Revisió del 14:22, 19 gen 2018 modifica Peprovira (discussió \| contribucions) Autopatrullats 98.952 edits m enllaç ← Edició anterior		Revisió del 14:33, 19 gen 2018 modifica desfés Peprovira (discussió \| contribucions) Autopatrullats 98.952 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 9: [[Fitxer:Map Gallia Tribes Towns.png\|thumb\|350px\|Divisió romana de l'actual Occitània de [[Juli Cèsar]]]] El 56 aC el triumvir [[Juli Cèsar]] envià [[Publi Licini Cras Dives II\|Publi Cras]] a l'[[Aquitània]] contra els ''sotiates'', raó per la qual se sublevaren tant els aquitans com els càntabres. Poc després, el 54 aC, també se sublevaria contra els romans el cap dels arverns, [[Vercingètorix]], amb suport del cap Lecteri dels [[~~carducs~~cadurcs]] i dels [[lemovices]]. Van destruir Avaricum i venceren Cèsar a [[Gergòvia]], però cometeren l'error de tancar-se a la vila fortificada d'[[Alèsia]], on foren assetjats i vençuts per [[Juli Cèsar]] el 52 aC. Llur territori fou incorporat a Roma i dividit entre la [[Gàl·lia Narbonesa]], [[Aquitània]] i la [[Gàl·lia Cèltica]]. Encara el 50 aC se sublevarien els cadurcs i Comm, cap dels atrebats. Els romans, com a represàlia, destruïren ''Uxellodunum'' ([[Caors]]) i ''Narbo'' esdevingué metròpolis imperial. Però el 49 aC esclatà la [[Segona guerra civil romana]] entre [[Gneu Pompeu Magne\|Pompeu]] i Cèsar. Els massaliotes cometeren l'error de posar-se de part del perdedor, Pompeu, i com a represàlia Cèsar destruí [[Massàlia]] i la incorporà directament a l'Imperi, de manera que inicia la seva decadència.

Període romà a Occitània: diferència entre les revisions