Taron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - el pretenent i + el pretendent i |
mCap resum de modificació |
||
Línia 9:
La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germà petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar a Aixot el pretendent i el va empresonar. Perquè Aixot no fos lliurat als àrabs, el rei armeni va demanar la mediació de l'emperador Lleó VI que va enviar com a negociador a [[protospatari]] Constantí fill de Lips. Es va assegurar que Aixot no seria lliurat als àrabs i Constantí es va emportar com a ostatge un altre Aixot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Aixot va rebre a [[Constantinoble]] el títol de protospatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germà de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com a ostatge a la cort bizantina i també fou nomenat protospatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort bizantina i fou nomenat ''magistros'' i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renda, però el taronita el va canviar per un domini a la província de [[Keltzene]]. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort bizantina i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla de l'ambaixador protopastari Constantí. Més tard Aixot el jove va tornar a la cort i fou nomenat també patrici de Taron.
Grigorigos va morir el [[923]] i el país es va repartir entre els seus dos fills Bagarat-Pankratios i Aixot, d'una banda, i els nebots Thornik, Vahan i Sembat, fills d'Apoganem. Thornik fou el primer a anar a Constantinoble on va rebre el títol de patrici. El va seguir Bagarat-Pankratios que va rebre el títol de patrici i estrateg de Taron i li va donar la mà d'una princesa imperial, filla del magistros Teofilactos. Les dos branques estaven en disputa per la possessió de Keltzene, que finalment l'emperador va atribuir a Bagarat-Pankratios. Thornik, de resultes d'unes ofenses, va demanar la mediació de l'emperador que va enviar al comissari imperial Krinites, però abans d'arribar Thornik va morir deixant la seva part
Bagarat Pankratios va morir vers [[940]]. El seu germà Aixot el va succeir i fou nomenat (abans del [[944]]) protospatari de Taron per l'emperador Romà I Lecapè. Aixot va morir el [[966]] o [[967]]. Va deixar dos fills: Grigor i Bagarat-Pankratios però els bizantins van annexionar el país ([[968]]) segons l'historiador Cedrenos per cessió voluntària, a canvi del patriciat i un domini molt fèrtil. Grigor (Grigorigos) va rebre el títol de ''magistros''. Els prínceps van conservar també alguns dominis al mateix Taron. El Taron fou incorporat a una unitat administrativa amb el Derdjan ([[Derxene]]) sota un protopastari (càrrec que ocupava un tal Lleó el [[975]]). Des del Taron els bizantins no van tardar a conquerir l'[[emirat de Manazkert]] (vers [[969]]), conquesta feta per [[Bardas Focas]], que va destruir les muralles de la capital. Vers el [[976]] els prínceps bagràtides de Taron, contraris de fet a l'annexió, van donar suport a la rebel·lió de Bardas Skleros, junt amb el príncep de [[Mokq]], un tal Zaphanik, però com que Skleros fou derrotat el [[978]], aquest dominis van restar possessió bizantina.
| |||