Dígraf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Substitució repetició de caràcters editor visual |
m Revertides les edicions de 193.145.225.160. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
Un '''dígraf''' és un grup de dues lletres emprades per representar un únic [[so]] o [[fonema]] en l'[[ortografia]] d'una determinada llengua. Sovint, es tracta d'un so que no es pot expressar amb una única lletra de l'[[alfabet]] emprat per a escriure l'idioma en qüestió. Altres vegades, però, hi ha una única lletra que representa el mateix so, i el dígraf existeix per motius històrics, ortogràfics o dialectals.
== Tipus de dígrafs ==
=== Dígrafs del [[català]] ===
Els dígrafs del català acceptats per tots els lingüistes són:
{| class="wikitable"
!Grafema !! Pronúncia !! Exemples
|-
| '''[[ll]]''' || [[Lateral aproximant palatal sonora|{{AFI|[ʎ]}}]]||''ca'''ll'''ar'', ''soro'''ll'''''
|-
| '''[[rr]]''' || [[Vibrant alveolar sonora|{{AFI|[r]}}]]|| ''a'''rr'''ossegar'', ''te'''rr'''assa''
|-
| '''[[ss]]''' || [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|[s]}}]]|| ''ca'''ss'''ola'', ''a'''ss'''ignar''
|-
| '''[[ny]]''' || [[Nasal palatal sonora|{{AFI|[ɲ]}}]]|| ''ca'''ny'''a'', ''empe'''ny'''''
|-
| '''[[qu]]''' ||[[Oclusiva velar sorda|{{AFI|[k]}}]]|| ''es'''qu'''ena'', '''''qu'''ins''
|-
| '''[[gu]]''' ||[[Oclusiva velar sonora|{{AFI|[g]}}]]|| '''''gu'''erra'', ''pa'''gu'''in''
|-
| '''[[ix (dígraf)|ix]]''' ||[[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|[ʃ]}}]] o [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|[ʒ]}}]]|| ''ca'''ix'''er'', ''fe'''ix'''a''
|}
A més a més, existeix una controvèrsia a l'hora de considerar certs grafemes com a dígrafs: és el cas dels conjunts que es llisten a continuació. Certs lingüístes, com Ruaix,<ref name=Ruaix>{{ref-llibre|cognom=Ruaix i Vinyet|nom=Josep|títol=Català complet 1. Curs superior de llengua catalana|pàgines=41|lloc=Moià|editorial=J. Ruaix|any=1997|isbn=84-89812-09-8}}</ref> Alarcos Llorach,<ref name=Alarcos>{{ref-llibre|cognom=Alarcos Llorach|nom=Emilio|títol=Estudis de lingüística catalana|lloc=Barcelona|editorial=Ariel|any=1983|isbn=8434475030}}</ref> Wheeler,<ref>{{ref-publicació|cognom=Wheeler|nom=Max W.|publicació="Els Marges"|data=gener 1977|pàgines=15-17|volum=9}}</ref> Mariner,<ref>{{ref-llibre|cognom=Mariner|nom=S|títol=Estudis de llengua i literatura catalanes|pàgines=109-132|volum=XIV}}</ref> Mascaró,<ref>{{ref-llibre|cognom=Mascaró|nom=J.|títol=Estudis gramaticals,1|pàgines=211}}</ref> s'inclinen per tractar aquests conjunts no com a dígrafs, sinó com a grups bifonemàtics: és a dir, consideren que són dos sons diferents. Eines com l'[[Optimot]], per contra, inclouen aquests grafemes dins els dígrafs del català.
* ''[[dj (dígraf)|dj]]'' (segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: ''a'''dj'''ectiu'', ''cambo'''dj'''a'')
* ''[[ds (dígraf)|ds]]'' (representa [ts]) (exemples: ''a'''ds'''criure'', ''a'''ds'''orció'')
* ''[[ig]]'' (després de vocal, a final de paraula; segons els dialectes representa [tʃ] o [jtʃ]) (exemples: ''pu'''ig''''', ''ma'''ig''''')
* ''[[sc (dígraf)|sc]]'' (després de consonant i davant ''e'' o ''i''; representa [s]) (exemples: ''ab'''sc'''és'', ''ob'''sc'''enitat'')
* ''[[tg]]'' (davant ''e'' o ''i''; segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: ''fe'''tg'''e'', ''here'''tg'''ia'')
* ''[[tj]]'' (davant ''a'', ''o'' o ''u''; segons els dialectes representa [dʒ] o [tʃ]) (exemples: ''pla'''tj'''a'', ''lle'''tj'''or'')
* ''[[ts]]'' (representa [ts]) (exemples: ''po'''ts'''er'', '''''ts'''ar'')
* ''[[tx]]'' (representa [tʃ]) (exemples: ''me'''tx'''a'', '''''tx'''ec'')
* ''[[tz]]'' (segons els dialectes representa [dz] o [ts]) (exemples: ''a'''tz'''ur'', ''reali'''tz'''ar'')
Així mateix, sovint també s'opta per emprar el dígraf '''''kh''''' per transcriure el so velar o gutural fricatiu o aspirat, que és el so castellà de la ''j'' (per exemple, ''ajedrez'') i l'alemany al dígraf ''ch'' (per exemple, ''Bach''), quan prové d'idiomes que empren un alfabet diferent al llatí, com ara el grec, el rus o l'àrab: Didakhé (grec), Rakhmainov, [[Anton Txékhov|Txékhov]], etc.<ref name=Ruaix></ref>
Cal afegir que en algunes poblacions del Camp de Tarragona (Montblanc, Valls, l'Espluga de Francolí,...) el parell de lletres '''''in''''' formen un dígraf que pren la mateixa pronúncia que '''''ny''''', de manera que mots com ''cuina'' sonen igual que ''cunya''.
=== Alguns dígrafs d'altres llengües ===
* ''[[ch]]'' (representa [x] en [[alemany]], [[neerlandès]], [[txec]] o [[polonès]], i també en la romanització estàndard del [[grec modern]]; [tʃ] en [[anglès]], [[castellà|espanyol]], [[gallec]] o [[occità]]; [ʃ] en [[bretó]], [[francès]] o [[portuguès]]; [χ] en [[gal·lès]]; [k] en [[italià]])
* ''ck'' (representa [k] en alemany o anglès)
* ''cs'' (representa [tʃ] en [[hongarès]])
* ''gh'' (representa [g] en italià; [ħ] en gallec; [ɣ] en mots [[àrab]]s transcrits al català)
* ''gli'' (representa [ʎ] en italià)
* ''gn'' (representa [ɲ] en bretó, francès o italià)
* ''[[kh]]'' (representa [x] en mots [[àrab]]s, [[rus]]sos, o [[grec]]s transcrits al català)
* ''lh'' (representa [ʎ] en portuguès o occità)
* ''lj'' (representa [ʎ] en [[eslovè]] o [[serbocroat]])
* ''ly'' (representa [ʎ] en hongarès)
* ''ng'' (representa [ŋ] en anglès, gal·lès o neerlandès)
* ''nh'' (representa [ɲ] en portuguès o occità; [ŋ] en gallec)
* ''nj'' (representa [ɲ] en eslovè o serbocroat)
* ''ny'' (representa [ɲ] en hongarès)
* ''ph'' (representa [f] en molts idiomes, en mots d'origen [[grec antic|grec]])
* ''sch'' (representa [ʃ] en [[alemany]])
* ''sh'' (representa [ʃ] en anglès o occità)
* ''sj'' (representa [ʃ] en neerlandès)
* ''sz'' (representa [s] en hongarès o [ʃ] en [[polonès]])
* ''th'' (representa [θ] o [ð] en anglès, o [θ] en gal·lès; i [θ] en mots [[àrab]]s o [[grec]]s transcrits al català)
* ''ty'' (representa [c] en hongarès)
* ''zh'' (representa [ʒ] en noms russos transcrits o [ʈʂ] en la romanització [[pinyin]] del [[xinès]])
* ''zs'' (representa [ʒ] en hongarès)
Això pel que fa a combinacions consonàntiques. També hi ha moltes menes de dígrafs vocàlics que representen diversos sons segons les llengües.
És important remarcar que en cas d'estrangerismes, com ara [[topònim]]s nouvinguts o d'ús rar, la utilització de dígrafs és preferent per mantenir el símil fonètic respecte a la llengua que ens l'ha fet arribar (especialment entre llengües que no empren el mateix alfabet): ''Kaza'''kh'''stan'', ''Co'''ch'''abamba'', '''''Sh'''effield'', ''Hang'''zh'''ou'', etc.
== Referències ==
{{referències}}
{{Viccionari-lateral|dígraf}}
{{ORDENA:Digraf}}
| |||