Electromagnetisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -electrostàtica +electroestàtica |
m bot: -electrostàtics +electroestàtics |
||
Línia 38:
[[Luigi Galvani]] ([[1737]] – [[1798]]) va descobrir els efectes de l'electricitat sobre els [[músculs]] d'una [[granota]], iniciant el [[bioelectromagnetisme]]. El [[1790]] va portar a terme una sèrie d'experiments per estudiar la resposta als estímuls de l'electricitat sobre la contracció dels músculs de les granotes en ser tocats per un conductor connectat a una màquina electroestàtica. Galvani va explicar les seves observacions amb la hipòtesi de l'existència d'una ''electricitat animal'' que en contacte amb el metall carregat extern produïa la contracció, pensava que el múscul era un magatzem d'electricitat. El [[1791]] va publicar els resultats de les seves experiències a ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius''. El terme [[galvanisme]] s'utilitza per denominar la contracció dels músculs sotmesos a un corrent elèctric.
[[Fitxer:Volta batteries.jpg|thumb|Reproducció d'una il·lustració original publicada per Volta el 1800]]
[[Alessandro Volta]] ([[1745]] – [[1827]]), professor de física, primer a [[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]] i després a la [[Universitat de Pavia]], es va dedicar a l'estudi l'electricitat i el [[1775]] va inventar un [[generador electroestàtic]] anomenat [[electròfor]]. Intentant mesurar la càrrega elèctrica va arribar a construir un aparell que molt més tard s'anomenaria voltímetre. En conèixer els treballs de Galvani va reproduir els seus experiments però va arribar a la conclusió que la granota no era un dipòsit d'electricitat sinó que es limitava a detectar la seva presència, actuava com un electròmetre. Experimentant amb les granotes i els arcs de metall de Galvani va trobar que dos metalls en contacte adquirien potencials diferents, fenomen que rebria el nom d'[[efecte Volta]]. Basant-se en aquesta descoberta, el [[1800]] va inventar la [[pila voltaica]]; durant la seva investigació Volta va posar en contacte diversos parells de discs alterns de [[coure]], [[plata]] i [[zinc]] separats per roba o [[cartró]] impregnats amb [[salmorra]] per incrementar la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat]], observant que es produïa un corrent elèctric continu entre els seus extrems i d'una intensitat força més gran que la que s'obtenia amb les màquines electrostàtiques. Les piles voltaiques van suposar un abans i un després a la història de l'electricitat, se'n van construir grans piles capaces de subministrar fins a 10 amperes a 1.000 volts, un canvi radical si comparem aquests valors amb els generadors
L'electricitat i el magnetisme es van desenvolupar com a ciències independentment l'una de l'altra fins al [[1820]], quan un [[físic]] i [[químic]] [[Dinamarca|danès]] anomenat [[Hans Christian Ørsted]] ([[1777]] – [[1851]]) que pensava que totes les forces de la natura eren relacionades entre si, va observar una relació entre els dos fenòmens: experimentant amb una pila voltaica Ørsted va veure que el [[corrent elèctric]] que passava per un filferro podia afectar a l'agulla magnètica d'una [[brúixola]] ([[experiment d'Ørsted]]). Poc després es va comprovar que tot fenomen magnètic era produït per corrents elèctrics i s'unificaren de manera definitiva el magnetisme i l'electricitat, originant la branca de física coneguda com a electromagnetisme.
| |||