Sismògraf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències
m bot: -electrostàtica +electroestàtica
Línia 22:
Els primers sismògrafs utilitzaven palanques òptiques o connexions mecàniques per amplificar els moviments petits involucrats, registrant en paper cobert de sutge o paper fotogràfic.
 
Els instruments moderns utilitzen l'electrònica. En alguns sistemes, la massa es manté gairebé immòbil amb relació al bastidor per una electrònica [[PID loop|bucle de retroalimentació negativa]]. El moviment de la massa respecte al bastidor es mesura, i al bucle de realimentació s'aplica una força magnètica o electrostàticaelectroestàtica per mantenir la massa gairebé immòbil. El voltatge necessari per produir aquesta força és la sortida del sismòmetre, que es registra digitalment. En altres sistemes es permet que el pes a moure, i el seu moviment produeixi un voltatge en una bobina unida a la massa i es mou a través del camp magnètic d'un imant unit al bastidor. Aquest disseny s'utilitza sovint als [[geòfons]] utilitzats en els estudis sísmics per al petroli, el gas i altres materials objecte de mineria.
 
Els observatoris sísmics professionals solen tenir instruments de mesura de tres eixos: de nord a sud, d'est a oest, i la vertical. Si només hi ha un eix es pot mesurar, això és en general la vertical, ja que és menys sorollós i dóna millors registres d'algunes ones sísmiques.