Gàl·lia Aquitània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 8:
Els [[aquitans]] eren diferents als [[celtes]] i semblants als [[ibers]] (i als [[vascons]]), als quals van demanar ajut contra els romans el [[56 aC]]. Llavors eren dirigits per un cap de guerra o rei anomenat ''Adcantuannus'', que tenia una guàrdia personal de 600 homes anomenats els ''Solduris''. Crassus va guanyar la batalla de Sos als sotiats i va continuar la seva feina i va anar dominat el país. Cèsar va visitar la regió el [[50 aC]]. La submissió total es va produir el [[28 aC]] i fou obra del procònsol M. Valerius Messalla, que va rebre els honors del triomf. Els romans els van deliberadament barrejar amb els celtes per esmorteir la seva marcada personalitat nacional.
 
Les tribus de l'Aquitània foren: [[tarbel·les]], [[cocosates]], [[bigerrions]], [[sibuzatssibuzates]], [[ptianis]], [[convenes]], [[ausques]], [[gates]], [[garunnes]], [[Datis (poble)|datis]], [[sotiatis]], [[osquidats]] campestres, [[sucasses]], [[tarusates]], [[vocatis]] o boiatis, [[vasats (poble)|vasatis]], [[elusates]] o elusis, [[aturis]] o aturensis, [[bitúrigs]] vivisci i [[mèduls]]. Al nord del Garona les tribus foren: [[Petròcoris]], [[niciòbroges]], [[cadurcs]] o cadurques, [[rutens]], [[gàbals]], [[vel·lavis]], [[arverns]], [[lemovices]], [[sàntons]], [[píctons]], [[bitúrigs]] cubis.
 
El segle II la part sud de la província es va convertir en província de [[Novempopulània]] (o ''Aquitania Tertia''), separada de la resta de la Gàl·lia Aquitània. La resta es va dividir en dues províncies: '''Aquitània Primera''' o ''Aquitania Prima'' (al nord-est, amb capital a [[Bourges]]) i '''Aquitània Segona''' o ''Aquitania Secunda'' (nord-oest, amb capital a Burdigala o Bordeus).