Makuria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{infotaula geografia política}} |
m →Aiúbides i mamelucs: correcció |
||
Línia 14:
==Aiúbides i mamelucs ==
El [[1173]] el germà de [[Saladí]], Shams al-Dawla Turanshah, des del [[Iemen]], va entrar a Núbia, va destruir esglésies i es va emportar algun bisbe i 70.000 nubis, mentre la part nord era ocupada pels [[aiúbides]] (ho fou fins vers el [[1210]]). El [[1272]] el rei David va atacar [[Aydhab]], en territori egipci (port a la [[mar Roja]], prop de l'actual frontera entre
El [[1293]], el rei de Makurru es va fer tributari dels mamelucs, i també el seu successor, però el [[1304]] el país tornava a ser independent. La situació de Mukurra del 1317 en endavant és complexa i poc estudiada. El [[1317]], els Banu l-Kanz haurien arribat a dominar el regne més per enllaços matrimonials que per conquesta; en aquest any, el regne estava en mans de Kerembes (Karambas), que pagava tribut als mamelucs, però s'havia demorat en el pagament. Els mamelucs van fer una expedició i van posar al tron Dukkula a Bershambo o Sanbu, que va agafar el nom de Saif al-Din Abdallah i va convertir la catedral local en mesquita; Kanz al-Dawla, nebot del rei deposat, va lluitar contra el nou rei i el [[1320]] es va proclamar rei amb suport de nubis i àrabs; el [[1323]], els mamelucs van tornar i van imposar un efímer rei, i finalment van restaurar l'antic rei Kerembes, que durant el seu captiveri s'hi havia convertit, però Banu al-Kanz, amb suport dels Banu al-Ikrima, una altra tribu àrab, va agafar el poder altre cop. No se sap fins quan Banu l-Kanz i la seva nissaga hi va tenir el poder, però possiblement fins a la segona part del segle, quan davant de la descomposició de Mukurra haurien retornar al nord. A la segona meitat del segle, els següents reis foren mers instruments dels mamelucs i van perdre tot poder a la meitat del [[segle XIV]]. L'últim rei esmentat és Nasir, sobirà nominal el [[1397]]. Després desapareix tota traça del regne.
| |||