrapies: Assíria i Babilònia (538-331 aC). Els aquemènides es mostraren talment respectuosos amb els costums i la religió del país que incorporaren fins i tot el babilònic a llurs inscripcions monumentals. Això no impedí les revoltes: dues sota Darios I, la primera obra de Nidintubel, el qual adoptà el nom de [[Nabucodonosor III]], i la segona de l'arameu Araha, i una altra (483 aC) en el regnat de Xerxes I, el qual derrotà el seu capitost Šamaš-irba i arruïnà Babilònia.
=== Macedònics ===
La dominació persa sobre Mesopotàmia acabà amb la victòria del macedònic d'Alexandre el Gran sobre Darios III a Gaugamela (331 aC). El 312, Seleuc I (fundador de la dinastia que porta el seu nom), prengué la regió a [[Antígon Monóftalmos]]. El període selèucida o grec (331-140 aC) es caracteritzà per la construcció d'un gran nombre de viles (Selèucia, entre altres, prop de Babilònia) i pels intents d'hel·lenitzar Mesopotàmia. Malgrat això, les tradicions culturals locals es mantingueren (escola d'escribes d'Uruk).
=== Parts i romans ===
[[Mitridates I de Pàrtia|Mitridates I el Gran]] (174-136 aC), rei dels parts, conquerí Mesopotàmia als selèucides (140 aC) i bastí la seva capital, Ctesifont, prop de Selèucia. Típiques del període part són les lluites freqüents d'aquest poble iranià amb els romans, la frontera entre els quals era l'Eufrates.
El 53 aC, [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] fou derrotat pel part Orodes I a [[Carrhae]]; el 116 dC, Trajà ocupà Ctesifont, però Adrià renuncià a les conquestes del seu predecessor; en el regnat del part Vologes III (148-191 dC), Antoní Pius incendià Selèucia i Ctesifont i el 199 Septimi Sever saquejà aquesta.
=== Sassànides i invasió dels àrabs ===
Els [[sassànides]] perses com els parts, s'apoderaren de Mesopotàmia el 224 després de la victòria de llur rei [[Ardaixir I]] (224-241 dC) sobre [[Artaban IV de Pàrtia|Artaban IV]]. Mantingueren l'administració territorial parta, heretada dels imperis anteriors, els quals l'havien adoptada d'assiris i babilonis. Llurs lluites amb els [[bizantins]], hereus dels romans a l'[[Imperi d'Orient]], foren freqüents.
Recuperada Mesopotàmia pels sassànides al segle IV, al segle VI la perderen quan [[Ormazd IV]] la cedí al bizantí [[Flavi Tiberi Maurici|Maurici]] (582-602 dC). Poc després, [[Cosroes II]] (590-628 dC) la recuperà de mans de Focas. El 627, [[Heracli]] (610-641 dC) derrotà Cosroes II prop de Nínive. Deu anys més tard (637 dC), els àrabs prengueren la regió als sassànides després de la decisiva [[batalla d'al-Qadisiyya]].
== Cultura ==
|
