Proteïna: diferència entre les revisions

Les '''proteïnes''', també denominades '''polipèptids''', són [[compost orgànic|compostos orgànics]] fets d'[[aminoàcids]] arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per [[enllaç peptídic|enllaços peptídics]] entre els grups [[carboxil]] i [[amino]] de [[residu (química)|residus]] adjacents. La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna és definida per la [[seqüència d'ADN|seqüència]] d'un [[gen]], que està codificada al [[codi genètic]].<ref>Ridley, M. (2006). ''Genome''. Nova York, NY: Harper Perennial. ISBN 0-06-019497-9</ref> En general, el codi genètic especifica vint aminoàcids estàndard, però en alguns organismes el codi genètic pot incloure la [[selenocisteïna]] i – en certs [[arqueobacteris]] – [[pirrolisina]]. Poc després o fins i tot durant la síntesi, els residus d'una proteïna sovint són modificats químicament per la [[modificació posttraduccional]], que altera les propietats físiques i químiques, el plegament, l'estabilitat, l'activitat i, en última instància, la funció de les proteïnes. Les proteïnes també poden col·laborar per complir una funció determinada, i sovint s'associen per formar [[complex proteic|complexos]] estables.<ref>{{ref-llibre|cognom= Maton A., Hopkins J., McLaughlin C. W., Johnson S., Warner M. Q., LaHart D., Wright J. D.|títol=Human Biology and Health|editorial=Prentice Hall|data=1993| lloc=Englewood Cliffs, New Jersey, USA|isbn = 0-13-981176-1|oclc = 32308337}}</ref> Les proteïnes fan moltes funcions, les més importants són la funció metabòlica i també la funció de transportació d'oxigen i d'anticossos. Les proteïnes contenen insulina que s'utilitza en els éssers vius com a dissolució del sucre.

 

 

Les proteïnes foren descrites i anomenades per primer cop pel químic suec [[Jöns Jacob Berzelius]] el 1838. Tanmateix, el paper essencial de les proteïnes en els éssers vius no fou apreciat completament fins al 1926, quan [[James Batcheller Sumner]] demostrà que l'[[enzim]] [[ureasa]] era una proteïna.<ref>{{ref-publicació |autor=Sumner, J. B. |article=The isolation and crystallization of the enzyme urease. Preliminary paper |url=http://www.jbc.org/cgi/reprint/69/2/435.pdf?ijkey=028d5e540dab50accbf86e01be08db51ef49008f|publicació=Journal of Biological Chemistry|volum=69|pàgines=435–41|any=1926}}</ref> La primera proteïna que fou seqüenciada fou la [[insulina]], per [[Frederick Sanger]], que guanyà el Premi Nobel pel seu treball el 1958. Les primeres estructures proteiques en ser determinades foren la de l'[[hemoglobina]] i la de la [[mioglobina]], per [[Max Perutz]] i [[John Kendrew|Sir John Cowdery Kendrew]], respectivament, el 1958.<ref>{{ref-publicació |autor=Muirhead H, Perutz M. |article=Structure of hemoglobin. A three-dimensional fourier synthesis of reduced human hemoglobin at 5.5 Å resolution |publicació=Nature |volum=199 |exemplar=4894 |pàgines=633–38 |any=1963 |pmid=14074546 |doi=10.1038/199633a0}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Kendrew J., Bodo G., Dintzis H., Parrish R., Wyckoff H., Phillips D. |article=A three-dimensional model of the myoglobin molecule obtained by x-ray analysis |publicació=Nature |volum=181 |exemplar=4610 |pàgines=662–66 |any=1958 |pmid=13517261|doi = 10.1038/181662a0}}</ref> L'estructura tridimensional d'ambdues proteïnes fou determinada per primer cop per anàlisi de difracció de rajos X; Perutz i Kendrew compartiren el [[Premi Nobel de Química]] del 1962 per aquests descobriments. Les proteïnes es poden [[purificació de proteïnes|purificar]] de la resta de components cel·lulars mitjançant una varietat de tècniques com ara [[ultracentrifugació]], [[Precipitació (química)|precipitació]], [[electroforesi]] i [[cromatografia]]; l'arribada de l'[[enginyeria genètica]] ha fet possible una sèrie de mètodes per facilitat la purificació. Els mètodes utilitzats habitualment per estudiar l'estructura i el funcionament de les proteïnes inclouen la [[immunohistoquímica]], la [[mutagènesi|mutagènesi dirigida]] i l'[[espectrometria de masses]].