|
L'opi és una droga que va ser molt popular entre els xinesos durant l'època de l'imperialisme,introduïda pels britànics i cultivat a l'Índia colonial, ja que els britànics volien drogar-los per les rises.
{{Infotaula fàrmac}}
[[Fitxer:opiumball.jpg|thumb|Bola de 200 grams d'opi produït a [[Espanya]], amb els envasos per la recollida i un [[euro]] d'escala]]
L''''opi''' és una [[droga]] [[analgèsic]]a [[narcòtic]]a d'olor característica i un sabor amargant que s'obté fent incisions transversals en les càpsules verdes del [[cascall]] (''Papaver somniferum''), exsudant i dessecant a l'aire el [[làtex]] obtingut. Conté no menys d'un 9,5% de [[morfina]]. Les propietats [[analgèsic|analgèsiques]] i [[hipnòtic|hipnòtiques]] d'aquest [[estupefaent]] són conegudes des de fa molts segles. Els principals països productors d'opi són [[Turquia]], l'[[Iran]], [[República Federal de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] i l'[[Índia]].<ref name=encat>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0127866&BATE=opi Opi] [[Enciclopèdia Catalana]]</ref>
Degut a això, es va produir una guerra, coneguda com Guerra de l'Opi. El govern xinès va prohibir el consum de l'opi, ja que si no la població anava drogadíssima tot el dia.
L'opi es presenta en pans ovals, aplanats, usualment d'uns 8 a 15 centímetres de [[diàmetre]] i de 300 a 500 [[gram]]s de [[pes]], tot i que n'hi ha fins de dos quilos. Els pans d'opi són d'un color bru clar que s'enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de [[rumex]].<ref name=encat/>
Avui dia l'opi és una droga poc consumida, però coneguda popularment perquè va ser la causa d'una guerra.
Els [[alcaloide]]s de l'opi es troben combinats amb els [[àcid mecònic|àcids mecònic]], [[àcid làctic|làctic]] i [[àcid sulfúric|sulfúric]]. Conté també tres principis neutres: [[meconina]], [[meconissina]] i [[opionina]], com també [[pectina]], [[glucosa]], [[mucílag]], [[cera]], [[greix]]os i [[colorant]]s. L'activitat farmacològica de l'opi és molt variada: és analgèsic i narcòtic (morfina), [[antiperistàltic]] (anti[[diarrea|diarreic]]), [[antiespasmòdic]] ([[papaverina]]), [[antitussigen]] ([[codeïna]], papaverina), entre altres.<ref name=encat/>
== Origen ==
[[Dioscòrides Pedaci]] en parlà al [[segle II]], [[Paracels]] l'emprà al [[segle XV]] i Van Helmonth al [[segle XVII]]. Sydenham, a la fi del mateix segle, l'emprà en la preparació de l'extret anomenat [[làudanum]].<ref name=encat/>
== Extracció i preparació ==
L'opi s'extrau realitzant incisions superficials al [[pericarpi]] dels caps del [[cascall]]. Els talls exsuden un [[làtex]] blanc i lletós, que en assecar-se es transforma en una [[resina]] enganxifosa de color marró. Aquesta resina es raspa dels caps obtenint així l'opi en brut.
Després de l'extracció, es forma l'anomenat ''pa d'opi'' que és el resultat de la unió dels productes obtinguts després de la recollida. D'aquest pa s'extreuen els principis actius:
* [[Morfina]]
* [[Codeïna]]
* [[Papaverina]]
* [[Tebaïna]]
* [[Noscapina]]
Pocs països n'autoritzen el [[conreu]] legal per la posterior extracció dels principis actius utilitzats en farmàcia; un d'ells és [[Espanya]], on es concentren a la part sud de la [[península Ibèrica]].
== Maneres d'ús ==
[[Fitxer:Opium smoking 1874.jpg|right|thumb|300px|Un fumador d'opi de l'East End de Londres, [[1874]].]]
Pot ser utilitzat directament fumat en [[pipa]], begut en [[infusió]] o ingerit.
Si es menja s'acostuma a envoltar de [[paper]] de fumar per protegir del desagradable sabor que té en empassar-lo, triga entre mitja hora i una hora en començar a notar els efectes, que poden durar fins a 6 a 8 hores, acostuma a anar acompanyat de [[vómit]]s. Per protegir-se de les [[nàusees]] moltes persones opten per introduir-se la bola d'opi amb paper de fumar per l'[[anus]], cosa que produeix el mateix efecte però reduint els efectes nocius per l'[[estómac]].
Fumat pot ser a manera d'un [[Porro (cigarret)|porro]] de [[cannabis]], amb poc [[tabac]], encara que així es crema massa sense arribar a absorbir-lo, en pipa ha de ser metàl·lica, ja que l'opi necessita arribar a bullir al cremar-lo.
El més normal és fumar-lo en paper [[alumini|de plata]], deixant que l'opi es transformi en gota al cremar i corri pel paper, absorbint el fum amb més paper a manera de palleta per a no cremar-se.
Fumant puja molt ràpid, es pot vomitar i no dura tant.
També es poden agafar els caps de [[cascall]] matxucats i fer-ne una infusió durant més de mitja hora; els mateixos caps poden servir per més d'una ronda. El sabor és desagradable, de manera que s'acostuma a posar una mica de [[mel]], altres opinions parlen d'un sabor fantàstic però tot va a gustos.
Es donen casos en què l'opi és preparat a una cullera com si fos [[heroïna]] i s'injecta en [[vena]], cosa que provoca [[dolor]] i [[inflamació]] posterior de vena.
També pot ser utilitzat per l'elaboració de diferents preparats com ara el [[làudan]].
== Vegeu també ==
* [[Guerres de l'Opi]]
* [[Opiaci]]
== Referències ==
{{commonscat}}
| 