Teatre Lliure: diferència entre les revisions

El 18 de març de 2003 la Fundació nomenava [[Àlex Rigola]] (Barcelona, 1969), nou director del teatre. Rigola, que havia format part de l'equip assessor de [[Josep Montanyès]], era aleshores un director escènic de la nova generació de creador del teatre català, que s’ha consolidat al llarg d'aquesta dècada. Assistit per un equip de direcció artística del qual van formar part –durant tot el seu mandat o en diversos períodes- [[Carlota Subirós]], [[Salvador Sunyer i Bover|Salvador Sunyer]], [[Joan Ollé]], [[Guillem-Jordi Graells]], Narcís Puig, [[Xavier Albertí]] i Víctor Molina, va mantenir una aposta per la creació contemporània més arriscada en totes les arts escèniques, de la qual és signe la incorporació o presència de joves directors i creadors de tota mena –Roger Bernat, [[Jordi Prat i Coll]], Dani Salgado, Carol López, [[Rodrigo García]], [[Pau Miró]], Sergi Fäustino, Nao Albet i [[Marcel Borràs]], [[Julio Manrique]], Jordi Oriol, [[Jordi Casanovas]], [[Albert Serra]]-, els encàrrecs de nous textos i la residència dramatúrgica de [[Lluïsa Cunillé]], la creació del cicle Radicals de nous llenguatges i propostes escèniques, la programació internacional –amb noms com Thomas Ostermeier, Jan Lauwers, Javier Daulte, Robert Wilson, Peter Sellars, The Wooster Group, Robert Lepage, Jan Fabre, Eric Lacascade, Kristian Lupa, Christoph Marthaler, Anatoli Vassiliev, Romeo Castellucci, Sasha Waltz, Stefan Kaegi, Daniel Veronese, Frank Castorf, Declan Donnellan, Toneelhuis, Claudio Tolcachir, Berliner Ensemble, Heiner Goebbels -i els espectacles de creació pròpia i les coproduccions, que van mantenir la presència del Lliure en grans escenes i esdeveniments de tot el món. Una programació que, d'altra banda, va continuar comptant amb la presència regular de dues companyies residents històriques del Lliure: Gelabert Azzopardi i Carles Santos.