Tuba Wagner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
he afegit dos enllaços interns
Referències #1Lib1Ref
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 3:
| tessitura = Range bassoon.svg
}}
La '''tuba Wagner'''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Miroslava.|nom=Sheptak,|títol=Diccionario de términos musicales|url=https://www.worldcat.org/oclc/174565896|edició=1. ed|data=2007|editorial=Universidad Nacional Autónoma de México|lloc=México, D.F.|isbn=9789703242115}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Pedro.|nom=González Casado,|títol=Diccionario técnico Akal de términos musicales : español-inglés, inglés-español|url=https://www.worldcat.org/oclc/45765274|data=2000|editorial=Akal Ediciones|lloc=Madrid|isbn=9788446011149}}</ref> és un [[instrument musical]] poc comú que pertany a la família del [[vent metall]], amb tub cònic i amb veu en l'extensió [[tenor]], anomenat així perquè fou dissenyat pel compositor [[Richard Wagner]] per al seu cicle de [[Der Ring des Nibelungen|l'Anell]]. De vegades, el paper per a tuba wagner és interpretat a les orquestres pel [[bombardí]], instrument de construcció i registre semblants.<ref>{{Ref-llibre|cognom=1929-2010.|nom=Phillips, Harvey,|títol=The art of tuba and euphonium|url=https://www.worldcat.org/oclc/27091361|data=1992|editorial=Summy-Birchard|lloc=Secaucus, N.J.|isbn=9780874876826}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Sevsay|nom=Ertuğrul|títol=The Cambridge Guide to Orchestration|url=|edició=|llengua=anglès|data=2013|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge|pàgines=|isbn=9781107067486}}</ref>
 
== Característiques ==
Línia 10:
El cos de l'instrument és el·líptic, amb la campana sorgint a la part superior de l'instrument formant un lleuger angle obert respecte el cos de l'instrument. Al centre del cos es troben els quatre cilindres que l'instrumentista utilitza per canviar de nota. Aquest tipus de construcció, més semblant al de la tuba, provoca que l'emissió siga més senzilla que en les trompes.
 
La tuba wagner va nàixer originalment dins la família dels [[Saxhorn|saxhorns]], i la idea de desenvolupar un tudell adaptat al broquet de les trompes va sortir posteriorment. Així, al passar a formar part de la família de les trompes, la tuba wagner es construïa en dues variants: una tenor en si bemoll perquè l'utilitzaren els trompes aguts de l'orquestra, i una baixa en fa perquè l'utilitzaren els trompes greus de la formació.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Herbert|nom=Trevor|autor=Wallace, John|títol=The Cambridge Companion to Brass Instruments|url=|edició=|llengua=anglès|data=1997|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge|pàgines=314|isbn=9780521565226}}</ref>
 
== Història ==
Aquest instrument fou específicament dissenyat pel compositor Richard Wagner per a la seua òpera [[Das Rheingold]], com una manera de trobar un instrument de vent-metall a meitat camí entre els sons del trombó i la trompa, inspirat per una visita a la fàbrica d'[[Adolphe Sax]] a París. El recorregut de la tuba wagner en la història de la música no és per tant massa llarg, i s'ha usat principalment per Richard Wagner i deixebles seus com [[Gustav Mahler]] o [[Richard Strauss]]. Contemporàniament, les tubes wagner s'han utilitzat als [[Estats Units]] com a substitució de les trompes en la música de cine o televisió.<ref>{{Ref-web|url=https://www.vsl.co.at/en/Wagner_tuba/History/|títol=History - Vienna Symphonic Library|consulta=2018-01-17|llengua=en}}</ref>
 
==Repertori seleccionat==