Suda de Tortosa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
dades de WD
Línia 8:
== Història ==
[[Fitxer:Tortosa -Suda.JPG|thumb|esquerra|200px|La Suda de Tortosa, amb la [[torre mestra]], des de la pujada que hi porta]]
Els romans hi aixecaren les primeres estructures emmurallades, però foren els [[musulmans]], sota el califat d'[[Abderraman III]], els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, amb un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'aquest s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.
 
Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de [[1148]]), el castell passa a ser residència dels [[Montcada (llinatge)|Montcada]] i dels [[Templers]] com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.
 
El rei [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de [[Morella]], [[Peníscola]] i [[Borriana]]. Des del [[1294]], quan Tortosa passa al domini de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial i s'hi afegiren noves sales i elements defensius. En l'època en què l'[[Ferran d'Aragó i de Castella|infant Ferran]] fou marquès de Tortosa, el castell passà a les seves mans, i el [[1363]] fou recuperat pel rei [[Pere el Cerimoniós]], juntament amb la jurisdicció de la ciutat; en aquest moment s'hi feren importants obres de reforma.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Vidal Franquet|nom = Jacobo|títol = Les obres de la ciutat: L'activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana|url = https://www.academia.edu/3165808/Les_obres_de_la_ciutat._Lactivitat_constructiva_i_urban%C3%ADstica_de_la_Universitat_de_Tortosa_a_la_baixa_edat_mitjana|edició = |llengua = |data = 2008| editorial = Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 978-84-8415-399-3}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Vidal Franquet|nom=Jacobo|article=Àmplies, belles i aptes: les grans obres de la Tortosa gòtica en època de l’infant Pere|publicació=L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, "molt graciós e savi senyor" (A. Conejo, ed.)|url=http://www.academia.edu/22814331/%C3%80mplies_belles_i_aptes_les_grans_obres_de_la_Tortosa_g%C3%B2tica_en_%C3%A8poca_de_l_infant_Pere_Linfant_Pere_dArag%C3%B3_i_dAnjou_molt_graci%C3%B3s_e_savi_senyor_A._Conejo_ed._Cosset%C3%A0nia_Valls_2015_p._239-264|data=2015|pàgines=239-264}}</ref>
 
De llavors, l'actual [[Parador de Turisme]] encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals característics del millor [[gòtic català]]. La fortificació també manté el seu [[polvorí]].
[[Fitxer:515_Castell_de_la_Suda_(Tortosa),_cementiri_andalusí.JPG|thumb|esquerra|Detall de la necròpolis islàmica de la Suda]]
Durant l'[[edat mitjana]], el castell fou seu del [[tribunal de justícia]] de l'època. Les construccions medievals romanen molt emmascarades per les obres realitzades durant els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], en què es van fortificar les dues elevacions adjacents per formar un dispositiu de defensa.
 
A l'accés al castell es pot contemplar un cementiri musulmà. D'aquest se'n va extreure, el [[1972]], un [[epitafi]] datat del [[segle X]] amb referències a un governador, conservat al mateix Parador. També es va recuperar dels enderrocs del castell una tapa d'[[arqueta]] funerària, d'[[escriptura cúfica]], on se citen versos de [[l'Alcorà]], avui conservada a la col·lecció de l'Ajuntament de Tortosa. tambien estaba el xavier cabeza
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
 
== Elements arquitectònics ==
<center><gallery>
fitxer:463 Torre de Túbal, a l'angle sud-oest del castell de la Suda (Tortosa).JPG|Torre de Túbal, a l'extrem sud-oest