Britànnia: diferència entre les revisions

Fou [[Claudi]] qui realment va conquerir Britània. L'expedició la van dirigir el general [[Aule Plauci]]. Aule va desembarcar sense oposició (any [[43]]) i va construir un campament base i va avançar pel [[Kent]], on el rei del país es va sotmetre a [[Roma]], i el va seguir el rei del país de [[Regne de Sussex|Sussex]]; els [[catuvel·launs]], dirigits pels reis [[Caractacus]] i [[TogodumusTogodumne]], li van fer front en posicions fortificades junt amb els caps tributaris i un exèrcit de seixanta mil homes (els romans eren poc més de la meitat); els catuvel·launs foren derrotats i Togodemus va morir en la lluita pel creuament d'un riu; els romans va arribar al [[Tàmesi]] on Caractacus va instal·lar la seva segona línia defensiva, i altra vegada els romans van vèncer; Aule va entrar a [[Londinium]] ([[Londres]]), fet només enfosquit perquè un milè de soldats romans van ser engolits a un pantà. Llavors Claudi va anar a l'illa; les forces britanes s'havien concentrat a l'actual Brentwood Hill a uns 30 km al nord de Londres en direcció a Colchester, i Claudi i un dels seus ministres van idear una estratègia amb la que els britans foren derrotats. Caractacus va fugir i tres dies després els romans entraren a Camulodonum (Colchester) amb ajut del rei dels [[icens]] que també es va declarar client romà. Monedes de Claudi es van emetre a l'illa. En els següents anys els pobles de l'illa es van sotmetre o foren sotmesos.